El Regiment de prínceps de Gil de Roma traduït per Arnau Estanyol. Tradició manuscrita i edició textual

Abstract

El Regiment dels prínceps, de Gil de Roma, no ha estat mai gaire estudiat. Nosaltres afrontem l’edició textual de la traducció catalana del Regiment dels prínceps, del segle XIV, de notable tradició i que gaudí de gran difusió en el nostre entorn. Sobre el traductor del text al català, Arnau Estanyol, creiem que aquesta vegada en clarificarem l’adscripció, tant en el temps com en l’espai, sense deixar-lo en la mera referència al manuscrit de l’Escorial. Estanyol fou un religiós carmelità amb una bona formació, que passà el temps entre l’Estudi Generals de Girona i el de Lleida. Un home que a més tingué la cultura suficient per abordar un text difícil i aclarir algunes qüestions de vocabulari difícil a l’època en la seva famosa Explanació d’alguns vocables obscurs. Sobre els manuscrits, tres han arribat a l’actualitat, hem fet una bona descripció i un treball profund de filiació i datació, quedant clara la importància del text. El text ha estat editat seguint tots el criteris moderns d’edició, puntuació i ortografia, tot respectant les característiques d’un text de la seva època i seguint les normes de Els Nostres Clàssic i de l’IEC. El Regiment dels prínceps va ser escrit amb la intenció d’educar el fill de Felip III, dit l’Ardit, Felip, futur rei de França, dit el Bell, per d’ensenyar els principis elementals de l’època: la monàstica, l’economia i la política. Gil de Roma s’acosta a coses que sorprenen, fent discursos sobre el caràcter del príncep aprofundint en la psicologia humana. El Regiment aborda un tema fonamental, que és el poder del rei, per a Gil de Roma no està deslligat de la seva essència divina. Quin és el poder per sobre del poder? El rei, el Papa? Gil de Roma no enfronta aquests dos poders; tots els poders es reconeixen en un sol agent, que és Déu; una idea que, com sabem, també va prendre Francesc Eiximenis. Gil de Roma té una dimensió humana que no és fàcil de trobar en el món medieval, i tampoc en ell mateix, que en altres obres no és gens compassiu ni caritatiu envers el sexe contrari. No el podríem catalogar de «feminista», ni de bon tros –sap molt bé quin és el paper de cadascú en la seva societat–, però si que té una perspectiva diferent quant a l’educació dels qui són a prop del príncep. De vegades l’autor ens aproxima a les teories sofistes, que tan ressò tenen en la psicologia del caràcter actual. Parla d’Al-Farabi, i ens preguntem si l’erudit no devia conèixer més que no pensem aquesta filosofia, la psicologia del caràcter. Què fascinà Jaume d’Urgell i altres prínceps del seu temps per què aquesta obra tingués tanta difusió? Probablement el títol mateix –un regiment de prínceps devia captivar tota la noblesa de l’època.

The Regiment of Princes, Giles of Rome has never been much studied. We are facing the Catalan edition of the textual translation of the Regiment of Princes, from the fourteenth century; this text has a remarkable tradition and was an important dissemination in our environment About the translator of the text in Catalan, Arnau Estanyol, we think that now we can clarify his born place and when he was born. Estanyol was a Carmelite nuns with a good academic training, he spend his time between “l’Estudi General” (university) from Girona and from Lleida. This man who had enough culture for deal with any difficult text and he could clarify some questions of difficult vocabulary in his famous “Explanació d’alguns vocables obscurs”. Nowadays it has arrived three manuscripts to us, we have had a good description and an affiliation and datation very deep work, it been made clear the importance of text. This text has been edited followed all the edition moderns criterias and it follows the rules of “Els Nostres Clàssics” and the IEC. The Regiment of Princes was writing with the intended to educate the Philip III of France’s son, Philip of Bell, and for to teach the time elementals principles: the monastic, the economic and the politic. Giles of Rome approaches to surprising things, he made speeches about the price character and to the human psychology. The Regiment tackles a fundamental subject: the king power. For Giles of Rome it isn’t exempt from the divine essence. Which is the power over the power? The king? The Poppe? Giles of Rome doesn’t bring face to face this two powers; all the powers are recognising in one only agent which is God; one idea, how we know, it took Francesc Eiximenis. Giles of Rome has an human dimension it isn’t easy to find in the medieval world, nor in itself, because in another works isn’t nothing merciful and charitable with the opposite sex. It can’t be catalogued as “feminist” -he knows very well which the each one role in the society is-, but it’s true that he have a different perspective respect to the people close to the price. Sometimes the author approaches us to the Sufism theory, that it has so much echo in the nowadays character psychology. It talk about Al-Farabi, and we wonder if the erudite mustn’t to know to much we know about this philosophy: the character psychology. What fascinate to Jaume d’Urgell and other contemporary princes so that this work had so many diffusion? Probably the title itself - a regiment of princes would captivate all the time nobility.