Un model global de la realitat

Abstract

Model filosòfic, en sentit ampli, provisional i autoregulable, que vol oferir un marc i un camp globals i transdisciplinaris de referència, per tal d’acollir els sistemes filosòfics, cosmovisions i preceptives de dret, d’acció o planificació, produïts al llarg de la història de la civilització nord-occidental i, alhora, de donar cabuda i acolliment a les visions i propòsits generals de les altres civilitzacions de la Terra en un moment crucial en què tot es globalitza i es pot perdre la varietat cultural.

Opera amb vuitanta categories, oposades una a una, tot formant quaranta doblets, que defineixen quaranta variables de doble sentit, fundades en vuit categories fonamentals -TEORIA / PRÀCTICA, FENOMEN / NOÜMEN, SUBJECTE / OBJECTE i PLASMA / MÓN independents i irreductibles les unes a les altres, i també hipotètiques, reajustables o substituïbles, en el seu cas, per altres possibles de més adequades. Es requereix un estudi aprofundit del significat precís (en el model), de vegades poc usual, de cadascuna d’elles i de llurs diferents graus de situació, d’orientació i d’oposició, responsables del gran abast generalitzador del model, que ofereix una visió sinòptica, cúpula unitària o comú denominador dialèctic de les diferències de la complexitat del món. En aquest sentit la tesi presenta un glossari i vocabulari amb les definicions de les vuitanta categories i amb la inclusió de dues mil paraules afins, extretes de les filosofies i de les cultures.

Configura un camp elàstic, ontològic i tridimensional, corbat i tancat en un espai de quatre dimensions, on els conceptes són ictus o pulsacions del camp i els judicis, interaccions en el camp entre els conceptes. El conjunt dibuixa una gran constel·lació paratàctica, segons idea de Theodor Adorno. És un primer intent de “quadre” de significats d’abast planetari i de pretensió còsmica, dins de la nostra minsa perspectiva de terrícoles. Pot resultar terapèutic contra esquizofrènies i resolutori de conflictes, en la mesura dels nostres coneixements i procediments actuals, en tant que integrador de posicions sovint cegament oposades i mútuament excloents. Pot esdevenir punt de partida d’una tècnica, aplicable en Gabinets d’orientació filosòfica adreçats al públic individual o dedicats a l’assessorament globalitzador d’empreses, entitats, sectors, institucions, etc.

La seva condició de totalment corbat, fins al punt de no poder-s’hi dibuixar ni una sola recta, obliga el pensament a negar-se contínuament a si mateix per moure’s en el model (dialèctica negativa d’Adorno). No hi caben discursos amb definicions i lleis de funcionament constant (discursos euclidians, rectolineals o plans). La relació amb els discursos plans usuals és de tangència o secància. I la conflictivitat dels diferents discursos plans esdevé mesurable per l’angle entre tangents o secants.

La seva condició d’univers tancat determina l’àmbit actual de les nostres llibertats i responsabilitats i defineix la distància i l’orientació ontològica (magnitud vectorial) d’un concepte respecte d’un altre qualsevol, per referència al trajecte geodèsic màxim que pren el valor de la unitat. Si la curvatura ens introdueix el “no”, el tancament ens determina els “graus” i el “sentit” del “no”.

A més, és susceptible d’augmentar el nombre de les seves subcategories fins a enllaçar-la, des de la seva fonamentalitat, amb les categories pròpies de les especialitats o dels camps regionals de les cultures. En aquests darrers casos caldrà un previ treball bilateral -generalista / especialista-addicional de tractament d’interfases dialèctiques.

El llenguatge tècnic emprat és el geomètric, més planer, intuïtiu i assequible que el de l’anàlisi matemàtica. La figura triada convencionalment, amb rang topològic (com a referent de tota altra figura) riemannià, és la hiperesfera (volum hiperesfèric). S’hi ha anat arribant mitjançant la integració de petits mapes d’una, dues o tres dimensions, posats a prova en les més variades condicions existencials al llarg de tota una vida, talment la construcció d’un trencaclosques a partir de petites peces. Han aparegut sorpreses gratificants com el descobriment del curt trajecte i fàcil transvasament existent entre extrema dreta i extrema esquerra en el món dels espais polítics si l’alineament “dreta / esquerra” és circular. O el descobriment del també curt trajecte i també fàcil transvasament de transcendentals (Unum, Verum, Bonum) entre Déu i Ser (Deus sive Natura espinozià) si també es circular l’alineament “vivència espiritual / estructura material” (“substància pensant / substància extensa” de Descartes).

Potser l’aportació pràctica més actual és la de facilitar camins entre la ciència física més avançada d’Occident i l’experiència mística més profunda d’Orient a través de les regions presidides per un element comú, que en el model pren el nom de PLASMA. La sèrie més dreturera fóra: Ciència física (LOG -30º-Indeterminació quàntica (IDT) -60º-Plasma singular de l’interior dels forats negres (PLA) -60º-Experiència de la matèria subtil o akaixa de l’hiduisme (AKA) -30º-Mística (MIS). avant de la màxima oposició tradicional “física / mística” de 180º, reapareix el llargament desitjat retrobament entre “ciència” i “consciència”!

Però en la darrera part de la tesi, a més d’aquesta, s’hi insinua una munió d’altres aplicacions a la ciència, a l’art, a la relació entre les diferents tradicions iniciàtiques, a temes monogràfics com la societat o la família, a temes de gran perspectiva com la teoria del coneixement o el materialisme, a precisar semàntiques terminològiques, tècnica de definicions i hermenèutiques de texts, síntesis filosòfiques (Plató, Aristòtil, Kant, Hegel), al desplegament de l’hipertext i, finalment, es presenten dos resultats d’un exercici de transducció sorprenent de pensament: A) la constatació d’una traducció “qualitativa” d’un text de filosofia a un text de mística, com a preludi de l’extrapolació de la teoria de sistemes a temes extracientífics i B) un petit llibre, servit en annex, fet “a màquina” pel mateix model, com a preludi d’allò que se li hauria d’anar demanant a una vera intel·ligència artificial.

Un tractament informàtic en facilita i precisa l’ús. Disposem ja dels primers mòduls operatius de dos programes: A) “Globus”, que serveix tota mena de talls esfèrics de la hiperesfera i B) “Trigonometria hiperesfèrica basada en el <<Mathematica>>“, que serveix els pertinents càlculs de distàncies, angles, coordenades, àrees, volums, etc. amb els corresponents dibuixos d’objectes de 2D, 3D i 4D.

A philosophical selfadjustable model that aims to offer a transdisciplinary frame and ground of reference to meet philosophical systems, cosmovisions and programmes of action or planning developed during the curse of history of northwestern civilisation and to include also the general view of the other civilisations of the Earth at a crucial moment when everything becomes global.

It operates with eigthy categories, opposed one to one, making up forty doublets, and based on eight fundamental categories, which are hypotetical, readjustable or able to be substitued by other possible ones, more adequate. A deep knowledge of their precise, often unusual, significance (in de model) of each one of them and of their different degrees of orientation and opposition is required. They constitute the model’s inclusive scope as a proposed unitary cupola of the differences within the complexity.

It configures an ontological, tridimensional field, curved and closed inside of a space of four dimensions, where concepts are the ictus or pulsations and judgements the interactions between the concepts. It claims to be a first draft of a “table” of meanings, the scope being global and cosmic, a way of therapy and solution of conflicts as an integrator of opposites, as far as present knowledge allows. It can be the starting point for a technique for philosophical consulting and advice, addressed to individuals as well as to sectorial and institutional entities, business, etc.

Besides, as a fundamental model, it is open to be enlarged with more categories appropiate to especialities or regional areas of culture. In these cases, it will be necessary to do previous –generalist/specialist-additional work towards a bilateral treatment of interfaces.

A geometric language has been useed, more accesible than mathematical analysis. The model adopted, by convention, is the riemannian topological hyperesphere. Specific computer programmes make its use easy and precise.

First operative modules are already available:

• “Globus” programme, it show spherical sections of the hyperesfere.

• “Hyperespherical trigonometry” built on “Mathematica” programme, it allows showing distances, angles, co-ordinates, areas, volumes, etc., with the corresponding drawings of objects of 1 to 4 dimensions.