La potencialidad del blog para el desarrollo del diálogo reflexivo: un estudio empírico en la Formación Profesional

Abstract

El actual panorama mundial caracterizado por una crisis económica con graves repercusiones en el bienestar social, económico, político y cultural, unido a los grandes avances de las tecnologías e Internet, ha provocado un replanteamiento de las prácticas educativas al mismo tiempo que la aparición de nuevos escenarios educativos. En este contexto, la reflexión aparece como una capacidad que puede ayudar a resolver los retos que la sociedad actual plantea a todos sus ciudadanos. La utilización del blog como herramienta de apoyo educativo se ha popularizado rápidamente en la primera década del siglo XXI. El principal propósito de esta tesis consiste en analizar las potencialidades de esta herramienta para el desarrollo del diálogo reflexivo del alumnado y la mejora del aprendizaje, así como proporcionar orientaciones pedagógicas avaladas experimentalmente que posibiliten su óptimo uso como herramienta educativa. Para alcanzar este propósito se han diseñado, implementado y evaluado tres estudios de investigación cuyos objetivos giran alrededor de estos tres ejes: (i) el análisis del diálogo reflexivo; (ii) la percepción del aprendizaje adquirido con el uso del blog y; (iii) las implicaciones educativas que posibilitan un óptimo uso del blog como herramienta de apoyo educativo. Este trabajo parte de la definición del concepto de diálogo reflexivo como la sinergia de las aportaciones de cuatro tipos de diálogos: empático, crítico, de regulación y creativo. Muestra que el uso educativo del blog puede promover el desarrollo del diálogo reflexivo, especialmente del diálogo crítico al centrarse en las herramientas explícitas del pensamiento. Se propone una estructura de trabajo colaborativo con el uso del blog adecuada para la promoción del diálogo reflexivo, que destaca el papel de la lectura de la información presente en el blog y de los comentarios como las principales acciones que apoyan el aprendizaje del alumnado. El blog posibilita el trabajo colaborativo y el acceso a la información almacenada en la red, al tiempo que proporciona más tiempo para pensar, si se compara con la realización de este tipo de actividades sin el uso del blog. Nuestro estudio muestra empíricamente que estas tres características del blog favorecen el desarrollo del diálogo reflexivo en mayor medida que sin el uso de esta herramienta. Este estudio de tesis también señala que la promoción del diálogo reflexivo mediado por el uso del blog, requiere de un diseño pedagógico que tenga en cuenta las cuatro variables educativas siguientes: un asesoramiento en la utilización técnica de esta herramienta; un conjunto de ayudas educativas que incidan en la mejora de la argumentación y del diálogo reflexivo; la presencia de un docente que modele un incierto y abierto cuestionamiento que lleve a los estudiantes a la indagación compartida; y un diseño de actividad poco estructurada y que posibilite múltiples y adecuadas soluciones.

The current global scenario characterized by an economic crisis with serious implications for the social, economic, political and cultural wellbeing, coupled with major advances in technology and in the Internet, has led to a rethinking of educational practices. In this context, the reflection appears as a capability to help solve the challenges posed by modern society for every citizen. The use of the blog as an educational supporting tool has quickly become popular in the first decade of the XXI century. The main purpose of this thesis is to analyse the potential of the blog for the development of reflective dialogue and the improvement of student learning, as well as to provide indications endorsed experimentally that enable its optimal use as an educational tool. To this end, there have been designed, implemented and evaluated three research studies, whose objectives revolve around three axes: (i) analysis of reflective dialogue; (ii) perception of the learning acquired through the use of blog and; (iii) the educational implications that enable optimal use of the blog as an educational support tool. This work is based on the definition of reflective dialogue as the synergy of the contributions of four types of dialogues: empathic, critical, regulatory and creative dialogues. It shows that the educational use of a blog may promote the development of reflective dialogue, especially the critical one by focusing on explicit tools of thought. A collaborative work structure is proposed with the use of a suitable blog to promote reflective dialogue, which emphasizes the role of reading the information in the blog and commenting as the main actions that support the student learning. The blog enables collaborative work and access to information stored in the network, while providing more time to think, when compared to the performance of these activities without the use of the blog. Our study shows empirically that these three blog features benefit the development of reflective dialogue more than it does without the use of this tool. This thesis study also points out that the promotion of reflective dialogue mediated by the use of a blog requires a pedagogical design that takes into account the following four educational variables: technical advice on the use of this tool; a set of educational aids that can affect the improvement of argumentation and reflective dialogue; the presence of a teacher to model an uncertain and open questioning to lead students to the shared inquiry; and the design of unstructured activities that enable multiple and appropriate solutions.

L'actual panorama mundial caracteritzat per una crisi econòmica amb greus repercussions en el benestar social, econòmic, polític i cultural, unit als grans avanços de les tecnologies i Internet, ha provocat un replantejament de les pràctiques educatives. En aquest context, la reflexió apareix com una capacitat que pot ajudar a resoldre els reptes que la societat actual planteja a tots els seus ciutadans. La utilització del blog com a eina de suport educatiu s'ha popularitzat ràpidament en la primera dècada del segle XXI. El principal propòsit d'aquesta tesi consisteix a analitzar les potencialitats del blog per al desenvolupament del diàleg reflexiu de l'alumnat i millora de l'aprenentatge, així com proporcionar indicacions avalades experimentalment que possibiliten el seu òptim ús com a eina educativa. Per a aconseguir aquest propòsit, s'han dissenyat, implementat i avaluat tres estudis de recerca, els objectius dels quals giren al voltant d'aquests tres eixos: (i) l'anàlisi dels diàlegs reflexius; (ii) la percepció de l'aprenentatge adquirit amb l'ús del blog i; (iii) les implicacions educatives que possibiliten un òptim ús del blog com a eina de suport educatiu. Aquest treball parteix de la definició del concepte de diàleg reflexiu com la sinergia de les aportacions de quatre tipus de diàlegs: diàleg empàtic, diàleg crític, de regulació i diàleg creatiu. Mostra que l'ús educatiu del blog pot promoure el desenvolupament del diàleg reflexiu, especialment del diàleg crític en centrarse en les eines explícites del pensament. Es proposa una estructura de treball col·laboratiu amb l'ús de blogs adequada per a la promoció del diàleg reflexiu, que destaca el paper de la lectura de la informació present en el blog i dels comentaris com les principals accions que permeten recolzar l'aprenentatge de l'alumnat. El blog possibilita el treball col·laboratiu i l'accés a la informació emmagatzemada a la xarxa, al mateix temps que proporciona més temps per pensar, si es compara amb la realització d'aquest tipus d'activitats sense l'ús del blog. Aquest estudi mostra empíricament que aquestes tres característiques del blog afavoreixen el desenvolupament del diàleg reflexiu en major mesura que sense l'ús d'aquesta eina. Aquest estudi de tesi també assenyala que la promoció del diàleg reflexiu intervingut per l'ús del blog, requereix d'un disseny pedagògic que tinga en compte les quatre variables educatives següents: un assessorament en la utilització tècnica d'aquesta eina; un conjunt d'ajudes educatives que incidisquen en la millora de l'argumentació i del diàleg reflexiu; la presència d'un docent que modele un incert i obert qüestionament que porte als estudiants a la indagació compartida; i un disseny d'activitat poc estructurada i que possibilite múltiples i adequades solucions.