Emergence as self-organization and as generation of novelty: a framework for understanding emergence in the context of interactive art

Abstract

The subject of study of this investigation is the concept of emergence and its viability as a driving force for the creation of interactive artwork. Emergence appears in the literature as related to self-organization and novelty. For many authors it is the result of multiple local interactions among agents within a system, which generate phenomena that could not be understood, nor anticipated, through the analysis of the elements and their behaviors in isolation. For others, emergent phenomena are related to fundamental novelty and, thus, to creativity. These two formulations of emergence are reviewed in this thesis in the context of interactive art and communication. The focus of the study is on the interactive works of the artistic field known as Artificial Life Art. After reviewing the foundational concepts and proposing an approach to both emergence and interactivity, an analytical framework is presented in order to assess the presence of emergence in interactive systems, which in turn shall serve as a first step to designing systems that aim at generating interactive emergent behaviors.

L’objecte d’estudi d’aquesta tesi és el concepte d’emergència i la seva viabilitat com a força creativa d’obres d’art interactiu. Emergència apareix a la literatura com a concepte relacionat tant amb el concepte d’auto-organització com amb el de novetat. Per a molts autors és el resultat d’una gran multiplicitat d’interaccions locals entre els agents d’un sistema, que generen fenòmens que no podrien entendre’s ni anticipar-se mitjançant l’anàlisi d’aquets agents i dels seus comportaments de manera aïllada. Per altres, els fenòmens emergents estan relacionats amb la idea de novetat fonamental i, per tant, de creativitat. La tesi revisa ambdues formulacions del concepte d’emergència en el context de l’art interactiu i la comunicació. El focus central de l’estudi són les obres d’art interactiu de la disciplina coneguda com Artificial Life Art (art i vida artificial). Després de revisar-ne els conceptes fonamentals i proposar una formulació tant d’emergència com d’interactivitat, es presenta un model d’anàlisi que permet donar compte de la presència de fenòmens emergents dins en els sistemes interactius, i que alhora és un primer pas cap al disseny de sistemes que tenen la intenció de generar comportaments interactius emergents.