Anàlisi del discurs regulatiu a l'ensenyament

Abstract

Aquesta tesi és un estudi sobre el discurs regulatiu en els centres d'ensenyament primari i secundari de Catalunya. L'òptica des de la qual partim i que emmarca teòricament aquesta investigació és la teoria creada per Basil Bernstein els anys seixanta, i desenvolupada fins a l'actualitat. Aquesta teoria s'inscriu en el camp de la sociologia de l'educació i fa una anàlisi del sistema educatiu com eix fonamental de transmissió cultural, cosa que permet explicar les complexes relacions entre escola i societat. Aquest és, si més no el nostre interès.<br/><br/>Per aconseguir el nostre propòsit ens basem en les teoritzacions de Bernstein i en estudis pràctics de col.laboradors i deixebles d'aquest sociòleg. Al llarg de l'explicació dels fonaments teòrics es veuran referències concretes a aquests autors.<br/><br/>L'interès que té aquest projecte es pot explicar a més d'un nivell. Primer de tot, la investigació que es planteja pretén ampliar els coneixements dins de la teoria bemsteniana de la construcció social del discurs pedagògic, fent èmfasi en una part no gaire treballada pels continuadors i deixebles del sociòleg, el discurs regulatiu. Això permetrà aprofundir en la teoria esmentada, poc coneguda encara al nostre país, ni a nivell teòric ni a nivell de possibles aplicacions a l'escola, malgrat que ja fa un cert temps que va ser creada.<br/><br/>Un segon punt d'interès resideix en el mateix estudi. La divisió que es fa del discurs pedagògic i de les seves pràctiques -instruccional i regulativa-, l'estudi concret del discurs i les pràctiques regulatives, permet ampliar la visió que tenim de l'escola i ens pot fer reflexionar sobre un punt, que no per obvi, de vegades deixem de costat. L'estudi que es pot fer de la producción de la subjectivitat de l'alumne i de les relacions verticals i horitzontals que es donen a qualsevol lloc (físic i temporal) de l'escola hauria de permetre repensar la pràctica pedagògica des d'aquesta perspectiva.<br/><br/>Per aconseguir el nostre propòsÍt, la tesi plantejarà una investigació sociològica per estudiar la tipologia del discurs i de les pràctiques regulatives a les escoles d'ensenyament primari í secundari de Catalunya.<br/><br/>En primer lloc, hi ha la Part.Primera que pretén centrar a nivell teòric la nostra òptica de treball. Aquesta part està dedicada en la seva totalitat a la descripció de la teoria bernsteiniana, i més concretament, als desenvolupaments teòrics centrats en la descripció del sistema educatiu com a eix de transmissió cultural.<br/><br/>La Part Segona parteix dels pressupostos teòrics exposats per iniciar una investigadó sociològica centrada en l'anàlisi de la tipologia dels discursos i pràctiques educatives dels centres d'ensenyament primari i secundari públic de Catalunya. Aquesta investigació té dues parts diferenciades. Una primera està basada en el pas d'un qüestionari als equips directius d'aproximadament 650 centres públics de primària i secundària catalans. Aquest qüestionari pretén caracteritzar el tipus de discurs educatiu de cada un dels centres estudiats, amb l'objectiu d'arribar a construir una taxonomia que categoritzi les diferents tipologies que podem trobar. A més, el mateix qüestionari s'ha passat a un grup de centres d'ensenyament privat i a un grup de centres d'ensenyament públic andalusos, que actuen com a grups de control.<br/><br/>La segona part de la investigació té com a objectíu l'estudi de la tipologia de les pràctiques educatives dels mateixos centres, amb el doble objectiu de veure les coincidències entre el discurs teòric de cada centre i la realitat de la pràctica a l'aula, en primer lloc; i en segon, per poder estudiar en profunditat la relació de la pràctica educativa i les característiques socials d'educands i educador. En aquesta part també s'inclouen els resultats dels grups de control dels centres d'ensenyament privat i dels centres d'ensenyament públic andalusos.<br/><br/>Per acabar, la tesi inclou un apartat denominat Conclusions, Reflexions i Suggeriments, que vol ser la cloenda de les reflexions que amb aquesta tesi no fan més que iniciar-se i que esperem poder continuar desenvolupant.

<i>This thesis is a study of regulative discourse in educational centres. The theoretical basis of this investigation is the theory created by Basil Bernstein. This theory, in the field of sociology of education, sets out to analyze the educational system as the fundamental axis of cultural transmission.<br/><br/>The thesis proposes a sociological investigation to study the form of regulative discourse and regulative practices in Primary and Secondary Schools in Catalonia.<br/><br/>The investigation has two distinct parts. The first is based on a questionnaire given out to the heads of approximately 650 public educational centres, in an attempt to classify the different typologies of educative discourses found. The second part of the investigation aims to study the typology of educative practices in the same centres with two main objectives: Firstly, to find out if similarities exists between the theoretical discourse in each centre and the real practices in the classroom; Secondly, to study in depth the relationship between the educational practice and the social characteristics of the pupils and teachers.<br/><br/>Summarizing the results obtained, we have to say that the closed values, in general, in the regulative and instructional educational practices correspond to the closed values of the institutional educational discourse in these centres. Furthermore, the results obtained have allowed us to affirm that there is an influence at the level of teaching in the type of educational practice carried out in the classroom. We have also been able to observe that the instructional educational practice and the regulative educational practice are closely related in such a way that when one presents open values the other does the same and vice versa.<br/><br/>Lastly, we have been unable to find out whether the social characteristics of pupils influence the type of educational practice in the classroom. We have also been unable to clearly establish, although certain tendencies can be observed, whether the social characteristics of the teaching staff influence the educational practice in the classroom.<br/><br/>We consider these results to be of considerable interest and open to further investigation. </i>