El aprendizaje de habilidades de comunicación básicas en fisioterapia: una propuesta formativa utilizando el video y el paciente simulado instructor

Abstract

Després de detectar en els alumnes de Fisioteràpia, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili, un dèficit formatiu en habilitats de comunicació (HC) per la realització de l’entrevista clínica, es proposa una acció per solucionar el problema. El mètode d’investigació es mixt, es basa en el mètode d’investigació-acció (I-A) i el paradigma es qualitatiu. La mostra està formada pels alumnes de l’últim curs de Fisioteràpia de cada curs acadèmic. La investigació transcorre des del curs 2007-08 fins el 2012-13. En el Cicle I es fa el diagnòstic de la situació, es distribueixen els alumnes aleatòriament i s’aplica la Proposta formativa (PF) I. El alumnes del Grup d’intervenció (GI) i control (GC) realitzen mètodes d’aprenentatge combinat diferents. Els del GI varen fer: 2 seminaris, 6 E-activitats, 3 entrevistes a pacients simulats estandarditzats (PSE), visualització dels enregistraments de les entrevistes i obtenció de retroacció. Els del GC: 4 classes magistrals, 3 E-activitats, 1 entrevista a 1 PSE, l’observació de l’enregistrament i la retroacció. En el Cicle II, s’aplica la PF II i es defineix la PF final. En aquest cicle, el GI va incorporar les següents modificacions: 3 seminaris (anàlisi de vídeo clips i role-play), 3 E-activitats (treball de les HC no verbals), la retroacció del tercer PSE i l’ús de la Guia Calgary Cambridge per facilitar el procés de retroacció després de veure els enregistraments de les entrevistes. En el GC sols va disminuir el nombre de classes magistrals. Finalment els alumnes del GI van millorar en: la seguretat per fer les entrevistes, la percepció de les HC assolides i en els puntuacions de l’Escala MAPE 2 i del Qüestionari CICAA. El mètode millor valorat pels alumnes del GI va estar l’entrevista al PSE i el pitjor el role-play.

Al detectar en los alumnos de Fisioterapia, de la Facultad de Medicina y Ciencias de la Salud de la Universidad Rovira i Virgil, un déficit formativo en habilidades de comunicación (HC) para la realización de la entrevista clínica, se propone una acción para solucionar el problema. El método de investigación es mixto, se basa en la investigación – acción (I-A) y el paradigma es cualitativo. La muestra la forman los alumnos del último curso de Fisioterapia, de cada curso académico, iniciándose en el curso 2007-08 hasta el 2012-13. En el Ciclo I se realiza el diagnóstico de la situación, se distribuye a los alumnos aleatoriamente en dos grupos y se aplica la Propuesta formativa (PF) I. Los alumnos del grupo intervención (GI) y control (GC) realizan distintos métodos de aprendizaje combinado. Los del GI realizaron: 2 seminarios, 6 E-actividades, 3 entrevistas a pacientes simulados estandarizados (PSE), visualización de las videograbaciones y retroacción. Los del GC: 4 clases magistrales, 3 E-actividades, 1 entrevista a 1 PSE, observaron la videograbación y obtuvieron retroacción. Durante el Ciclo II se aplica la PF II y se define la PF final. En este segundo ciclo el GI incorporó las siguientes modificaciones: 3 seminarios (análisis de video clips y role-play), 3 E-actividades (profundización en HC no verbales), la retroacción del tercer PSE y la introducción de la Guía Calgary Cambridge para facilitar el proceso de retroacción durante el visionado de los videos. En el GC se disminuyó el número de clases magistrales. Finalmente los alumnos del GI mejoraron su seguridad para realizar las entrevistas, las habilidades de comunicación percibidas y las puntuaciones obtenidas de la Escala MAPE 2 y del Cuestionario CICAA. El método mejor valorado por los alumnos del GI fue la entrevista al PSE y el peor, el Role-play.

Having observed a deficit in the basic communication skills (CS) when conducting the physiotherapy clinical interview in the students of the Physiotherapy degree at the Rovira i Virgili University, a training program (TP) is applied to improve the current situation. A mixed research method was used, based on the action research method (AR) and the paradigm is qualitative. The study sample consisted of students enrolled in the final year of the Diploma in Physiotherapy, from 2007-8 until 2012-13. The AR method was conducted in two different cycles (Cycle I, Cycle II). In Cycle I the diagnosis of the current situation was made, students were randomly distributed into two groups and the first training Proposal (TP I) was applied. Students in the intervention (IG) and control (CG) groups performed different blended learning methods. IG attended 2 seminars, they carried out 6 E-activities, 3 SSP interviews with video analysis and they got teacher’s feedback. Students from CG attended 4 lectures and they carried out 3 E-activities, 1 SSP interview and the analysis of the recorded interview with feedback. In Cycle II, TP II is applied and the final TP is defined. In this second cycle IG incorporated the following modifications: 3 seminars (video analysis and role-playing), 3 E-activities (deepening of nonverbal CS), third SSP’s feedback and the introduction of the Calgary Cambridge Guide to facilitate the feedback process during video analysis. In CG the number of lectures was decreased. At the end of the process, students from IG outperformed students from CG in self-determination during the clinical interviews, self-perception of the communication skills and they got better scores in MAPE 2 and CICAA Questionnaire. From the IG, the best training method in the students’ opinion was the SSP interview and the worst, the Role-playing session.