dc.contributor
Universitat Pompeu Fabra. Departament de Dret
dc.contributor.author
Alcoberro Llivina, Carina
dc.date.accessioned
2015-01-21T13:11:56Z
dc.date.available
2018-01-14T00:00:13Z
dc.date.issued
2015-01-14
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/285205
dc.description.abstract
The primary objective of the present work is to contextualise the so-called
national constitutional identity clause enshrined in current Article 4(2) TEU
and, by doing so, to provide some guidance to its judicial and political
interpreters. I provide explanations for the genesis of a new discourse
revolving around ‘identity’ and ‘diversity’ at the time of the Maastricht
Treaty revision in the context of European integration by analysing the
positions of different EU institutions. This discourse is embedded in the
European federalist tradition. I then proceed to contextualise the Member
States’ national identities through the lenses of the drafters of the different
versions of current Article 4(2) TEU, as well as explore the provisions and
instruments aimed at preserving diversity or national particularities as
incorporated in the course of the various treaty revisions. Finally, I proceed
to contrast the national constitutional courts’ concept of constitutional
identity with that of the Court of Justice of European Union.
eng
dc.description.abstract
El objetivo del presente trabajo es contextualizar la llamada cláusula de
identidad constitucional nacional consagrada en el actual artículo 4(2) TUE
y orientar a sus intérpretes judiciales y políticos acerca de su interpretación.
En primer lugar, identifico, mediante el análisis de las posiciones de las
diferentes instituciones de la UE, la génesis del nuevo discurso que, en el
momento de la revisión del Tratado de Maastricht, giró alrededor de
‘identidad’ y ‘diversidad’. Este discurso está basado en la tradición
federalista europea. A continuación me dedico a contextualizar las
identidades nacionales de los Estados miembros a través de las lentes de los
redactores de las diferentes versiones del artículo 4(2) TUE, así como de
las disposiciones e instrumentos encaminados a preservar la identidad o
diversidad incorporadas en el curso de las distintas revisiones de los
tratados. Por último, procedo a contrastar el concepto de identidad
constitucional nacional concebido por los tribunales constitucionales
nacionales con el que maneja el Tribunal de Justicia de la Unión Europea.
spa
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.publisher
Universitat Pompeu Fabra
dc.rights.license
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.title
Identity and diversity in EU law: contextualising article 4(2) TEU
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.contributor.authoremail
carina.alcoberro@upf.edu
dc.contributor.director
Saiz Arnáiz, Alejandro
dc.embargo.terms
36 mesos
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.identifier.dl
B 3305-2015
dc.description.degree
Programa de doctorat en Dret