Universitat de les Illes Balears
Martínez Nadal, Apol·lònia
2014-12-11
413 p.
Universitat de les Illes Balears. Departament de Dret Privat
Esta tesis se sustenta sobre la hipótesis de que el diseño de interiores es una ocupación técnica liberal regulada, titulada y no colegiada, aunque vacía de contenido legal (obligaciones y responsabilidades) más allá de lo que dispone el Real Decreto 902/1977, de 1 de abril, regulador de las facultades profesionales de los decoradores, una disposición normativa obsoleta y conflictiva, pero la única que regula sus atribuciones. Para dotar a este colectivo del necesario contenido legal se han analizado tanto las principales normas jurídicas como la doctrina y jurisprudencia española; un análisis centrado en la formación, atribuciones, corporativismo y contratación (elementos, prueba, interpretación, obligaciones, incumplimiento y resolución del contrato). En el apartado de conclusiones se ha validado la hipótesis inicial, al tiempo que se ha expuesto la necesidad de un nuevo marco normativo, adaptado a la realidad de esta profesión, que expresamente incluya al interiorista como técnico competente en la edificación.
Aquesta tesi es sustenta sobre la hipòtesi de que el disseny d’interiors és una ocupació tècnica liberal regulada, titulada i no col·legiada, malgrat que buida de contingut legal (obligacions i responsabilitats) més enllà del que disposa el Reial Decret 902/1977, d’1 d’abril, regulador de les facultats professionals dels decoradors, una disposició normativa obsoleta i conflictiva, però la única que regula les seves atribucions. Per a dotar en aquest col·lectiu del necessari contingut legal s’han analitzat tant les principals normes jurídiques com la doctrina i jurisprudència espanyola; una anàlisi centrada en la formació, atribucions, corporativisme i contractació (elements, prova, interpretació, obligacions, incompliment i resolució del contracte). A l’apartat de conclusions s’ha validat la hipòtesi inicial, al temps que s’ha exposat la necessitat d’un nou marc normatiu, adaptat a la realitat d’aquesta professió, que expressament inclogui a l’interiorista com a tècnic competent en l’edificació.
Derecho privado. Derecho Civil. Derecho Mercantil. Diseño. Diseño de Interiores. Dret Privat. Dret Civil. Dret Mercantil. Disseny. Disseny d’Interiors. Private Law. Civil Law. Trade Law. Design. Interior Design.
34 - Law. Jurisprudence; 347 - Civil law; 74 - Drawing. Design. Applied arts and crafts
Derecho Privado
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
