Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Estudis de Comunicació
La popularitat en l’ús dels social media (mitjans socials 2.0) ha animat a les autoritats sanitàries a voler interactuar de manera online amb la ciutadania. L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és conèixer de quina manera els social media poden ajudar a les agències de seguretat i promoció alimentària europees a comunicar els seus discursos directament amb els consumidors des de la teoria crítica de les relacions públiques. Per tal de saber l’opinió de les fonts oficials respecte l’adopció d’estratègies comunicatives online s’han realitzat entrevistes semiestructurades a 30 experts de cinc països europeus diferents (Bèlgica, Holanda, Irlanda, Itàlia i Espanya). L’estudi s’ha completat amb l’anàlisi de contingut online de totes les pàgines web i plataformes de social media de les agències oficials de seguretat i promoció alimentàries dels 28 estat membres de la Unió Europea. La recerca conclou que les autoritats alimentàries han adaptat les estratègies de social media des d’una perspectiva tècnica i que les seves organitzacions encara avui els manca les estructures comunicatives i cultura apropiades per a la negociació de significats amb les audiències creatives. Aquesta tesi s’ha desenvolupat parcialment dins el projecte FoodRisC finançat pel 7è Programa Marc de la Comissió Europea (acord núm. 245124).
La popularidad de uso de los social media (medios sociales 2.0) ha animado a las autoridades sanitarias a interactuar de manera online con la ciudadanía. El objetivo de esta tesis doctoral es conocer como los social media pueden ayudar a las agencias de seguridad y promoción alimentaria europeas a comunicar sus discursos directamente con los consumidores desde la teoría crítica de las relaciones públicas. Para descubrir la opinión de las fuentes oficiales respecto la adopción de estrategias comunicativas online se han realizado entrevistas semiestructuradas a 30 expertos de cinco países europeos diferentes (Bélgica, Holanda, Irlanda, Italia y España). El estudio se ha completado con el análisis de contenido online de todas las páginas web y plataformas de social media de las agencias oficiales de seguridad y promoción alimentarias de los 28 estados miembros de la Unión Europea. La investigación concluye que las autoridades alimentarias han adaptado las estrategias de social media desde una perspectiva técnica y que sus organizaciones todavía hoy carecen de estructuras comunicativas y cultura apropiadas para la negociación de significados con las audiencias creativas. Esta tesis se ha desarrollado parcialmente dentro del proyecto FoodRisC financiado por el 7º Programa Marco de la Comisión Europea (acuerdo núm. 245124).
The popularity of social media has encouraged public health authorities to interact online with citizens. The aim of the current thesis is to gain insight from the critical public relations theories perspective about to what extend social media strategies can assist European food safety and promotion authorities to communicate their discourses to lay consumers and strength relationships with them. The research has conducted 30 semi-structured interviews with food information supplier experts of five different European countries (Belgium, Ireland, Italy, Netherlands and Spain) to observe their point of view in relation to the adoption of social media into their communicative strategies. The study has been completed with an online content analysis of all the websites and social media platforms of the official food safety and promotion agencies of the 28 European member states. The research concludes that food authorities have adopted social media strategies from a technical perspective and today they still lack appropriate communicative structures and cultures in favour of negotiation of meanings among creative audiences. This thesis has been partly developed within the collaborative FoodRisC project which was funded by the Seventh Framework Programme of the European Commission (grant agreement no. 245124).
Relacions públiques; Relaciones públicas; Public relations; Comunicació alimentària; Comunicación alimentaria; Food communication; Mitjans socials 2.0; Medios sociales 2.0; Social media
316 - Sociologia. Comunicació
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.