Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia
La recerca que presentem a continuació manté una estructura que gira entorn tres vessants relacionades amb l'Art que, tal i com assenyala el propi títol, va cultivar i van definir la personalitat de Francesc Miquel i Badia: la de crític, la de tractadista i la de col·leccionista. Aquestes facetes esdevenen al mateix temps tres dels cinc capítols principals del treball. En primer lloc però, els precedeix un capítol on elaborem la seva biografia i en el que exposem tant les dades més personals de la seva vida com del seu caràcter, passant pels anys de la seva formació educacional escolar, universitària i artística. També parlem de les seves ocupacions professionals que, tot i haver quedat eclipsades pel paper públic que va exercir com a crític, no s'ha d'oblidar que la seva remuneració primordial provenia de l'ensenyament que va impartir a l'Escola oficial de Belles Arts i per haver desenvolupat el càrrec de secretari de l'Acadèmia provincial que l'emparava. El segon capítol i el primer gran bloc estructural de la recerca serà el que s'ocupa del seu paper com a crític d'Art, tasca desenvolupada principalment al Diario de Barcelona, publicació de gran rellevància a Catalunya on la seva opinió artística i literària es va expressar d'una manera ininterrompuda al llarg del darrer terç del segle XIX. Aquestes circumstàncies unides als estudis que ens precedeixen més generalistes sobre la història de la crítica d'Art a Catalunya, o més específics sobre la seva crítica literària, han estat els factors que han contribuït a que la dedicació de Francesc Miquel i Badia a la crítica periodística hagi estat per la que majoritàriament se l'ha associat i recordat. Tampoc deixarem de banda la compilació que hem elaborat sobre les col·laboracions que va dur a terme en altres publicacions periòdiques. Centrem la nostra atenció en assenyalar els principals temes artístics que va tractar i en veure si va existir evolució o preferència per algun d'ells, posant-ho en relació a la cronologia. Simultàniament a la publicació dels seus articles va publicar una sèrie de tractats sobre la història de les arts decoratives i de les Belles Arts, que analitzem en el capítol dedicat a la seva vessant com a tractadista. En ell, també presentem una revisió cronològica de tots els seus articles no periodístics com ara discursos d'ingrés en Acadèmies, conferències, pròlegs i traduccions. Tot seguit presentem en capítol a part un anàlisi de la seva opinió estètica, tant de l'art antic com del contemporani, versada primordialment en els seus articles i tractats. El nostre interès s'articula entorn la identificació dels temes de caràcter artístic dels quals es va ocupar amb preferència, en valorar si va existir originalitat, evolució o canvi de pensament i en determinar l'origen dels fonaments teòrics en els quals va assentar els seus judicis artístics. Finalment, el darrer gran apartat el destinem a parlar de Miquel i Badia com a col·leccionista d'Art antic i a reconstruir, catalogar i localitzar la col·lecció d'objectes artístics que va reunir. Dita col·lecció va destacar principalment per la qualitat de les arts decoratives relatives a les seccions de mobiliari, ceràmica, vidrieria i teixit, sense precedents en la història del col·leccionisme artístic a Catalunya i que li va comportar un important prestigi a l'època.
The research presented below has a structure that revolves around three aspects related with Art that, as the title indicates, cultivates and defines the personality of Francesc Miquel i Badia: art critic, treatises writer and collector. These three facets become at the same time three of the five main chapters of the work. First, however, precedes a chapter elaborated on his biography and in which both expose the most personal details of his life as his character, through the years of his educational training school, university and artistic. We also talk about his professional occupations that, despite having been eclipsed by the public role that he played as a art critic, do not forget that his primary means of make a living came from Teachings who taught at the Official Fine Arts School and for holding the position of secretary at Provincial Academy of Fine Arts. The second chapter and the first major structural block of the research explain his role as art critic, work done primarily at Diario de Barcelona, a significant publication in Catalonia where his artistic and literary review was expressed uninterruptedly throughout the last third of the nineteenth century. These circumstances linked to more general studies that precede us about the history of art criticism in Catalonia or more specific about his literary criticism, have been the factors that have contributed to the dedication of Francesc Miquel i Badia to journalism criticism, to be mostly remembered and associated with. Not forgetting the compilation we made about collaborations in other publications. We focus our attention on emphasizing the main artistic issues treated and try to find out if there is an evolution or preference for any of them, putting it in relation to the timeline. Simultaneously with the publication of his articles, he published a series of treatises on the history of decorative arts and fine arts , that we analyze in the chapter on its side as a treatise writer. In it, we also present a chronological review of all its non- journalistic articles such schools admission speeches, conferences, prologues and translations. Below, we tell in a separate chapter, an analysis of his aesthetic view of both the ancient and contemporary art primarily dealt in his articles and treaties. Our interest center on identifying artistic issues of which, he dealt with priority in assessing whether there was originality, evolution or change of thought and determine the origin of the theoretical foundations on which settled his artistic judgments. Finally, the last major section we talk about Miquel i Badia as a collector of ancient art and we rebuild, locate and catalog the collection of art objects brought together. This collection stood out mainly for the quality of the decorative arts relating to furniture, ceramic, glasswork and textiles sections, unprecedented in the history of collecting art in Catalonia and that led to a major prestige at the time.
Crítica d'Art del segle XIX; Historia del Col·leccionisme a Catalunya; Diario de Barcelona
070 - Diaris. Premsa. Periodisme. Ciències de la informació
Ciències Humanes