Russian Deverbal Nouns: Lexical Denotation, Argument Structure & Translation Mismatches

Abstract

This thesis presents a descriptive empirical study of deverbal nominalizations. Very often what can be expressed by means of a deverbal noun can also be expressed by means of a verbal construction and vice-versa. Deverbal nouns are hybrid categories that have a mixture of verbal and nominal features. These nouns can denote either the action named by the base verb, being, in this case, a paraphrase of a verbal construction, or the result of that action. If nouns denoting processes are closer to verbs, nouns denoting a result, that is, a concrete or an abstract entity resulting from the action, are closer to nouns. Both result and event nouns inherit the argument structure of the base verb. These analyses of the lexical denotation of deverbal nouns and their argument structure are two of the main aims of this thesis. The third goal is the descriptive and comparative study of translation mismatches between Russian and Spanish deverbal noun constructions. The thesis is structured in the following way in order to cover these three points.

In the first chapter, we present a brief introduction of the whole thesis, we highlight the main goals and motivations for carrying out this threefold study. In the second chapter, we describe the linguistic resources used in the development of this project. We first introduce the monolingual and bilingual corpora, and then, the lexicons. In the third chapter, we discuss the relationship between the morphological and lexical aspects of the base verb and the lexical denotation of the deverbal noun. We also study other factors that may influence the lexical denotation of the deverbal noun. In the fourth chapter, we present the study of the argument structure of deverbal nouns focusing on the type of constituent that can be an argument, how the arguments are realized and their possible combinations, which ends in the obtention of the more freqüent syntactico-semantic patterns. In chapter five, we present the descriptive and comparative study of translation mismatches of deverbal nouns between Russian and Spanish. We provide our classification of the translation mismatches depending on the interrelation and number of linguistic changes (morphologic, syntactic, semantic and pragmatic) involved. Finally, in the last chapter we present our conclusions and ideas for further research.

Aquesta tesi presenta un estudi descriptiu empíric sobre les nominalitzacions deverbals del rus. Molt sovint, allò que es pot expressar a través d’un nom deverbal es pot expressar també a través d’una construcció verbal. Els noms deverbals són categories mixtes que barregen trets verbals amb trets nominals. Aquests noms poden expressar l’acció denotada pel verb base, en aquest cas es poden considerar paràfrasis d’una construcció verbal, o bé el resultat de l’acció. Així doncs, els noms deverbals que denoten l’acció del verb estan més a prop del verb, mentre que els noms deverbals que denoten el resultat de l’acció, és a dir, una entitat concreta o abstracta, estan més a prop del nom. Partim de la hipòtesi que ambdós tipus de nom hereten l’estructura argumental del verb base. Aquestes dues anàlisis, és a dir, l’estudi de la denotació lèxica del nom deverbal i de l’estructura argumental dels noms deverbals són dos dels tres objectius principals de la tesi. El tercer objectiu és l’estudi descriptiu i comparatiu dels desajustos de traducció entre les construccions amb noms deverbals en rus i castellà. La tesi s’estructura de la manera següent:

En el primer capítol, presentem una breu introducció a la tesi on descrivim els objectius i les motivacions principals d’aquest estudi. En el segon capítol, es descriuen els recursos lingüístics que hem utilitzat en el transcurs del treball. Primer, introduïm els corpora monolingües i bilingües i, finalment, els lexicons. En el tercer capítol, analitzem la relació entre l’aspecte morfològic i lèxic del verb base. També estudiem altres factors que poden influir en la denotació lèxica del nom deverbal. En el quart capítol, presentem l’estudi de l’estructura argumental dels noms deverbals centrant-nos en el tipus de constituent que pot ser argumental, com es realitzen els arguments i les seves possibles combinacions. D’aquesta anàlisi, en resulta l’obtenció dels patrons sintàctico-semàntics dels noms deverbals més freqüents. En el cinquè capítol, presentem l’estudi descriptiu i comparatiu dels desajustos de traducció entre el rus i el castellà. En aquest capítol proposem una classificació de desajustos de traducció en funció de la interrelació i el nombre de canvis lingüístics (morfològics, sintàctics, semàntics i pragmàtics). Finalment, en el darrer capítol presentem les nostres conclusions i idees per a una futura recerca.