El Món rural durant el franquisme i la seva aplicació a la comarca de La Selva

Abstract

El present treball és un estudi dels orígens i la naturalesa del projecte agrari del franquisme, i per extensió de la seva economia política. És una recerca sobre les característiques del desenvolupament econòmic, especialment al camp, dels seixanta i dels setanta, i també intenta esclarir en quina mesura hi hauria influït la política econòmica i agrària del règim. El cas de la comarca de la Selva serveix per a resseguir aquests fenòmens, i és indicatiu fonamentalment de dues qüestions. D'una banda, el canvi agrari impulsà l'èxode rural, així com la modernització, mecanització i especialització de les explotacions agrícoles: avellana, cultius pratencs, ramaderia de granja per a llet i carn; és a dir, l'adopció dels estàndards del que a la segona meitat del segle XX era conegut com la revolució verda. De l'altra, aquest canvi va tenir lloc en un marc professional i sindical completament corporativitzat, i va estar vinculat a una política agrària que el va promoure mitjançant mecanismes i institucions diverses, com ara subvencions, crèdits, propaganda o extensió agrària, entre d'altres. La recerca ens porta a concloure que el franquisme optà per al camp, de forma més plena que en els altres sectors econòmics, pel projecte de reforma agrària del feixisme espanyol, que entenem que estava vertebrat per la Falange, al que s'incorporarà, amb plena capacitat d'harmonització, tot l'entramat institucional necessari per a la nova agricultura excedentària, com ara el FORPPA. Així mateix, el model econòmic instaurat i practicat pel règim (capitalisme nacionalista, estatista, dirigista i corporativista) té molta més coherència interna del que sovint la historiografia ha suposat, i considerem que és aquest el marc, més que no pas el capitalisme liberal o de lliure mercat, on va tenir lloc l'anomenat “miracle espanyol”.

El presente trabajo es un estudio de los orígenes y la naturaleza del proyecto agrario del franquismo, y por extensión de su economia política. Es una investigación sobre las características del desarrollo económico, especialmente en el campo, de los sesenta y los setenta, y también intenta esclarecer en qué medida habría influido la política económica y agraria del régimen. El caso de la comarca de la Selva sirve para reseguir estos fenómenos, y es indicativo fundamentalmente de dos cuestiones. Por un lado, el cambio agrario impulsó el éxodo rural, así como la modernización, mecanización y especialización de las explotaciones agrícolas: avellana, cultivos pratenses, ganadería de granja para leche y carne; es decir, la adopción de los estándares de lo que durante la segunda mitad del siglo XX era conocido como la revolución verde. Por otro lado, este cambio tuvo lugar en un marco profesional y sindical completamente corporativizado, y estuvo vinculado a una política agraria que lo promovió mediante mecanismos e instituciones varias, como subvenciones, créditos, propaganda o extensión agraria, entre otros. La investigación nos lleva a concluir que el franquismo optó para el campo, de forma más completa que en otros sectores económicos, por el proyecto de reforma agraria del fascismo español, que entendemos que estuvo vertebrado por la Falange, al que se incorporó, con completa capacidad de armonización, todo el entramado institucional necesario para la nueva agricultura excedentaria, como por ejemplo el FORPPA. Así mismo, el modelo económico instaurado y practicado por el régimen (capitalismo nacionalista, estatista, dirigista y corporativista) tuvo mucha más coherencia interna de lo que a menudo la historiografía ha supuesto, y consideramos que es este el marco, más que el capitalismo liberal o de libre mercado, donde tuvo lugar el llamado “milagro español”.