Valoració funcional i bioenergètica de la resistència específica en jugadors de tennis

Abstract

La recerca consta de tres estudis interrelacionats. Un primer estudi comprèn el disseny d'una prova en pista per avaluar la resistència específica en tennis (SET-Test, <i>Specífic Endurance Tennis Test</i>), que es valida mitjançant una anàlisi de la seva fiabilitat -en 12 jugadors de competició- i de la seva validesa -amb una mostra de 38 jugadors-. En un segon estudi es descriuen les característiques funcionals dels tennistes de competició avaluades mitjançant l'aplicació del SET-Test en la mostra de 38 jugadors, classificats segons el seu ITN (<i>International Tennis Number</i>), i s'analitza la capacitat predictiva de la prova respecte del nivell competitiu dels tennistes. En el tercer estudi es caracteritzen les demandes bioenergètiques d'un partit d'individuals mitjançant el registre de paràmetres ergoespiromètrics en competició simulada al llarg de 20 sets i en 20 jugadors. <br/><br/>Del disseny i validació de la prova es conclou que el SET-Test és una prova de camp objectiva, fiable i vàlida per avaluar la resistència específica en tennistes, que permet realitzar una avaluació directa de paràmetres ergoespiromètrics sense que això afecti significativament els paràmetres estudiats i que és vàlida per estimar de manera indirecta el segon llindar ventilatori (LlV2). La variable d'efectivitat tècnica, valorada com a percentatge d'encerts en precisió i potència dels cops durant la prova, es mostra com el millor indicador de rendiment, seguit de prop dels paràmetres fisiològics de resistència i potència aeròbica (LlV2 i VO2max), paràmetres que expliquen bona part de la variància en el nivell competitiu dels jugadors (56 i 53%, respectivament). Possiblement la resta de la variabilitat pugui ser explicada pel seu nivell en habilitats tàctiques, estratègiques o psicològiques. Es confirma l'existència d'un punt de deflexió de la freqüència cardíaca observable en el 92% dels subjectes, relacionat amb una reducció de l'efectivitat tècnica.<br/><br/>Per tal d'establir un perfil de la resistència específica de jugadors de tennis es va aplicar el SET-Test a una mostra àmplia de jugadors de competició d'alt nivell i es va comprovar que els valors de VO2max (57,0 ± 6,0 mL·kg-1·min-1) són entre moderats i alts d'acord amb la naturalesa aeròbica del tennis. L'efectivitat tècnica evoluciona en proporció inversa a la intensitat de l'esforç durant la prova; els valors globals registrats (63,1 % d'encerts ± 9,1) mostren un elevat nivell de precisió i potència.<br/><br/>De l'anàlisi de la competició simulada es conclou que els moderats valors mitjans observats durant el joc (VO2 29,9 ± 3,7 mL·kg-1·min-1; 51,6 ± 8,6 % del VO2max) i l'elevat percentatge de temps en que els jugadors participen a un nivell d'intensitat baixa o moderada, per sota del segon llindar ventilatori (77,2 ± 24,5 %), confirmen que el sistema de transport d'oxigen no és un factor limitant del rendiment en aquest esport.

This research includes three interrelated studies: a first study is focused in the design of a specific endurance tennis test (SET-Test), assessing its reliability (with 12 competitive players) and validity (with 38 competitive players). A second study describes the physiological characteristics of competitive tennis players based on the administration of the SET-Test to 38 players. A third study examines the energy demands of a singles tennis match by assessing ergo-spirometric parameters during a simulated match play through 20 sets in 20 tennis players. <br/><br/>From the design and validation of the SET-Test we conclude that it can be considered an objective, reliable, and valid field test for the assessment of specific endurance capacity in tennis players, allowing a direct evaluation of ergo-spirometric parameters without significantly affecting performance. The test can also be used to estimate the second ventilatory threshold. Technical efficiency (TE) is shown to be the best performance marker, followed by aerobic endurance (ventilatory threshold) and aerobic power (VO2max). These two parameters, combined with TE explain an important part of the competitive level variance (56 and 53%, respectively). The reminder is likely to be explained by tactical, strategic and psychological abilities, which the SET-Test is not intended to assess.<br/><br/>The SET-Test was administered in a tennis court to a wide sample of international tennis players, and main results are presented VO2max (57.0 ± 6.0 mL·kg-1·min-1) can be described as moderate to high, according to the aerobic profile of the sport, although it cannot be considered as the most relevant parameter in tennis performance.<br/><br/>From match play analysis we emphasize the moderate VO2 values during the play (VO2: 29.9 ± 3.7 mL·kg-1·min-1; 51.6 ± 8.6 % of VO2max) and the high percentage of playing time (77.2 ± 24.5 %) in which players exercise at a low to moderate intensity (below the second ventilatory threshold), thus confirming that the oxygen transport system is not a limiting factor in this sport.