Derecha de Cataluña: monàrquics alfonsins contra la segona república i la Catalunya autònoma (1931-1936)

Abstract

L’objectiu de la tesi és l’estudi del partit Derecha de Cataluña, creat per monàrquics alfonsins catalans durant la Segona República, emparats per la matriu d’abast estatal, Renovación Española. Des del punt de vista de l’ultradreta catalana s’ha estudiat la Comunión Tradicionalista i la Falange y las J.O.N.S., així com petits grupuscles, però no els monàrquics que optaren per aquesta opció. Marcadament espanyolista, Derecha de Cataluña, va ser impulsat per Antonio Goicoechea tant a Madrid com a Barcelona, presidint alhora, Renovación Española, i el Consell Regional del partit a Catalunya. Els impulsors catalans foren: José de Olano y Loyzaga, comte de Fígols; Darío Rumeu y Freixa, baró de Viver; José Maria Milá y Camps, comte de Montseny, Alfonso Sala, comte de Egara, Fernando Álvarez de la Campa, etc., tots ells amb càrrecs durant la Dictadura. Durant la República van cedir el protagonisme a persones més joves: Santiago Torent Buxó, José Bertrán Güell, Aurelio Joaniquet, Jorge Girona, Enrique García-Ramal, etc. Antonio Goicoechea acabdillà la formació catalana i estatal, essent l’ànima del partit arreu d’Espanya, fins a finals de 1934, cedint, a partir d’aquesta data el protagonisme a José Calvo Sotelo que, en crear el Bloque Nacional, pretenia integrar el monarquisme ultraconservador, entre ells, Renovación Española i Derecha de Cataluña. Molts membres d’aquest partit van ser signataris del Manifest fundacional. Malgrat l’escassa presència social, tant catalana com estatal, pretenien restaurar la Monarquia sense escatimar mitjans. Tanmateix, van esdevenir un veritable poder fàctic, tant per la seva influència econòmica com per les seves connexions amb les classes socials altes, el clergat més integrista i els militars contraris al règim republicà. Sense suport popular, van inclinar-se pel cop d’estat, sufragant les despeses de la U. M. E. a Catalunya, conspirant, des del primer moment, contra la República i col·laborant a la insurrecció militar del 18 de juliol amb cabals i persones. Finalment, s’adheriren al decret d’unificació de la Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S., el 19 d’abril de 1937 del general Franco. La tesi tracta de posar de relleu el posicionament d’uns homes i d’un partit monàrquic català, contraris al parlamentarisme democràtic, a la República, a l’Estatut, a la capacitat d’autogovern de Catalunya i a l’autonomia universitària. Defensaven un sistema corporatiu i orgànic, sense la presència de partits polítics. Eren monàrquics, catòlics integristes, antidemòcrates, antiparlamentaris, centralistes i corporativistes. Seguint els passos de la Sociedad Cultural d’Acción Española, primer crearen el centre d’estudis Peña Blanca, embrió fundacional del partit Derecha de Cataluña (abril de 1933). Ja constituïts com a partit, intentaren contrarestar la influència possibilista que exercia la Lliga en l’electorat conservador. Ho havien intentat abans de la Dictadura amb la Unión Monárquica Nacional i defensaren després la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, integrant-se a la Unión Patriótica del Dictador. Durant la República, com a Peña Blanca, alguns dels seus membres es van presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya coalitzats amb els carlins i com a Derecha de Cataluña, ja en solitari, a les eleccions a les a Corts del 19 de novembre de 1933. Formant part de la candidatura del Front Català d’Ordre es presentaren a les eleccions del 16 de febrer de 1936. Mai van treure cap diputat. A les Corts els representava Renovación Española que compartia plenament les seves posicions. Finalment, a la tesi s’explica participació en la conspiració del 18 de juliol de 1936, la fugida, els que pogueren, i el retorn i l’ocupació de càrrecs amb el franquisme, així com les raons que els mogueren a participar al Consell Privat del Comte de Barcelona, creant una oposició consentida al Dictador.

The aim of the thesis is the study of the party Derecha of Cataluña, created by Catalans monarchists in favour of the king Alfonse XIII, during the Second Republic, supported for the matrix of state scope, Renovación Española. Since the point of view of the Catalan extreme right has been studied the Comunión Traditionalistic and the Falange y las J.O.N.S., as well as small groups, but no the monarchists that opted for this option. Extremely supporters of de national unity of Spain, Derecha of Cataluña, was driven by Antonio Goicoechea so much in Madrid as a Barcelona, chairing at the same time, Renovación Española, and the Regional Council of the party in Catalonia. The Catalan’s leaders of the party were: José de Olano y Loyzaga, count of Fígols; Darío Rumeu y Freixa, baron of Viver; José Maria Milá y Camps, count of Montseny, Alfonso Sala, count of Egara, Fernando Álvarez de la Campa, etc., they all with charges during the Dictatorship, but during the Republic yielded the leadership role to younger people as: Santiago Torent Buxó, José Bertrán Güell, Aurelio Joaniquet, Jorge Girona, Enrique García-Ramal, etc. Antonio Goicoechea led the Catalan and state formation, being the soul of the party all over of Spain, until finals of 1934, yielding, from this date the leadership role to José Calvo Sotelo that, in creating Bloque Nacional, who pretended to integrate the extremely conservative monarchism between them, Renovación Española and Derecha of Cataluña. A lot of Members of this party signed of the foundational Manifest. In spite of the scarce social presence, so much in Catalonia as in the Spanish state, pretended to restore the Monarchy above all. However, they were a true power, so much for his economic influence how for his connections with the high social classes, the fundamentalist clergy and the military opposites to the republicans. Without popular support, they were in favour of the coup d'état, they paid the expenses of the U. M. E. in Catalonia, conspiring, since the first moment, against the Republic and collaborated to the military insurrection of the 18 of July with money and people. Finally, they gave support, to the act of unification of the Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S., the April 19, 1937 of the general Franco. The thesis treats to put of relief the positioning of some monarchist, opposites to the democratic parliamentarism, to the Republic, to the Statute and the capacity of self-government of Catalonia and the University Autonomy. They were in favour of the corporate and organic system, without the presence of political parties. They were Monarchists, Catholics fundamentalists, antidemocrats, against of the parliamentarism, centralists and corporatists. Following the steps of the Cultural Society of Acción Española, at first they created the centre of studies Peña Blanca, foundational embryo of the party Derecha of Cataluña (April of 1933). Already constituted as a party, they wanted to counteract the influence of the party that the Lliga Regionalista exerted in the conservative electorate. They had tried to counteract the Lliga yet before the Dictatorship with the Unión Monárquica National. After, they defended the dictatorship of the general Miguel Primo of Rivera and they were integrated to the party Unión Patriótica of the Dictator. During the Republic, some of the members of Peña Blanca were presented to the elections to the Parliament of Catalonia united with the Carlists and, as a Derecha of Cataluña, already in solitary, to the elections of the Spanish Parliament in November 19, 1933. Forming part of the candidature of the Front Català d’Ordre, Derecha de Cataluña was presented to the elections of the February 16, 1936. Never had they got any deputy. In the Parliament they were represented by Renovación Española that shared fully his positions. Finally, the thesis explains the participation of Derecha de Cataluña in the conspiracy of the July 18, 1936 in Barcelona, the way they took in order to escape, the return to Spain and the charges they got with the Franco regime, as well as the reasons that moved them to take part to the Private Council of the Count of Barcelona, creating an opposition consented for the Dictator.