La responsabilidad por el pago de las deudas hereditarias en el derecho civil de Cataluña

Abstract

Aquest treball d’investigació té com a objecte la responsabilitat pel pagament dels deutes hereditaris en el dret civil de Catalunya, per tractar-se d' una matèria que suscita importants problemes a la pràctica, especialment quan no intervé un hereu en la successió. L'hereu, en virtut de la seva condició de successor universal, és el deutor i responsable pels deutes hereditaris, així com també qui, amb caràcter general, porta a terme les funcions d'execució. Tot i així, el dret successori català admet que sigui un altre subjecte qui s'encarregui de les funcions d'execució quan així ho preveu voluntàriament el causant: el marmessor. La intervenció del marmessor, en una primera lectura, sembla no encaixar amb els plantejaments romanistes sobre els quals tradicionalment s'ha erigit el dret successori català, en virtut dels quals l'hereu és l'executor nat de les disposicions testamentàries, així com també el continuador de la personalitat jurídica del causant. No obstant això, encara que el dret català atribueix al marmessor un caràcter residual, aquest ocupa una posició rellevant, sobretot enfront de la possibilitat que el seu nomenament salvi la nul·litat del testament en què no s'ha instituït hereu en el dret general de Catalunya. D'això, cal diferenciar el testament realitzat per persona subjecta al dret local de Tortosa, en què no serà necessari el nomenament d'un marmessor universal per a la validesa del testament que no conté institució d'hereu. D'acord amb tot l'anterior, s'analitza la responsabilitat de l'hereu en els diferents supòsits en què pot trobar-se, així com els factors que influeixen a l'hora de determinar l'abast d'aquesta responsabilitat. I, a més a més, la possibilitat d'una herència sense hereu, fa necessari analitzar també qui respondrà del pagament dels deutes hereditaris en aquest cas.

El presente trabajo de investigación tiene por objeto la responsabilidad por el pago de las deudas hereditarias en el derecho civil de Cataluña, por tratarse de una materia que suscita importantes problemas en la práctica, en especial cuando no interviene un heredero en la sucesión. El heredero, en virtud de su condición de sucesor universal, es el deudor y responsable por las deudas hereditarias, así como también quien, con carácter general, lleva a cabo las funciones de ejecución. A pesar de ello, el derecho sucesorio catalán admite que sea otro sujeto quien se encargue de las funciones de ejecución cuando así lo prevea voluntariamente el causante: el albacea. La intervención del albacea, en una primera lectura, parece no encajar con los planteamientos romanistas sobre los que tradicionalmente se ha erigido el derecho sucesorio catalán, en virtud de los cuales el heredero es el ejecutor nato de las disposiciones testamentarias, así como el continuador de la personalidad jurídica del causante. Sin embargo, pese a que el derecho catalán atribuye al albacea un carácter residual, éste ocupa una posición relevante, sobre todo ante la posibilidad de que su nombramiento salve la nulidad del testamento en el que no se ha instituido heredero en el derecho general de Cataluña. De ello cabe diferenciar el testamento realizado por persona sujeta al derecho local de Tortosa, en el que no será necesario el nombramiento de un albacea universal para la validez del testamento. Conforme a todo lo expuesto, se analiza la responsabilidad del heredero en los distintos supuestos en los que puede encontrarse, así como los factores que influyen en el alcance de dicha responsabilidad. Además, la posibilidad de una herencia sin heredero, hace necesario analizar también quién responderá del pago de las deudas hereditarias en tal caso.

The aim of the research is to analyze the responsibility for the payment of hereditary debts in Catalan civil law, as it is a matter that raises serious problems in practice, especially when there is no heir in the succession. The heir, as a universal successor, is the debtor and the responsible for the payment of hereditary debts, as well as who generally performs the executive functions. However, the Catalan inheritance law allows that another subject carries out the executive functions: the executor, when it is expressly provided by the deceased. At first sight, the intervention of the executor seems not to fit with the Romanic proposals on which traditionally has emerged the Catalan inheritance law. According to these proposals, the heir is the real executor of the testamentary provisions, as well as the follower of the legal personality of the deceased. Nonetheless, although the Catalan law gives a secondary role to the executor, it occupies a relevant position, especially when its appointment avoids the nullity of the will in which no heir has been appointed in Catalan general law. However, this is not the case of the will made under the local law of Tortosa, in which the appointment of an executor is not required for the validity of the will. According to abovementioned, the heir’s responsibility is analyzed in different cases, as well as factors that affect the scope of his responsibility. Furthermore, the possibility of an inheritance without the intervention of an heir, makes necessary to analyze who will be the responsible for the hereditary debts in this case.