Disseny i avaluació d’un programa de flexibilització de la musculatura isquiosural en jugadors juvenils d’handbol. Efectes sobre el posicionament i l’activació muscular de la regió lumbo-pelviana

Abstract

La pràctica esportiva de l’handbol pot tenir com a conseqüència directa l’escurçament de la musculatura isquiosural. Aquest efecte, de retruc, pot afectar a l’estructura osteo-muscular de la zona lumbo-pelviana del jugador esdevenint un factor de risc de diferents situacions patològiques: l’encunyament anterior dels cossos vertebrals, l’espondilòlisi, l’espondilolistesi, hèrnies discals lumbars i l’aparició del dolor. Un possible tractament preventiu d’aquest problema pot ser l’aplicació d’un programa de flexibilització isquiosural diari durant l’escalfament i en l’etapa final de l’entrenament que aconsegueixi normalitzar la regió lumbo-pelviana. És per això que es planteja el disseny d’un programa d’estiraments adaptat a l’handbol, basat en la tècnica d’estirament actiu en tensió activa en l’escalfament i d’Stretching en la tornada a la calma. Pel disseny d’aquest programa de treball s’ha realitzat una revisió bibliogràfica sobre l’aplicació de diferents programes de flexibilització en el món de l’esport per, a posteriori, consultar a un comitè d’experts mitjançant el mètode Delphi per fer-ne la ser seva avaluació. Aquest programa s’aplicà durant la temporada 2013-14 en l’equip juvenil de tecnificació del Futbol Club Barcelona (12 jugadors), al que s’han afegit 6 jugadors més de la mateixa categoria. El disseny de l’estudi, basat en un assaig clínic aleatori, es va estructurar en tres grups: un grup d’aplicació del programa de flexibilització proposat; format per 6 individus amb tecnificació (grup MT) i 6 individus que el complementaven de la mateixa categoria (grup T), i un grup control; format per 6 individus del programa de tecnificació (grup C), sense aplicació del programa de flexibilització. Es van avaluar: variables antropomètriques, d’exploració de la flexibilitat de la musculatura isquiosural, de mobilitat del tronc, discapacitat física, presència de dolor lumbar, paràmetres radiològics i electromiogràfics per determinar l’efecte de l’aplicació del programa d’estiraments sobre la regió lumbo-pelviana. Es van mesurar les diferències entre els tres grups mitjançant l’increment de les mitjanes de les variables estudiades amb la prova d’U de Mann-Whitney i, per avaluar la magnitud de l’efecte, calculant la δ de Cohen. Després de 6 mesos d’intervenció s’ha pogut observar una tendència cap a una millora, encara que no estadísticament significativa, de la majoria dels paràmetres relacionats amb l’estabilitat i la flexibilitat de la regió d’estudi, que apunten com a futures línies d’investigació a ampliar el temps d’estudi per recavar més dades, i a recomanar la prescripció d’aquests estiraments com a eina preventiva de patologies lumbo-pélviques en el món de l’handbol.