Percepció dels estereotips de gènere i la personalitat en usuaris de Facebook

Abstract

Un dels motius principals que tenen els usuaris de les xarxes socials en línia (XSL) per mantenir un perfil en aquestes xarxes és la presentació de la seva identitat (Nadkami & Hofmann, 2012). A causa del control que possibiliten les XSL en la creació i el manteniment del perfil de presentació (Walther, 2007), alguns usuaris manipulen estratègicament la seva identitat i projecten aspectes idealitzats per tal d’obtenir una major acceptació social i augmentar el seu benestar psicològic (Michikyan, Dennis, & Subrahmanyam, 2014). Algunes d’aquestes característiques corresponen a estereotips de gènere tradicionals, per exemple l’expressivitat i l’atractiu en les dones i la instrumentalitat en els homes (Haferkamp, Eilmer, Papadakis, & Kruck, 2012; Manago Graham, Greenfield, & Salimkhan, 2008). L’objectiu és conèixer si hi ha diferències entre la manera com els usuaris de Facebook perceben que es presenten en el l’entorn cara a cara (jo) i a Facebook (jo Facebook), i avaluar també el grau de relació que tenen les seves presentacions amb el seu jo ideal (com els agradaria ser) tant en termes d’estereotips masculins i femenins tradicionals com en termes de personalitat. També es vol avaluar quina és la relació d’una presentació d’acord amb els estereotips de gènere tradicionals amb el benestar psicològic. Un total de 254 joves (187 dones) van contestar un qüestionari de dades sociodemogràfiques bàsiques, una escala d’estereotips de gènere tradicionals creada ad hoc, la versió espanyola del Ten Item Personality Inventory (TIPI) de Renau, Oberst, Gosling, Rusiñol, & Chamarro, 2013) i les escales de benestar psicològic de Ryff (Van Dierendonck et al., 2006). Els participants creuen que es presenten de manera similar, per la qual cosa no hi ha grans diferències en la manera com homes i dones es presenten en aquestes XSL. Així mateix, els participants no perceben grans diferències entre la manera com es presenten en l’entorn cara a cara i la manera com es presenten a Facebook, per tant, la seva presentació a Facebook no representa una idealització. Els trets corresponents a la masculinitat tradicional són els més desitjats i més vinculats al benestar psicològic. Les dades il·lustren que les XSL han esdevingut un entorn normalitzat on hi ha una extensió de les interaccions socials que tenen lloc en l’entorn cara a cara; a més, atès que homes i dones tenen cada dia un rol més igualitari, les diferències tradicionals entre tots dos han anat neutralitzant-se.

Uno de los motivos principales que tienen los usuarios de las redes sociales en línea (RSL) para mantener un perfil en ellas es la presentación de su identidad (Nadkami & Hofmann, 2012). Debido al control que posibilitan las RSL en la creación y el mantenimiento del perfil de presentación (Walther, 2007), algunos usuarios manipulan estratégicamente su identidad y proyectan aspectos idealizados para obtener una mayor aceptación social y aumentar su bienestar psicológico (Michikyan, Dennis, & Subrahmanyam, 2014). Algunas de estas características corresponden a estereotipos de género tradicionales, por ejemplo la expresividad y el atractivo en las mujeres y la instrumentalidad en los hombres (Haferkamp, Eilmer, Papadakis, & Kruck, 2012; Manager Graham, Greenfield, & Salimkhan, 2008). El objetivo es conocer si existen diferencias entre cómo los usuarios de Facebook perciben presentarse en el entorno cara a cara (yo) y en Facebook (yo Facebook), y evaluar también el grado de relación que tienen sus presentaciones con su yo ideal (como les gustaría ser) tanto en términos de estereotipos masculinos y femeninos tradicionales como en términos de personalidad. También se quiere evaluar cuál es la relación de una presentación de acuerdo con los estereotipos de género tradicionales con el bienestar psicológico. Un total de 254 jóvenes (187 mujeres) contestaron un cuestionario de datos sociodemográficos básicos, una escala de estereotipos de género tradicionales creada ad hoc, la versión española del Ten Item Personality Inventory (TIPI) de Renau, Oberst, Gosling, Rusiñol y Chamarro (2013) y las escalas de bienestar psicológico de Ryff (Van Dierendonck et al., 2006). Los participantes creen presentarse de manera similar, por lo que no hay grandes diferencias entre cómo hombres y mujeres se presentan en estas RSL. Asimismo, los participantes no perciben grandes diferencias entre la forma en que se presentan en el entorno cara a cara y la forma en que la se presentan en Facebook, por lo tanto, su presentación en Facebook no representa una idealización. Los rasgos correspondientes a la masculinidad tradicional son los más deseados y los más vinculados al bienestar psicológico. Los datos muestran que las RSL se han convertido en un entorno normalizado en el que existe una extensión de las interacciones sociales que tienen lugar en el entorno cara a cara; además, dado que hombres y mujeres tienen cada día un rol más igualitario, las diferencias tradicionales entre los dos se han ido neutralizando.

One of the main reasons for the users of online social networks (OSN) to maintain a profile on them is the presentation of their identity (Nadkami & Hofmann, 2012). Due to the control enabled by the OSN in the creation and maintenance of the presentation profile (Walther, 2007), members may strategically manipulate (strategically) their identity and project idealized aspects to perceive a greater social acceptance and increase their psychological well-being (Michikyan, Dennis, & Subrahmanyam, 2014). Some of these features correspond to traditional gender stereotypes, such expressiveness and attractiveness in women and instrumentality in men (Haferkamp, Eilmer, Papadakis, & Kruck, 2012; Graham Manager, Greenfield, & Salimkhan, 2008). The goal of this study is to determine whether there are differences between how Facebook users perceive their presentation in the face-to-face environment (self) and on Facebook (self-Facebook) and also assess the degree of relationship between their presentations with an ideal self (as they would like to be) both in terms of traditional male and female stereotypes and in terms of personality. In addition, the relationship of a presentation according to traditional gender stereotypes with psychological well-being is studied. A total of 254 young people (187 women) completed a questionnaire of basic demographic data, a scale of traditional gender stereotypes created ad hoc, the Spanish version of the Ten Item Personality Inventory (TIPI) of Renau, Oberst, Gosling, Rusiñol and Chamarro ( 2013) and the Ryff scales of psychological well- being (Van Dierendonck et al., 2006). Participants believe they project a similar presentation, so there are no major differences between how men and women are presented in this OSN. In addition, participants do not perceive significant differences between the ways they present themselves in the face-to-face environment and how they appear on Facebook, therefore, its presentation in Facebook does not represent an idealization. The traits related to traditional masculinity are the most desirable and the most related to psychological well-being. The data show that the OSN have become a standardized environment in which there is an extension of social interactions that occur in the face-to-face context; moreover, since men and women roles are becoming more and more equal, the traditional differences between them have been neutralized.