Incidence d’une formation en intercomprehension sur l’acquisition de competences en français et autres langues etrangeres dans un contexte scolaire (Lycee).

Abstract

Malgrat els avenços en la recerca sobre la intercomprensió durant els últims anys, no existeix encara un balanç real sobre les aportacions que aquest nou enfocament metodològic ha fet en el desenvolupament de les competències lingüístiques en llengües estrangeres dels estudiants exposats a aquest tipus de formació. És per aquest motiu que la present tesis de doctorat pretén analitzar els efectes que una formació plurilingüe en línea pot tenir en el desenvolupament de les competències lingüístiques i, particularment, en la llengua meta (francès) dels alumnes d’un centre de secundària de Barcelona. A fi de comprovar la hipòtesi segons la qual aquest tipus de formació permet desenvolupar les competències dels aprenents tant en les llengües de formació com en francès, la metodologia que hem adoptat consisteix en la realització d’un protocol quasi-experiemental aplicat als alumnes del centre. Aquest protocol es basa, per una banda, en la participació – de forma integrada amb els continguts curriculars – d’un grup d’alumnes a una sessió de la plataforma Galanet i, per altra banda, en l’aplicació de qüestionaris pre i post-formació. Cal precisar que els estudiants van dissenyar el seu perfil lingüístic abans de la formació. A banda, cada qüestionari presenta el mateix tipus d’exercicis – relacionats amb les mateixes competències– i per cada situació (inicial o final) existeixen dos tipus de qüestionari: un amb els documents de suport en francès i un altre amb els documents de suport en diferents llengües romàniques (italià, portuguès, romanès i occità alpí). Les competències apuntades en els qüestionaris són les següents: la coherència/cohesió textual, la comprensió global i detallada, la identificació del grau de percepció de la interculturalitat, la traducció/transposició, la segmentació i el reconeixement/aplicació d’un model discursiu. Les dades recollides han estat analitzades quantutativament i qualitativament i han rebut també un tractament estadístic, en alguns casos, amb la finalitat d’establir correlacions. Paral·lelament, s’ha determinat el grau d’intercomprensiu d’interactivitat dels missatges enregistrats al fòrum durant la formació plurilíngüe (tenint en compte l’alternaça de llengües en aquest context bi-plurilíngüe) a partir del tractament semiautomàtic del corpus de missatges de la plataforma Calico. Gràcies a aquest doble anàlisi basat en dades concretes experimentals, ha estat possible realitzar un estudi de casos i determinar, mitjançant l’estudi longitudinal dels diferents resultats, si el fet de rebre una formació en intercomprensió – satisfactòria, en termes de participació– té una incidència positiva en l’adquisició de les competències avaluades als qüestionaris, sobre quines competències concretes es manifesta aquesta incidència i de quiina manera.

A pesar de los avances en la investigación sobre la intercomprensión durante las dos últimas décadas, no existe hasta el momento un balance real sobre los aportes que este nuevo enfoque metodológico en el desarrollo de las competencias lingüísticas en lenguas extranjeras de los alumnos expuestos a dicho tipo de formación. Por ello, el objetivo de esta tesis doctoral es analizar los efectos que una formación plurilingüe en línea pueda tener en el desarrollo de las competencias lingüísticas y particularmente, en la lengua meta (francés) de los alumnos de un centro de enseñanza secundaria de Barcelona. Con el fin de comprobar la hipótesis según la cual este tipo de formación desarrolla las competencias de los aprendices tanto en las lenguas de formación como en francés, la metodología adoptada ha consistido en la realización de un protocolo cuasi-experimental aplicado a los alumnos del centro. Dicho protocolo se basa por una parte, en la participación -de forma integrada con los contenidos curriculares- de un grupo de alumnos en una sesión de la plataforma Galanet y por otra parte, en la aplicación de cuestionarios pre y post-formación. Cabe señalar que los participantes elaboraron su perfil lingüístico antes de la formación. Por otro lado, cada cuestionario presenta el mismo tipo de ejercicios -relacionados con las mismas competencias- y para cada situación (inicial o final) existen dos tipos de cuestionarios: uno, cuyo documento de apoyo está en francés y otro, cuyo documento de apoyo aparece en distintas lenguas románicas (italiano, portugués, rumano y occitano vivaroalpino). Las competencias apuntadas en los cuestionarios son las siguientes: la coherencia/cohesión textual, la comprensión global y detallada, la identificación del grado de percepción de la interculturalidad, la traducción/transposición, la segmentación y el reconocimiento/aplicación de un modelo discursivo. Los datos recogidos han sido analizados cuantitativa y cualitativamente y han recibido además un tratamiento estadístico, en algunos casos, con el objetivo de establecer correlaciones. Simultáneamente, se ha determinado el grado de interactividad intercomprensiva de los mensajes registrados en el fórum durante la formación plurilingüe (tomando en cuenta la alternancia de lenguas en dicho contexto bi-plurilingüe) a partir del tratamiento semiautomático del corpus de mensajes de la plataforma Calico. Gracias a este doble análisis basado en datos concretos experimentales ha sido posible realizar un estudio de casos y determinar, mediante el estudio longitudinal de los diferentes resultados, si el hecho de recibir una formación en intercomprensión -satisfactoria, en términos de participación- tiene una incidencia positiva en la adquisición de las competencias evaluadas en los cuestionarios, sobre qué competencias concretas se manifiesta dicha incidencia y de qué manera.

Depuis une vingtaine d’années, les chercheurs travaillent sur l’intercompréhension mais il n’y a pas à ce jour de véritable bilan de l’apport de cette nouvelle approche méthodologique sur les compétences langagières en langues étrangères des apprenants qui suivent ces formations. Cette thèse se propose d’analyser les effets d’une formation plurilingue en ligne sur l’acquisition de compétences langagières et, en particulier, en langue cible (français) pour des apprenants de lycée, de Barcelone. Pour pouvoir répondre à l’hypothèse selon laquelle la formation développerait les compétences des apprenants d’une part dans les langues de la formation mais également en français, la méthodologie adoptée a été la réalisation d’un protocole (quasi-) expérimental auprès de lycéens d’un établissement de Barcelone. Ce protocole a consisté à faire participer un groupe d’élèves à une session sur la plate-forme Galanet, de façon intégrée à leurs enseignements scolaires, ainsi qu’à la réalisation de tests pré- et post-formation. Un profil langagier a été complété par les sujets en amont de la formation. Chacun des tests présente le même type d’exercices, portant sur les mêmes compétences, et pour chacune des situations (initiale ou finale), il y a un test dont les supports sont en français et un autre dont les supports sont dans d’autres langues romanes (italien, portugais, roumain et occitan vivarois). Les compétences ciblées par les tests sont la cohérence/cohésion textuelle, la compréhension globale et fine, l’identification du degré de perception de l’interculturalité, la traduction/transposition, la segmentation et la reconnaissance/application d’un modèle discursif. Les données recueillies lors des tests ont fait l’objet d’analyses quantitatives et qualitatives, suivies de traitement statistiques quand il s’est agi d’établir, en particulier, des corrélations. En parallèle, le degré d’interactivité intercompréhensif (prenant en compte l’alternance des langues dans ce contexte bi-plurilingue) des messages de forum déposés lors de la formation plurilingue a été déterminé par le traitement semi-automatique du corpus de messages par la plate-forme Calico. C’est cette double analyse, basée sur des données concrètes expérientielles qui a permis de réaliser une étude de cas et de définir par l’étude longitudinale de leurs différents résultats si le fait de suivre de manière satisfaisante, en terme de participation, une formation en intercompréhension a une incidence positive sur l’acquisition des compétences évaluées par les tests, sur quelles compétences particulières et de quelle manière.

Investigators have been working on Intercomprehension for about twenty years. However, so far, there has not been any real assessment of the impact of this new methodological approach on the foreign language skills of students who have undergone such courses. This thesis aims to analyse the effects that a plurilingual course on line may have on the acquisition of language skills, especially the acquisition of a target language (French) by school students in Barcelona. In order to test the hypothesis that such a course may enhance students’ skills both in the languages of the training course and in French, the chosen methodology implied the drafting of an (almost) experimental protocol designed for the students of a school in Barcelona. This protocol involved having a group of students participate in one of the training sessions set up on the Galanet platform, integrating it to their school teachings and including the drawing-up of different tests carried out before and after the course. Moreover, each student had to describe their language profile at the beginning of the training. Each test contains the same type of exercises, focusing on the same skills, and for each situation (either initial or final), there is one test on documents written in French and another on documents (written) in other romance languages (Italian, Portuguese, Romanian and Occitan - from the Vivarois region-). The skills’ targets are as follows: textual coherence/cohesion, global and accurate comprehension, the identification of the degree of perception of interculturality, translation/reformulation, segmentation and the identification/ implementation of a speech model. All the data collected during the tests have been subject to both quantitative and qualitative analyses, and complemented by statistic processing, especially when correlations had to be made. At the same time the semi-automatic processing of the corpus of messages that was carried out using the Calico platform helped determine the degree of intercomprehensive interactivity (taking into account the code-switching in a bi/plurilingual context) of the messages posted on the forum during the plurilingual training course. This twofold analysis, based on concrete experiential data made it possible to conduct a case study and to determine, through the longitudinal study of their different results, if undergoing a training course in intercomprehension in a satisfactory way in terms of participation has a positive influence on the acquisition of the skills assessed by the tests, on which particular skill and how.