La novel·la històrica catalana (1862-1882)

Abstract

La novel·la històrica protagonitza el procés de represa de la novel·la catalana durant la Renaixença, que es desenvolupa en dues etapes: la primera, en els anys seixanta, d'escassa producció, mentre en la segona, en els anys setanta, es pot parlar ja d'una certa recuperació. Si durant els seixanta no han vist la llum més que tres novel·les, més una d'inacabada, durant els setanta, entre novel·les i novel·letes, se'n publiquen trenta-dues. Pel que fa a la novel·la històrica en concret, són dues en els anys seixanta i catorze en els setanta.

Quant al tipus de novel·la, si en la primera novel·la, L’orfeneta de Menargues de Bofarull, l'impuls més poderós cal anar-lo a cercar en la novel·la històrica clàssica de Walter Scott i Alessandro Manzoni, a partir dels anys setanta és deutora, sobretot, de la novel·la històrica d'aventures d’Alexandre Dumas, i en començar la dècada dels anys vuitanta és detecta un allunyament del model fulletonesc amb la introducció del costumisme barceloní i del sentimentalisme blanc.

Ordenades segons el període històric hi hagué: dues novel·les d'ambientació medieval: L’orfeneta de Menargues (1862), d'Antoni de Bofarull, i Lo castell de Sabassona (1879), de Joaquim Salarich; dues novel·les ambientades en la guerra de Successió: Lo coronel d'Anjou (1872), de Francesc Pelai Briz, i Vigatans i botiflers (1878), de Maria de Bell-lloch; una novel·la ambientada al segle XVII: Lo rector de Vallfogona (1876), de Josep Feliu i Codina; una novel·la ambientada durant la Guerra Gran: Història d’un pagès (1869), de Joaquim Riera i Bertran; quatre novel·les ambientades en la guerra de la Independència: Les òrfenes de mare (1872), de Josep d'Argullol, Lo caragirat (1872), de Josep Martí i Folguera, Cor i sang (1880), d'Antoni Careta i Vidal, i Lo Bruch (1880), de Josep Feliu i Codina; i dues novel·les ambientades en les guerres carlines: L'any 35 (1874), de Frederic Soler (inacabada) i La guerra (1877), de Josep d'Argullol.

Malgrat la diversitat, sembla possible destriar un conjunt d'elements compositius comuns: la història, els costums i el folklore, el convencionalisme literari del fulletó, i per últim, l'esperit patriòtic.

The historical novel played a central role in the resurgence of the Catalan novel during the Renaixença, which occurred in two stages: the first was during the 1860s and saw little in the way of production, the second came during the 1870s when the resurgence started to gain a certain momentum. Whereas only three novels plus one unfinished work appeared in the 1860s, during the 1870s some 32 novels and novellas were published. With specific reference to the historical novel, two were published in the 1860s and fourteen in the 1870s.

In terms of type, the most powerful influences on the first novel, L’orfeneta de Menargues by Antoni de Bofarull are clearly the classic historical novels of Walter Scott and Alessandro Manzoni. In contrast, from the 1870s the Catalan historical novel owes much more to the historical adventure fiction of Alexandre Dumas, and by the 1880s there is a move away from the melodramatic with the introduction of Barcelonan costumbrism and sentimentalism.

If we group the novels according to historical period, we find there are two novels set in the medieval period, L’orfeneta de Menargues (1862) by Antoni de Bofarull, and Lo castell de Sabassona (1879) by Joaquim Salarich; two set during the War of the Spanish Succession, Lo coronel d'Anjou (1872) by Francesc Pelai Briz, and Vigatans i botiflers (1878) by Maria de Bell-lloch; one set in the 17th century, Lo rector de Vallfogona (1876) by Josep Feliu i Codina; one set during the War of the Pyrenees, Història d’un pagès (1869) by Joaquim Riera i Bertran; four set during the war of Independence, Les òrfenes de mare (1872) by Josep d'Argullol, Lo caragirat (1872) by Josep Martí i Folguera, Cor i sang (1880) by Antoni Careta i Vidal, and Lo Bruch (1880) by Josep Feliu i Codina; and two novels set during the Carlist Wars, L'any 35 (1874) by Frederic Soler (unfinished) and La guerra (1877) by Josep d'Argullol.

Despite this diversity, we can still discern a series of common elements, such as history, customs and folklore, melodramatic literary conventionalism, and a patriotic spirit.