¿Se debe obligar a declarar a las mujeres? : una aportación criminológica a la discusión sobre la dispensa de las víctimas de violencia en la pareja a declarar en el proceso penal

Author

Reneaum Panszi, Tania

Director

Larrauri, Elena

Iglesias Vila, Marisa

Date of defense

2014-10-31

Legal Deposit

B 25317-2014

Pages

325 p.



Department/Institute

Universitat Pompeu Fabra. Departament de Dret

Doctorate programs

Programa de doctorat en Dret

Abstract

El tema de esta tesis doctoral se inserta en un debate que cobra actualidad cada vez que la Fiscalía General del Estado da a conocer que las cifras de mujeres víctimas de malos tratos que deciden no declarar contra su agresor. La Memoria de la Fiscalía dejó constancia que 2013 ha sido el año en el que han ocurrido el mayor número de retiradas de acusaciones (56.78%) motivadas por la dispensa del deber de declarar contemplada en el artículo 416 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal. Pese a las mejoras legislativas e institucionales ocurridas en el estado Español los actores del sistema penal se preguntan ¿Por qué las mujeres no declaran? ¿Por qué deciden no colaborar con la justicia? ¿Por qué se quedan con su agresor? Frente a las preguntas, el Consejo General del Poder Judicial y la Fiscalía General del Estado proponen excluir de la dispensa del deber declarar a las mujeres víctimas de malos tratos. En mi investigación se invierten el sentido de las preguntas y nos interrogamos ¿Por qué el sistema penal no consigue la colaboración de las mujeres? ¿Cuáles son sus valores implícitos o explícitos respecto a la defensa de las mujeres? ¿Qué no acaba de ver en dichas víctimas? Son un conjunto de preguntas que se articulan alrededor de una cuestión central en el debate planteado ¿Se debe obligar a declarar a las mujeres? Para contribuir en el debate he realizado un análisis de las políticas de actuación obligatoria (mandatory policies) y la forma en la que se insertan en el sistema penal, he revisado literatura procesal sobre la dispensa del deber de declarar y realicé un trabajo empírico que da voz a las usuarias del sistema penal.


This doctoral thesis deals with a subject-matter that resurfaces annually in the public debate when the Spanish State Public Prosecutor publishes how many battered women decided not to testify against their aggressor. According to the Prosecutor’s report for the year 2013, last year has been the year with the highest ever percentage of withdrawn accusations (56.78%) based on the right not to testify following article 416 of the Spanish Code of Criminal Procedure. Despite all the legislative and institutional improvements implemented by the Spanish State, the actors of the criminal justice system still inquire why battered women do not testify, why they abstain from cooperating with the judiciary, why they stay with their aggressor. In the face of all these questions the General Council of the Judiciary and the State Public Prosecutor propose to exclude battered women from the right not to testify. In my research the aforementioned questions are inverted and hence I inquire as to why the criminal justice system fails to reach the cooperation of battered women, what implicit or explicit values as regards the defense of these women this system is built upon, what this system misses when it comes to these victims. It is a bundle of questions entwined around the one central question arising from this debate: Should battered women be obliged to testify? In order to contribute to this discussion I have realized an analysis of the mandatory policies and how they fit into the criminal justice system, I have reviewed the literature on the right not to testify and conducted an empirical investigation that gives voice to the users of the criminal justice system.

Keywords

Violència envers les dones; Espanya; Dret; Dones maltractades; Dones; Situació legal; Procediment penal

Subjects

34 - Law. Jurisprudence

Documents

ttrp.pdf

22.64Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)