Concretización y ponderación de principios de derecho tributario: análisis de la jurisprudencia constitucional desde la Teoría General del Derecho

Abstract

La aplicación de principios presenta dos problemas en relación con la justificación de las decisiones judiciales: Primero, un principio no permite que los hechos que constituyen la premisa fáctica sean subsumidos en él; previamente, se deberá concretizar el principio. Segundo, la eventual colisión de principios no permite justificar la premisa normativa; previamente, se deberán ponderar los principios. La Constitución Española establece el deber de contribuir al sostenimiento de los gastos públicos sujetándolo al cumplimiento de cinco principios materiales de Derecho tributario. En este trabajo, se busca determinar cómo se han concretizado los principios materiales de Derecho tributario y cómo se ha ponderado el principio que establece el deber de contribuir cuando entra en colisión con otros principios constitucionales. El objeto de estudio de este trabajo es la jurisprudencia del Tribunal Constitucional español, desde 1980 a 2014. Metodológicamente, se aplica el modelo de análisis lógico de sistemas normativos desarrollado por la Teoría General del Derecho.

L'aplicació de principis presenta dos problemes en relació amb la justificació de les decisions judicials: Primer, un principi no permet que els fets que constitueixen la premissa fàctica siguin subsumits en ell; prèviament, s'haurà concretar el principi. Segon, l'eventual col·lisió de principis no permet justificar la premissa normativa; prèviament, s'hauran de ponderar els principis. La Constitució espanyola estableix el deure de contribuir al sosteniment de les despeses públiques subjectant-lo al compliment de cinc principis materials de Dret tributari. En aquest treball, es busca determinar com s'han concretat els principis materials de Dret tributari i com s'ha ponderat el principi que estableix el deure de contribuir quan entra en col·lisió amb altres principis constitucionals. L'objecte d'estudi d'aquest treball és la jurisprudència del Tribunal Constitucional espanyol, des de 1980 a 2014. Metodològicament, s'aplica el model d'anàlisi lògica de sistemes normatius desenvolupat per la Teoria General del Dret.