Tractament del tabaquisme: psicopatologia i personalitat

Abstract

El consum de tabac és entre dos i quatre vegades més freqüent en pacients amb patologia psiquiàtrica. A més, els pacients amb comorbiditat psiquiàtrica fumen més quantitat de tabac i tenen més dependència a la nicotina que la població general. Aquest fet es tradueix amb un major cost per la salut i major cost econòmic. Tot i que en els darrers anys s’ha reduït la prevalença de fumadors en els països més desenvolupats, no s’ha observat aquesta reducció en la població psiquiàtrica. Un dels factors clau pot ser l’ajornament sine die de l’abordatge del tabaquisme dels pacients amb psicopatologia per por a descompensacions psiquiàtriques o a recaigudes en consum d’ altres tòxics, encara que vulguin deixar de fumar. Aquest és un fet freqüent en pacients amb dependència de l’alcohol. D’altra banda, tot i que els pacients amb psicopatologia poden deixar de fumar, sovint l’èxit dels tractaments és menor. Així, no queda clar quin és el paper que juguen els antecedents de depressió major i la simptomatologia depressiva present a l’ inici del tractament per abandonar el tabac. Tampoc es coneix si hi ha trets de la personalitat, segons el model de personalitat de Zuckerman, que dificultin l’abstinència. Els objectius són: 1. Analitzar quin és el millor moment per a iniciar un tractament del tabaquisme en pacients amb dependència de l’alcohol; el mateix moment que inicien tractament per a l’alcohol o sis mesos després. 2. Avaluar l’ impacte dels antecedents de depressió major i de la simptomatologia depressiva, en l’abstinència tabàquica. 3. Mesurar quins trets de personalitat, segons el model de Zuckerman, s’associen a major risc de dependència nicotínica, major consum i risc de recaiguda. Les dades d’aquesta tesi vénen de dos estudis diferents: el primer amb població amb dependència de l’alcohol i el segon amb població general. En el primer estudi, un grup de pacients rep tractament estàndard per l’alcohol i per deixar de fumar simultàniament o en diferit, primer per l’alcohol i sis mesos més tard pel tabac. En el segon estudi, s’ avalua l’ impacte dels antecedents de depressió major, simptomatologia depressiva i trets de personalitat en els resultats d’una intervenció en tabaquisme. En tots els casos, la intervenció per deixar de fumar combina tractament cognitiu-conductual i farmacoteràpia. Els resultats indiquen que els pacients amb dependència de l’alcohol poden deixar de fumar i beure a la vegada sense que augmenti el risc de recaiguda en l’ alcohol, tampoc afecta a l’ adherència, ni hi ha diferències en la taxa d’ abstinència del consum de tabac, comparat amb fer tractament per l’alcohol i després pel tabac. D’altra banda, els antecedents de depressió major no disminueixen la probabilitat d’abstinència de consum tabac. En canvi, la simptomatologia depressiva a l’ inici del tractament per deixar de fumar, sí minva la probabilitat d’abstinència. Per últim, s’evidencia l’existència de trets de personalitat diferencials segons el sexe, que impliquen major risc de dependència i recaiguda. En homes, un baix nivell de sociabilitat es relaciona amb major nivells de dependència, mentre que no es troben trets relacionats amb major dependència en dones. Majors nivells d’impulsivitat i sociabilitat es relacionen amb major risc de recaiguda en homes i dones, respectivament. Aquesta tesi aporta dades a favor de la rellevància d’identificar aspectes psicopatològics i de personalitat en pacients que inicien tractament per a la deshabituació tabàquica. La identificació de variables associades amb la recaiguda en el consum de tabac hauria de permetre orientar esforços a minimitzar el seu efecte i millorar els resultats de les intervencions en tabaquisme.

The prevalence of smoking in patients with mental disorders is two- to fourfold higher than in the general population. In addition, patients with co-morbid psychiatric illnesses are more likely to be heavily addicted to cigarettes. Tobacco smoking is more hazardous to the health of people with mental disorders than to the general population and the costs related to smoking are also higher. Although prevalence of smoking in most developed countries has fallen, this is unfortunately not the case in psychiatric patients. The idea that smoking cessation in psychiatric patients might increase acute psychiatric symptoms or increase relapse rates in other drugs has led to postponing help with quitting smoking sine die, even when the patient wants to quit. This happens often in patients with alcohol dependence. On the other hand, although patients with mental illness are able to quit smoking, their success rates are often lower than the general population. Thus, it is not clear the role played by major depression history and depressive symptoms when starting a smoking cessation treatment. We know neither if there are personality traits, according to Zuckerman’s model of personality, that complicate quitting. The three aims are: 1. Explore the issue of when tobacco treatment should be offered to outpatients seeking to change their drinking behavior, either concurrently or six months later. 2. Assess if major depression history and/or depressive symptoms when starting treatment reduce odds of quitting smoking. 3. Evaluate which personality traits, according to Zuckerman’s model of personality, are related to higher nicotine dependence, higher smoking and relapse rates. These thesis’ data come from two studies: the first one with alcohol-dependent patients and the second one with general population. The first study delivered a standard alcohol treatment and a smoking cessation treatment, either simultaneously or delayed, that is first for alcohol and six months later for smoking. In the second study, we assessed if major depression history, depressive symptoms and personality increase relapse rates when receiving treatment to quit smoking with a twelve month follow-up. In all cases smoking cessation treatment consisted in cognitive-behavioral therapy in combination with pharmacotherapy. Simultaneous treatment did not lead to impaired outcome for alcohol dependence. Drop-out rates were similar in both groups. Smoking cessation outcomes were not different between groups, either. On the other hand, a positive major depression history did not influence outcomes, but higher depressive symptoms when starting treatment were associated with lower abstinence rates. Finally, we found gender to play a decisive role in the association between personality and nicotine dependence and cessation. In men, low scores on sociability predicted higher nicotine dependence, whereas no personality traits were associated with dependence in women. High levels on impulsivity predicted relapse in males, but high levels on sociability predicted relapse in women. This thesis suggests the relevance of assessing psychopathology and personality in patients undergoing smoking cessation treatment. Identification of factors associated with smoking relapse should allow minimizing their effects on outcomes.