Estudi epidemiològic, genètic i clínic del registre de famílies amb càncer de mama i ovari hereditaris de l'hospital de la santa creu i sant pau (1995-2005)

Abstract

ANTECEDENTS. L’any 1995, els Serveis d’Oncologia Mèdica i Genètica de l’Hospital de Sant Pau (HSP) inicien l’estudi genètic i clínic del càncer de mama i ovari hereditaris (CMOH) i s’estableix el Registre de famílies CMOH. METODOLOGIA. Estudi observacional descriptiu longitudinal del Registre CMOH, el qual conté informació genètica, socio-demogràfica i epidemiològica de famílies i els seus membres, i dades clinicopatològiques dels casos de càncer de mama (CM) i d’ovari (CO) diagnosticats en les famílies, incloses del 1995 al 2005. RESULTATS. S’han estudiat 357 famílies amb criteris de CMOH (869 membres registrats), 620 i 11 neoplàsies de mama femenina i masculina, respectivament, i 64 d’ovari. Majoritàriament les famílies provenien de Barcelona. Es va identificar una mutació BRCA1/2 en 83 famílies (23%). Els criteris clínics associats a una major identificació de mutació BRCA són el nombre de casos (>=3), la co-presència de CM i CO en les famílies, i l’edat jove al diagnòstic del CM. Principalment les dones amb CM del Registre van néixer a Catalunya i un 60% havien completat estudis secundaris o superiors. Majoritàriament seguien una dieta del tipus mediterrani, fins un terç fumaven i un altre terç consumia vi quotidianament. La informació sobre l’etapa adolescent mostra que tenien una alçada i pes normals, que seguien una dieta variada, tenien un baix consum d’alcohol i que practicaven esport unes 3 hores/setmana. En general, els CM del Registre es caracteritzen per presentar una edat jove al diagnòstic, histologia ductal infiltrant i pobra diferenciació. Els tumors BRCA1 presenten les edats més joves al diagnòstic, un baix percentatge de patró càlcic mamogràfic, un major percentatge d’histologia medul·lar i de receptors hormonals negatius. D’altra banda, els casos BRCA2 presenten trets anatomopatològics similars als casos amb resultat genètic no informatiu. En quan a les dones amb CO del Registre, han estat diagnosticades majoritàriament a una edat jove i fora de cap programa de control rutinari. Els CO mostren majoritàriament histologia serosa-papilar i són d’alt grau, especialment els associats al gen BRCA1. La supervivència global de les dones amb CM del Registre és de 31.9 anys de mediana. Les taxes supervivència global a 5, 10, 15 i 20 anys del diagnòstic són del 90%, 80%, 71% i 62%, respectivament. Factors associats a una millor supervivència són l’absència d’afectació ganglionar i d’invasió vàsculo-limfàtica, el baix grau histològic i l’edat jove al diagnòstic. La supervivència global mediana de la nostra sèrie de CO és de 11 anys. Les taxes de supervivència global del CO a 5 i 10 anys són del 65,8% i 52%, respectivament. En especial, les dones BRCA2 i aquelles diagnosticades a edat jove (<50 anys) n les que tenen majors taxes de supervivència global. CONCLUSIONS La taxa d’identificació de mutacions BRCA del Registre i els criteris clínics associats a una major identificació són similars als resultats reportats per altres programes similars d’arreu del món. Les dones amb CM del Registre comparteixen característiques epidemiològiques amb les dones catalanes, amb excepció que presenten un nivell d’estudis superior i un major percentatge d’avortaments. Les variables clíniques i anatomopatològiques dels CM i CO del Registre presenten els mateixos trets específics descrits en altres sèries de casos familiars i hereditaris. Les dones amb CM del Registre tenen una taxa de supervivència global més elevada que la reportada en CM esporàdic. No s’han observat diferències segons l’estatus genètic. En quan al CO, la supervivència global mostra una taxa superior al CO esporàdic, i en especial, les dones BRCA2 són les que mostren valors més favorables. Aquesta tesi representa una contribució valuosa en el coneixement de les famílies amb CMOH del nostre entorn i significa un punt de partida per a futures línies d’investigació d’interès per a l’assessorament genètic i maneig clínic de les famílies amb càncer de mama i ovari hereditaris amb o sense mutació BRCA.

BACKGROUND. In 1995, the Genetic and Oncology Departments of the Hospital de Sant Pau (HSP) began genetic counselling for hereditary breast and ovarian cancer (HBOC) and established the Registry of HBOC families. METHODS. Observational descriptive longitudinal study of the HBOC Registry which contains genetical, socio-demographic and epidemiological information about the families and their members, and clinicopathological data of breast (BC) and ovarian (OC) cancers diagnosed in the families. This thesis develops a comprehensive study of HBOC families included in the Registry from 1995 to 2005, the first ten years of genetic counselling in HSP. RESULTS. 357 families with HBOC criteria with a total of 869 members were included in the Registry. Complete information on 620 female BC and 11 male BC has been analyzed, as well as 64 OC. Most of these families came from the metropolitan area of Barcelona. We identified a BRCA1 or BRCA2 mutation in 83 families (23%). Clinical criteria associated with greater identification of BRCA mutation were the number of cases (>=3), the copresence of BC and OC in the family, and early onset BC. The women with BC in the Registry were mainly born in Catalonia and a 60% had a higher secondary or further educational level. Most of them had a mediterranien diet, a third were, or had been, habitual smokers, and around another third consumed wine. The information about the adolescence of these women showed they were of average height and weight, they had a balanced diet, their average alcohol consumption was low and that they did physical exercise for about three hours/week. In general, the BCs from the Registry were early onset, they presented an invasive ductal histology and poor differentiation. BRCA1 women were diagnosed at the youngest age, and BRCA1 tumors presented a low percentage of calcium mammographic pattern, a greater percentage of medullar histology and they mostly showed negative hormone receptors. On the other hand, BRCA2 cases had similar pathological traits to non BRCA cases. Women with OC were mostly diagnosed at an early age and outside routine screening programs. The majority of OCs had papillary serous histology and were poorly differentiated, especially those associated with BRCA1 mutations. The overall survival (OS) of women with BC was a median of 31,9 years. The OS rates at 5, 10, 15 and 20 years were 90%, 80%, 71% and 62%, respectively. Associated factors relating to a longer OS were negative axilary nodes and vascular and lymphatic invasion, lower histological degree and diagnosis at a young age. The median OS time for the women with OC was 11 years. The OS rates at 5 and 10 years for OC were 65,8% and 52%, respectively. Especially, BRCA2 women and those cases diagnosed at a young age (<50y.) had the highest OS rates. CONCLUSIONS. Our identification rate for BRCA1/2 mutations from the Registry is consistent with the majority of studies around the world, as well as our clinical criteria associated with the major identification rate. Epidemiological characteristics of women with BC from the Registry are similar to those reported for the Catalan population, except that our women have a higher educational level and that they have had a higher percentage of abortions. Clinical and pathological variables for our registered BC and OC have the same characteristics generally associated with these types of hereditary tumors. In the Registry, the OS rates for BC and OC are superior to those reportered in the non hereditary cases. With regards to BC, genetical status is not associated with OS diferences in our cases. Nevertheless, BRCA2 women have the longest OS for OC in the Registry. This thesis represents a valuable contribution to the knowledge of HBOC families in our area, it serves as a source of epidemiological, genetical, clinical and pathological data available for future research, relevant to genetic counseling and clinical management of families with HBOC criteria, with or without BRCA mutation.