La lectura crítica a la classe de ciències: propostes, dificultats i perfils lectors

Abstract

La tesi La lectura crítica a la classe de ciències: propostes, dificultats i perfils lectors estudia les dificultats que té l’alumnat per analitzar críticament la informació que llegeix i com, a través del disseny d’activitats de lectura i la seva implementació a la classe de ciències, l’alumnat pot millorar en aquesta tasca. L’objectiu principal d’aquesta tesi és connectar allò que s’ensenya a l’aula amb el que succeeix a la vida real, i és amb aquesta finalitat que s’utilitzen articles de premsa que tracten continguts científics actuals i d’interès per a l’alumnat per desenvolupar la seva capacitat per comprendre la informació que aporten i valorar-la críticament. A més d’analitzar què comporta ser un lector crític i les dificultats de l’alumnat per validar la informació, s’estudia quins problemes mostren en connectar els seus coneixements escolars a una situació vinculada a la vida quotidiana. Finalment s’estableixen tres perfils de lectors molt diferenciats en funció de si prioritzen el món del paper (la informació escrita), el món del lector (les seves idees) o bé són crítics amb la informació, és a dir, estableixen una negociació interactiva entre el text i els seus coneixements o opinions per tal d’arribar a una interpretació de la informació més consistent i completa. Per portar a terme aquesta recerca s’han dissenyat diferents activitats per a alumnes de 2n, 3r, 4t d’ESO i 1r de batxillerat, a partir de notícies de diari que tractaven aspectes de química o física treballats dins el currículum de ciències de secundària i batxillerat: canvi químic, propietats dels materials, cinemàtica, dinàmica i energia. Després que l’alumnat realitzés les activitats a l’aula, es van analitzar les seves produccions escrites. S’ha escollit una mostra àmplia d’alumnat amb nivells socioculturals diversos. Concretament s’han realitzat les activitats en cinc centres diferents. Les activitats han tingut una durada d’entre tres i cinc hores cadascuna, i les han realitzat els mateixos professors i professores que impartien la matèria en cada centre. Es presenten tres publicacions sobre el treball realitzat: en la primera s’expliquen les idees que fonamenten el disseny d’activitats de lectura crítica i se’n mostren dos exemples de realitzades a l’aula. En la segona publicació s’analitzen les dificultats de l’alumnat per llegir críticament articles de premsa. Concretament es justifiquen els «Elements de lectura crítica en ciències» dissenyats prèviament i en funció d’ells es du a terme l’anàlisi i es valora si es detecten dificultats relacionades amb el contingut de les lectures i el tipus de preguntes que es formulen en les activitats. La tercera publicació analitza quines idees científiques i dades utilitzen els alumnes en la seva argumentació a partir d’un problema plantejat en una notícia de premsa, i si hi ha diferències en funció dels seus coneixement de ciència i edat. La recollida de dades de tota la tesi han estat les produccions escrites de l’alumnat, les quals s’han analitzat a partir de rúbriques. El tractament de dades és bàsicament qualitatiu però en alguns casos s’ha fet tractament estadístics. Les aportacions més rellevants d’aquesta tesi tenen a veure amb el disseny de les activitats de lectura en el marc de les classes de ciències. També és de destacar la identificació de diferents perfils de lectors. Aquests diferents posicionaments, que hem definit com a lector crèdul, lector ideològic i lector crític, ens han informat de la situació inicial de l’alumnat davant d’un text per així poder suggerir estratègies per ajudar a formar lectors crítics.

The thesis Critical Reading in the Science Classroom: proposals, problems and reader profiles studies the problems encountered by students when critically analysing the information they read and how, through the design of reading activities and their implementation in the science classroom, students can improve in this task. The main objective of the thesis is to make a connection of what is taught in the classroom with real life situations and for this purpose press articles dealing with scientific content are used to help students develop their capacity for understanding the information they contain and to analyse it critically. In addition to analysing what is involved in being a critical reader and the difficulties students encounter when validating the information the problems involved in connecting scholarly knowledge with situations in daily life are also studied. Finally, three very different reader profiles are established according to whether priority is given to the information on paper (written information, the reader (their ideas) or whether they take a critical approach to the information by establishing interactive negotiation between the text and their own knowledge and opinions to reach a more consistent and complete interpretation of the information. In order to carry out this research different activities were designed for Years 2, 3 and 4 of compulsory secondary school education (ESO) and Year 1 of sixth form (Batxillerat) using newspaper articles about aspects of physics and chemistry that had been worked on in class within the school science curriculum at those levels: chemical changes, materials properties, kinematics, dynamics and energy. After students had carried out the classroom activities their written work was analysed. A broad sample was taken from among students from different sociocultural backgrounds. The activities were carried out in 5 different centres. The activities lasted between 3 and 5 hours each and were led by the teachers who normally taught the subjects in each centre. Three publications were produced for the work carried out: the first gave a description of the ideas on which the design of critical reading activities are based with two examples carried out in the classroom; the second analysed the problems students encountered when critically reading press articles with a specific justification of elements of "Critical reading in the sciences" which had been designed previously and, as a consequence of them, an analysis was made to ascertain whether difficulties related to the content of the articles could be detected and the type of questions that were asked during the activities. The third publication analysed the scientific ideas and data that the students used in their arguments based on the problem described in the press article and whether difference arose as a result of their scientific knowledge and age. All the data collected for the thesis came from students' written work which was analysed using rubrics. The data processing was basically qualitative but statistical information was used in some cases. The most significant contributions of this thesis are related to the design of the reading activities within the context of the science classroom. The identification of different reader profiles was another important outcome of the study. The different reader positions, identified here as credulous, ideological and critical readers, offered information about the students' initial situation when faced with the text and therefore facilitated proposals of strategies to help to produce critical readers.