Essays on marital sorting and fertility

Abstract

This thesis examines the interactions between marital patterns, inequality, and fertility. In the first chapter I analyze the impact of search frictions on marital assortative matching. I exploit a temporary interruption of the “London Season” — a central marriage market where the nineteenth-century British aristocracy courted. I find that the reduction of search frictions associated with this institution explains between 70 and 80 percent of sorting in social status and land-holdings, generating a huge concentration of landed wealth. In the second chapter I examine the relationship between land inequality and the introduction of public education in late-Victorian England and Wales. I show that counties where landownership was more concentrated systematically under-invested in public schooling. In the final chapter I estimate the effects of cousin marriage on fertility in the British peerage. I find that consanguinity initially increases the number of births, but constraints reproductive success in the long-run.

En aquesta tesis s’examina la interacció entre els patrons matrimonials, la desigualtat i la fertilitat. En el primer capítol s’analitza l’impacte de les friccions en el procés de cerca sobre l’emparellament selectiu. L’anàlisi es centra en una interrupció de la “London Season” — un mercat de matrimonis centralitzat on els nobles Britànics buscaven esposa. S’estableix que la reducció en les friccions de cerca associades a aquesta institució explica entre un 70 i un 80 per cent de l’emparellament selectiu en termes d’estatus social i de terratinença, afavorint la concentració de terres en poques mans. Al segon capítol s’examina la relació entre la desigualtat en la distribució de la terra i la introducció de l’educació pública a l’Anglaterra victoriana. Els resultats indiquen que els comptats més desiguals varen patir un dèficit sistemàtic en educació pública. Al capítol final s’estimen els efectes de l’endogàmia sobre la fertilitat a la noblesa Britànica. L’endogàmia sembla augmentar el nombre de naixements, però alhora limita l’èxit reproductiu en el llarg termini.