Comportament dels implants actius cardíacs sotmesos als efectes d’aparells electrònics i electromagnètics utilitzats en l’àmbit de l’odontostomatologia clínica. Estudi in vitro

Abstract

INTRODUCCIÓ: Els implants actius cardíacs -IACs-, marcapassos i desfibril·ladors automàtics implantables, són dispositius electrònics capaços d’analitzar el ritme del cor i tractar les arítmies mitjançant estímuls elèctrics. Malgrat que els dispositius de tractament del ritme cardíac actuals tenen mecanismes de protecció que reconeixen i filtren la major part del soroll elèctric ambiental, els pacients portadors d’IACs haurien de prendre certes precaucions quan s’exposen a camps electromagnètics ja que podrien afectar temporalment el funcionament d’aquests dispositius. La pràctica de l’odontologia freqüentment comporta la utilització d’aparells electrònics, dins de la cavitat bucal. La proximitat del terç inferior de la cara respecte a la zona subclàvia, on habitualment s’implanten els IACs, podria alterar el funcionament d’aquests dispositius cardíacs. La literatura evidencia una gran controvèrsia en quant a les possibles interferències induïdes per aparells odontològics electrònics sobre els marcapassos i desfibril·ladors.

Els objectius d’aquest estudi in vitro foren: 1- Examinar la capacitat de diferents equips odontològics per induir interferències electromagnètiques sobre els marcapassos i desfibril·ladors en diferents situacions experimentals. 2- Establir els riscos associats als diferents instruments odontològics testats i tipus / marca d’implant actiu cardíac.

MATERIAL I MÈTODE: Sis equips odontològics: bisturí elèctric monopolar, pulpòmetre, ultrasò dental, localitzador electrònic d’àpex, Osstell ISQ y Periotest M foren analitzats sobre 3 desfibril·ladors automàtics implantables i 3 marcapassos de diferents marques. S’utilitzà un model simulador, submergit en solució salina fisiològica, que va permetre reproduir a escala real estructures anatòmiques de referència i posicionar correctament els dispositius cardíacs. Els equips odontològics foren estudiats a diferents distàncies i temps d’aplicació. L’anàlisi estadística de les dades es realitzà mitjançant la prova del Chi Quadrat χ2 i la prova exacta de Fisher, amb nivell de significació p<0,05. Els models de risc es varen obtenir utilitzant la Regressió Robusta de Poisson i la raó de prevalença (RP) amb un interval de confiança (IC) estimat al 95%.

RESULTATS: Els diferents equips odontològics testats mostraren diferències significatives en la seva capacitat per desencadenar interferències electromagnètiques sobre els IACs analitzats (p<0,001). Tanmateix, es constatà significança estadística en la quantitat d’interferències registrades respecte a les variables marca d’implant actiu cardíac (p<0,001), tipus d’implant actiu cardíac (p<0,001) i distància d’aplicació (p<0,001), però no amb la variable temps d’aplicació (p=1,000). El risc de presentar interferències en els marcapassos fou un 37% menor que en els desfibril·ladors automàtics implantables (RP=0.63; IC95% 0.49-0.80). La marca d’IACs Boston Scientific™ mostrà un risc de presentar interferències 5 vegades major que Biotronik™ (RP=5,58; IC 95% 3,88-8,04). No obstant, la marca Medtronic™ no mostrà diferències pel risc de presentar interferències respecte la marca Biotronik™ (RP=0,88; IC 95% 0,49-1,39). Els equips odontològics, localitzador electrònic d’àpex, Periotest M i ultrasò dental mostraren un 71% (RP=0,29; IC95% 0,17- 0,50), 53% (RP=0,47; IC95% 0,31-0,73) i 41% (RP=0,59; IC95% 0,40-0,87) menys de risc respectivament per induir interferències respecte al pulpòmetre. D’altra banda, l’Osstell ISQ (RP=0,77; IC95% 0,55-1,09) i el bisturí elèctric monopolar (RP=1,10; IC95% 0,81-1,50) no mostraren diferències respecte al pulpòmetre

CONCLUSIONS: Els equips odontològics electrònics testats, a la distància d’aplicació clínica (20 cm), provocaren únicament interferències de categoria lleu en els marcapassos i en els desfibril·ladors automàtics implantables. Atenent a la capacitat dels equips odontològics estudiats per induir interferències electromagnètiques sobre els implants actius cardíacs analitzats, podem establir de major a menor risc la següent gradació: bisturí elèctric monopolar, pulpòmetre, Osstell ISQ, ultrasò dental, Periotest M i localitzador electrònic d’àpex. Els desfibril·ladors mostraren un major risc per presentar interferències de categoria lleu i moderada respecte als marcapassos, que tingueren un major risc de patir interferències severes. Globalment, els dispositius de la marca Boston Scientific™ s’associaren amb el risc més elevat de presentar algun tipus d’interferència.

The objectives of this study were: 1-Examine in vitro the capacity of dental equipment to provoke electromagnetic interference in pacemakers (PMs) and implantable cardioverter defibrillators (ICDs). 2-Evaluate in vitro the risks associated with different types/makes of cardiac implantable electrical devices (CIEDs) and types of dental equipment. Six electronic dental instruments were tested on 3 ICDs and 3 PMs from different manufacturers. A simulator model, submerged in physiological saline, with elements that reproduced life-size anatomical structures was used. Statistical analysis was performed with Chi square test and Fisher’s exact test with a statistically significant level (p<0.05). The study of the risk was conducted with robust Poisson regression and prevalence ratios (PRs). The estimated confidence interval (CI) was 95%. The dental instruments studied displayed significant differences in their capacity to trigger electromagnetic interference (p<0.001). Significant differences in the quantity of registered interference were observed with respect to the variables: manufacturer and type of cardiac implant, and application distance (p<0.001). The risk of interference in the PMs was 37% less than the ICDs (RP=0.63; IC95% 0.49-0.80). Boston Scientific™ had a five-fold greater risk of suffering interference than Biotronik™ (RP=5,58; IC 95% 3,88-8,04). However, Medtronic™, did not show any differences with respect to Biotronik™ (RP=0,88; IC 95% 0,49-1,39). The electronic apex locator, Periotest M, and ultrasonic dental scaler showed less risk of inducing interference with respect to electric pulp tester: 71% (RP=0,29; IC95% 0,17-0,50), 53% (RP=0,47; IC95% 0,31-0,73), and 41% (RP=0,59; IC95% 0,40-0,87), respectively. In contrast, the Osstell ISQ (RP=0,77; IC95% 0,55-1,09) and the electrosurge showed not differences with the electric pulp tester (RP=1,10; IC95% 0,81-1,50). The electronic dental equipment tested at a clinical application distance (20 cm) only provoked slight interference in the PMs and ICDs employed irrespective of manufacturer. The dental equipment with the greatest and least risk of inducing interference in the studied CIEDs were the electric pulp tester and the electronic apex locator, respectively. The ICDs displayed a greater risk of light to moderate interference compared to PMs. However they displayed a lesser risk of suffering severe interference than the pacemakers. Both PMs and ICDs manufactured by Boston Scientific™ had a greater risk of interference.