Complexity, accuracy and fluency development through study abroad programmes varying in duration

Abstract

Study abroad (SA) as an integral part of university studies is often seen by students, educators and institutions alike as an important means of boosting foreign language skills; yet, still little is known about how long of a stay abroad is long enough to see considerable gains in L2 proficiency. The present study explores the L2 oral development of a group of 47 adult learners of English as a foreign language who participated in SA programmes in English-speaking countries that differ in Length of stay (LoS). We compare the progress made by learners who went abroad for a quarter (approximately 3 months) with that of students who spent a semester abroad (approximately 6 months). We also examine the role students’ initial proficiency level, and experience abroad prior to the current SA had on linguistic outcomes. Learners’ oral production was elicited through a role-play task just prior to, and upon return from SA, and was analysed through measures of syntactic and lexical complexity, accuracy and fluency (CAF). The same task was performed by 24 native speakers of English in order to provide a baseline reference with which to compare learner performances. Results indicate that learners’ oral fluency increases considerably during SA. Lexical complexity moves toward more target-like use, and little change at all is observed in measures of syntactic complexity and accuracy as a result of SA. We did not find any compelling evidence to suggest that any one LoS was more beneficial than the other in terms of post-SA outcomes. Initial proficiency level was robustly impactful on post-test outcomes, and previous periods spent abroad only marginally influenced the outcome of the current SA period.

Les estades a l’estranger integrades en els estudis universitaris són sovint considerades pels estudiants, docents i institucions acadèmiques com un mitjà per millorar la competència en una segona llengua. Tanmateix, a hores d’ara, es coneix poc sobre la durada mínima que hauria de tenir l’estada per obtenir una millora notable en el domini de la L2. Aquest estudi pretén examinar el desenvolupament oral de la L2 per part d’un grup de 47 adults que aprenen l’anglès com a llengua estrangera. Tots han participat en programes d’intercanvi acadèmic en països de parla anglesa, i de durada diferent. Comparem el progrés dels aprenents que han fet una estada durant un trimestre (3 mesos, aproximadament) amb el dels que han passat un semestre a l’estranger (prop de 6 mesos). També, avaluem quin paper tenen la competència lingüística inicial i l’experiència a l’estranger prèvia a l’observada en els resultats lingüístics després de l’estada en qüestió. Mostres de la producció oral dels aprenents s’han obtingut mitjançant una tasca en forma de joc de rol que es va dur a terme abans i després de l’estada, i s’han analitzat aplicant mesures de complexitat sintàctica i lèxica, correcció i fluïdesa. 24 natius d’anglès han dut a terme la mateixa tasca que els aprenents per tal de poder comparar les dades de producció de tots dos grups. Els resultats indiquen que la fluïdesa oral en la L2 augmenta considerablement durant l’estada. La complexitat lèxica progressa cap a un ús més proper al dels natius, al contrari del que es destacaen les mesures de complexitat sintàctica i de correcció com a resultat de l’estada. No observem cap evidència ferma per assegurar que una durada sigui més efectiva que l’altra tenint en compte els resultats posteriors a l’estada. El nivell de competència inicial té un impacte destacable en els resultats i l’experiència prèvia al període estudiat influeix mínimament en els resultats de l’estada a l’estranger.