Comunicació política, partits i nou entorn digital: estudi de les campanyes electorals catalanes de 2010 i 2012 a la xarxa

Abstract

The research explores the degree of integration of new digital technologies within electoral communication on the basis of the study of the on line Catalan campaigns of 2010 and 2012. The results of the analysis suggest the spread, with few exceptions which do not compromise the general overview, of a normalization effect, substantiating the presence of the unevenness of the off line politics in the context of digital platforms. The main use of on line media is the dissemination of information. The overall strategy is one way and centralised, with little interactivity and minimum freedom of action for activists. In terms of discursive strategies, despite the low level of hostilities against the opponents, the messages, as in traditional campaigns, are focused around the leader, the campaign coverage and the slogans, neglecting the presentation of political proposals and the call to mobilization. At the same time, the formal style of most of them does not improve already low impression of proximity to citizens. Finally, in spite of the fact that minor parties show the same degree of deployment of digital tools as major parties, any of them exploits the specific features of the net, using it just as another channel for propaganda.

Aquesta recerca estudia l’estat d’integració a la comunicació electoral de les noves tecnologies digitals a partir de l’anàlisi de les campanyes electorals catalanes en xarxa de 2010 i 2012. Els resultats de l’estudi suggereixen la presència, amb poques excepcions que no afecten significativament el quadre general, d'un efecte normalitzador, confirmant a les plataformes digitals els desequilibris de la política off line. El principal ús dels mitjans en línia és la difusió d'informacions. Es fa servir una estratègia unilateral i prou centralitzadora amb poca interactivitat i un marge mínim en la llibertat d'acció dels activistes. Pel que fa a la dimensió discursiva, tot i l'escassa incidència d'atacs als oponents, els missatges, com en les campanyes tradicionals, estan enfocats sobre la figura del líder, l'actualitat de campanya i els eslògans, deixant de banda la presentació de propostes polítiques i la crida a la mobilització. Alhora, el to formal de la majoria dels missatges no fomenta la reducció de la distància amb els ciutadans. Finalment, malgrat els partits minoritaris demostrin el mateix desplegament d'eines digitals que els partits més gran, cap formació aprofita de les especificitats de la xarxa, limitant-se a fer-la servir com un canal més de propaganda.