Factores de riesgo y de protección en la adopción internacional

Abstract

L’adopció internacional, tot i no ser un fenomen nou, ha assolit una magnitud i una visibilitat molt important en les darreres dècades. Espanya és a l’actualitat, un dels principals països receptors de nens adoptats a l’estranger. D’acord amb aquesta realitat, l’estudi del creixement i l’adaptació d’aquest menors ha esdevingut un tema de gran importància per la investigació. La present tesi doctoral té com a objectiu analitzar el desenvolupament (en termes de capacitat d’aprenentatge i ajust emocional) de nens adoptats a l’estranger i identificar diferents factors de protecció relacionats amb l’entorn familiar que influeixen en la seva evolució. Amb això volem aportar, per un banda, dades que contribueixin a un millor coneixement i comprensió de la realitat d’aquests infants i per altra, aportar eines que facilitin vies d’intervenció orientades a promoure i prevenir un millor desenvolupament i benestar dels menors adoptats en el nostre país. Aquesta tesi es configura a partir de tres estudis. El primer, tracta d’explorar les capacitats d’aprenentatge i el desenvolupament emocional i del llenguatge dels menors adoptats al poc temps d’iniciar la seva escolaritat. A més, pretén observar si el temps que els pares tenen cura del nen a casa abans de ser escolaritzat influeix en el desenvolupament de les seves capacitats d’aprenentatge. Els resultats mostren que la majoria dels menors adoptats presenten unes capacitats d’aprenentatge adequades a la seva edat. Tot i així, un 35,4% del menors presentava dificultats per aprendre i seguir el ritme escolar. Els menors que mostraven dificultats en el desenvolupament emocional foren el 14,2% i un 44% els que presentaven retard en l’àrea del llenguatge. Un major temps de cura a casa abans d’iniciar l’escolarització es va associar amb majors capacitats d’aprenentatge. El segon estudi se centre en la traducció i la validació de l’escala Adoption Communication Scale (ACS) dissenyada per avaluar el grau en que els nens adoptats senten als seus pares oberts i sensibles en la comunicació de la seva adopció i el grau en el que ells (els menors) se senten confortables parlant i expressant els seus sentiments en torn a l’adopció i els seus orígens. Els resultats obtinguts mostren que la versió espanyola de l’escala ACS és un instrument vàlid per avaluar el grau d’obertura en la comunicació familiar en torn als orígens en adolescents adoptats espanyols. Al tercer estudi s’analitza l’ajust psicològic d’un grup d’adolescents adoptats internacionalment i la seva relació amb alguns factors de risc preadoptius. L’estudi també pretén determinar la influencia del grau d’obertura en la comunicació dels orígens en l’ajust psicològic dels adolescents. Els resultats d’aquest últim treball, mostren que la majoria dels adolescents estudiats presenten un bon ajustament psicològic, tot i que un 74,5% dels adolescents s’han visitat en centres de salut mental. El consum de drogues per part de la mare biològica durant l’embaràs i una història de negligència, abús o maltractament prèvia a l’adopció han resultat estar estretament lligats a la presència de problemes de conducta. Finalment, les nostres dades mostren que un major grau d’obertura en la comunicació dels orígens s’associa a una menor probabilitat de patir trastorns de conducta a l’adolescència. Del conjunt de dades obtingudes a la present tesi doctoral, es poden extreure dues recomanacions dirigides a les famílies adoptives. La primera és evitar un inici massa avançat de l’escolarització (malgrat els menors hagin estat adoptats a major edat) amb la finalitat de potenciar dins del sí de la família les seves capacitats de l’aprenentatge. La segona és mantenir una comunicació oberta en torn als orígens entre pares i fills adoptius també durant l’adolescència per prevenir o minimitzar els riscos de presentar possibles trastorns de conducta.

La adopción internacional, a pesar de no ser un fenómeno nuevo, ha adquirido una magnitud y una visibilidad muy importante en las últimas décadas. España es, en la actualidad, uno los principales países receptores de niños adoptados en el extranjero. De acuerdo con esta realidad, el estudio del crecimiento y la adaptación de estos menores se ha convertido en un tema de gran importancia para la investigación. La presente tesis doctoral tiene como objetivo analizar el desarrollo (en términos de capacidad de aprendizaje y ajuste emocional) de niños adoptados en el extranjero e identificar distintos factores de protección relacionados con el entorno familiar que influyen en la evolución de éstos. Con ello pretendemos aportar, por un lado, datos que contribuyan a un mejor conocimiento y comprensión de la realidad de estos menores y por otro, aportar herramientas que faciliten vías de intervención orientadas a promover y prevenir un mejor desarrollo y bienestar de los menores adoptados en nuestro país. Esta tesis se configura a partir de tres estudios.

El primero, trata de explorar las capacidades de aprendizaje y el desarrollo emocional y del lenguaje de los menores adoptados al poco tiempo de iniciar su escolarización. Además pretende averiguar si el periodo de tiempo que el menor es cuidado por sus padres en el hogar antes de ser escolarizado influye en el posterior desarrollo de sus capacidades de aprendizaje. Los resultados revelan que la mayoría de los menores adoptados presentan unas capacidades de aprendizaje adecuadas a su edad. Sin embargo, un 35,4% de los menores presentaban dificultades para aprender y seguir el ritmo escolar. Los menores que mostraron dificultades en el desarrollo emocional fueron el 14,2% y un 44% los que presentaron retraso en el área del lenguaje. Un mayor tiempo de cuidado en casa antes de iniciar la escolarización se asoció con mayores capacidades de aprendizaje.

El segundo estudio se centra en la traducción y validación de la escala Adoption Communication Scale (ACS) diseñada para evaluar el grado en que los niños adoptados sienten a sus padres abiertos y sensibles en la comunicación de su adopción y el grado en el que ellos (los menores) se sienten confortables hablando y expresando sus sentimientos acerca de su adopción y sus orígenes. Los resultados muestran que la versión española de la escala ACS resulta un instrumento válido para evaluar el grado de apertura en la comunicación familiar en torno a los orígenes en adolescentes adoptados españoles.

En el tercer estudio se analiza el ajuste psicológico de un grupo de adolescentes adoptados internacionalmente y su relación con algunos factores de riesgo preadoptivos. El estudio también pretende determinar la influencia del grado de apertura en la comunicación de los orígenes en el ajuste psicológico de los adolescentes. Los resultados de este último trabajo muestran que la mayoría de los adolescentes estudiados presentan un buen ajuste psicológico, a pesar de que un 74,5% de los adolescentes se ha visitado en centros de salud mental. El consumo de drogas por parte de la madre biológica durante el embarazo y una historia de negligencia, abuso o maltrato previa a la adopción han mostrado estar estrechamente ligados a la presencia de problemas de conducta. Finalmente, nuestros datos muestran que un mayor grado de apertura en la comunicación de los orígenes se asocia a una menor probabilidad de sufrir trastornos de conducta en la adolescencia.

Del conjunto de datos obtenidos en la presente tesis doctoral pueden ser extraídas dos recomendaciones dirigidas a las familias adoptivas. La primera, evitar una escolarización demasiado temprana (aun cuando los menores son adoptados a mayor edad) con la finalidad de potenciar en familia las capacidades de aprendizaje del menor adoptado. Y la segunda, mantener una comunicación abierta en torno a los orígenes entre padres e hijos adoptivos también durante la adolescencia, para prevenir o mitigar posibles trastornos de conducta.

International adoption, despite not being a new phenomenon, has expanded considerably and has received remarkable exposure in the last decades. Spain is currently one of the primary countries that are recipient of children adopted abroad. Coinciding with this reality, the study of the growth and adaptation of these minors has become a topic of great importance in the research field. The present doctoral thesis seeks to analyse the development in terms of learning abilities and emotional adjustment of children adopted abroad. Furthermore, to identify the various protective factors associated with the family surrounding that influence the children’s evolution. We aim to provide, on the one hand, data that will contribute to an elevated knowledge and understanding of the reality of these minors, and, on the other, tools that will facilitate intervention strategies oriented towards promoting a better development and wellbeing of minors adopted in our country. This thesis is structured around three studies. The first study explores, shortly after the start of the adoptees’ academic education, their learning abilities and their emotional and language development. In addition, it aims to assess whether the period of time that the minor is cared by the parents at home before attending school influences the development of learning abilities. The results show that the majority of adopted minors present learning abilities that are adequate for their age. However, 35.4% of the minors presented difficulties to learn and to keep up with the school syllabus. The minors that displayed difficulties in emotional development were 14.2% and 44% showed hindrance in the language area. A longer care at home before beginning the school was associated with greater learning abilities. The second study focuses on the translation and validation of the scale Adoption Communication Scale (ACS) designed to evaluate the degree to which adopted children feel that their parents are open and sensitive to discuss their adoption, and the extent to which the minors feel comfortable to talk about and express their feelings regarding their adoption and origins. The results show that the Spanish version of the ACS scale is a valid instrument to evaluate the degree of openness to family communication regarding the origins of Spanish adopted adolescents. In the third study, the psychological adjustment of a group of adolescents adopted internationally is analysed, as well as its association with certain risk factors present prior to the adoption. The study also aims to determine the influence of the degree of openness to discuss the adolescents’ origins on their psychological adjustment. The results of this last study show that the majority of the studied adolescents presented a good psychological adjustment despite that 74.5% had attended mental health centres. The consumption of drugs by the biological mother during pregnancy and a history of negligence, abuse or maltreatment prior to the adoption were found to be tightly linked to the presence of behaviour problems. Finally, our data demonstrate that a greater degree of openness to discuss the origins is associated with an increased likelihood of suffering behaviour disorders. From the data obtained in the current doctoral thesis it is possible to make two recommendations to adoptive families. First, starting school shortly after the adoption should be avoided (including when the minors are adopted at a later age) in order to potentiate, as a family, the learning abilities of the adopted minor. Secondly, open discussions in relation to the origins should be maintained between the parents and adoptive children, including in adolescence, to prevent or manage possible behavioural disorders.