Síndrome de fatiga crònica: factors associats a la presentació de la malaltia

Abstract

La Síndrome de Fatiga Crònica (SFC) és una malaltia d’etiologia poc coneguda. S’ha descrit que situacions estressants viscudes podrien tenir relació amb la presentació de la patologia. OBJECTIU: explorar quins poden ser els factors associats a la presentació de la SFC. MÈTODE: es va realitzar un estudi observacional de casos i controls en el que es van incloure pacients diagnosticats de SFC segons criteris de Fukuda. Els controls es van aparellar amb els casos amb una raó 1:1. Els participants tenien edats compreses entre els 18 i els 75 anys i eren de la Província de Lleida. Se’ls passà una taula d’esdeveniments vitals estressants i també es van recollir aspectes sociodemogràfics, psicosocials i culturals, socioeconòmics i clínics per a fer una descripció més acurada de les persones afectades. La mesura de freqüència utilitzada va ser la prevalença i la d’associació, l’odds ràtio, ambdues acompanyades d’intervals de confiança de 95%. El nivell de significació acceptat va ser de p<0,05. RESULTATS: es van obtenir un total de 154 entrevistes (77 casos i 77 controls) on fins a un 57,1% de situacions de la taula d’esdeveniments vitals estressants van obtenir resultats estadísticament significatius. Es va evidenciar associació entre diversos factors i la presentació de la patologia, tals com l’embaràs, maltractaments tant per part de la parella com a la feina, trastorns d’alimentació, problemes econòmics i canvis dels hàbits de son. CONCLUSIONS: Existeixen esdeveniments que cal tenir en compte a l’hora de la recopilació d’informació relacionada amb els antecedents per a la SFC, fent un seguiment més exhaustiu de les persones que descriuen haver viscut aquests factors per a poder diagnosticar precoçment la malaltia.

El Síndrome de Fatiga Crónica (SFC) es una enfermedad de etiología poco conocida. Se ha descrito que situaciones estresantes vividas podrían tener relación con la presentación de la patología. OBJETIVO: explorar cuáles pueden ser los factores asociados a la presentación de la SFC.MÉTODO: se realizó un estudio observacional de casos y controles en el que se incluyeron pacientes diagnosticados de SFC según criterios de Fukuda. Los controles se emparejaron con los casos con una razón 1:1. Los participantes tenían edades comprendidas entre los 18 y los 75 años y eran de la Provincia de Lleida. Se les pasó una tabla de eventos vitales estresantes y también se recogieron aspectos sociodemográficos, psicosociales y culturales, socioeconómicos y clínicos para hacer una descripción más detallada de las personas afectadas. La medida de frecuencia utilizada fue la prevalencia y la de asociación, la odds ratio, ambas acompañadas de intervalos de confianza de 95%. El nivel de significación aceptado fue de p <0,05. RESULTADOS: se obtuvieron un total de 154 encuestas (77 casos y 77 controles) donde hasta un 57,1% de situaciones de la tabla de eventos vitales estresantes obtuvieron resultados estadísticamente significativos. Se evidenció asociación entre diversos factores y la presentación de la patología, tales como el embarazo, malos tratos tanto por parte de la pareja como en el trabajo, trastornos de alimentación, problemas económicos y cambios de los hábitos de sueño. CONCLUSIONES: Existen eventos que hay que tener en cuenta a la hora de la recopilación de información relacionada con los antecedentes para la SFC, haciendo un seguimiento más exhaustivo de las personas que describen haber vivido estos factores para poder diagnosticar precozmente la enfermedad.

Chronic Fatigue Syndrome (CFS) is a disease whose origins are little known. It has been reported that stressful life events could be related to the existence of the disease. AIM: To explore the factors which may be associated with the onset of CFS. METHODS: We carried out a case-control observational study which included patients diagnosed with CFS according to the Fukuda criteria. Controls were matched with cases on a 1:1 ratio. The participants were aged between 18 and 75 years and were from the province of Lleida. The participants were given a table of stressful life events and we also collected sociodemographic, psychosocial and cultural, socioeconomic and clinical data to make a more accurate description of the people affected. The frequency measurements used were prevalence and association, the odds ratio, both accompanied by 95% confidence intervals. The accepted level of significance was p <0.05. RESULTS: We obtained a total of 154 interviews (77 cases and 77 controls) where up to 57.1% of the stressful life events in the table obtained statistically significant results. We saw a link between various factors and the existence of the disease, such as pregnancy, abuse by both one’s partner and at work, eating disorders, financial problems and changes in sleep habits. CONCLUSIONS: There are events that must be taken into account when compiling background information related to the existence of CFS. We need to complete more comprehensive tracking of people who have experienced these events in order to diagnose the disease early.