Vida i obra de l’escultor Josep Campeny Santamaria (Igualada 1858 – Barcelona 1922)

Abstract

L’escultor Josep Campeny Santamaria (1858-1922) va ser un artista de prestigi, un escultor reconegut en la seva època. No obstant això, actualment el seu nom no ressona tant com aleshores: des que va morir —l’any 1922— fins ara, la seva obra ha anat perdent presència entre les publicacions d’escultura. El poc interès que ha suscitat l’artista entre els crítics i els historiadors d’ençà el seu traspàs contrasta amb la fama de què va gaudir en vida. Aquest reconeixement és constatable gràcies a les crítiques i fotografies publicades en revistes i diaris de l’època.

Per aquest motiu la seva figura reclamava un estudi més aprofundit en el qual hem traçat una visió molt completa de l'escultor. Hem elaborat la seva biografia. Hem estudiat l’escultor dins del context econòmic, polític, social i artístic de la seva època, el qual té com a punt de partida l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 També hem realitzat el catàleg raonat de l'artista amb un gran nombre d’escultures i treballs, la major part d’ells inèdits.

Les escultures catalogades ens ha permès explicar l’evolució de l'obra de Josep Campeny, així com els assumptes representats, l’estil i les tècniques utilitzades (terracota, marbre bronze ... etc). En la investigació també donem a conèixer el paper que va desenvolupar l’escultor en l’art de la seva època i quines van ser les seves aportacions a l'escultura catalana de llavors, destacant com a escultor animalier. I en quin grau va col•laborar amb arquitectes o amb altres artistes, a més dels fonedors amb els quals va treballar. El buidatge dels catàlegs d'exposicions de Belles Arts ens ha proporcionat informació sobre les exposicions en què va participar Josep Campeny i els premis que va obtenir.

A través de la recopilació de dades, coneixem alguns noms que configuren la seva clientela selecta entre els quals destaquen industrials, polítics, escriptors ... etc que li van encarregar obres segons el gust de l’època.

La documentació manuscrita inèdita que aportem a la tesi ens ha permès conèixer els contractes d'algunes de les seves obres més conegudes, com les fonts artístiques de Barcelona de 1912, o el grup del primer misteri de Dolor del Monestir de Montserrat.

En conclusió, Josep Campeny forma part dels escultors de l’últim terç del segle XIX i principis del XX que van estudiar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, sota la direcció dels germans Agapit i Venanci Vallmitjana. Campeny va començar a treballar a inicis dels anys vuitanta, moment en què l'escultura catalana aconsegueix un bon nivell de qualitat, fet que es reflecteix en la realització d'un gran nombre d’encàrrecs públics.

Més endavant, l’ampliació d'estudis de l’artista a París va ser determinant per a l’evolució posterior de la seva obra. A la ciutat del Sena veure nous temes per representar i va rebre la influència d'artistes francesos com el pintor Jean Françoise Millet i els escultors Antonine Louis Bayre o Emmanuel Frémiet.

Encara que en la producció escultòrica de Josep Campeny podem observar una evolució formal, aquesta és de difícil classificació, això es deu al fet que en la seva obra conviuen diverses tendències artístiques. No obstant això el seu estil és inconfusible tal com corroboren les revistes de l'època com La Tomasa el 1892.

L’escultor va treballar diversos temes, de gènere, funeraris, religiosos, bibelots, retrats, monuments públics ... etc, però destaca principalment per la realització del tema animalier amb què es va convertir el principal escultor català que va representar aquest tema. Josep Campeny plasma la lluita d'animals en acció a la natura. Així mateix, també introdueix en l’art català la lluita entre l'home i la fera, amb escultures que mostren un gran coneixement de l’anatomia animal i humana.

Les escultures que Josep Campeny va exhibir a les sales d'exposicions de Barcelona com la sala Parés o a les exposicions de Belles Arts van despertar l’interès de la crítica d'art. Alfred Opisso, Josep Miquel Badia, Josep Yxart, o Carles Pirozzini ... entre d’altres van comentar les seves escultures des de les pàgines de diaris i revistes més rellevants del moment.

En la seva producció també tenen un paper important els clients que li encarreguen diferents tipus d'obres, entre les quals destaquen les escultures funeràries destinades a cementiris catalans, espanyols i fins i tot sud-americans, on vivien catalans més coneguts com indianos. L’escultor igualadí va formar part d’entitats com el Reial Cercle Artístic de Barcelona o l’Ateneu Barcelonès en què va participar activament relacionant-se amb l’ambient artístic de Barcelona. De la mateixa manera també va tractar amb el món intel•lectual i realitzarà retrats de Víctor Balaguer i Emilia Pardo Bazán ... entre d'altres.

Pel que fa a la seva feina docent, Josep Campeny va exercir de professor a l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de la vila de Gràcia a Barcelona des de l'any 1891 fins a la seva mort al 1922 El seu pensament artístic queda reflectit en el discurs «La escultura en la decoració» que va llegir en l’acte d'inauguració del curs escolar de l’any 1895.