The effect of emotional and genetic factors on nutritional status in a school-based population

Abstract

Basant-nos en les dades d’un estudi longitudinal de tres anys, el nostre objectiu va ser valorar l’efecte de la psicopatologia emocional sobre la ingesta dietètica i l’adipositat en una mostra escolar de la preadolescencia a la adolescència, observant l’influencia factors genètics. Valorarem la depressió, l’ ansietat, l’ antropometria, la composició corporal, el consum alimentari, l’activitat física i els polimorfismes MAOA-uVNTR i 5-HTTLPR. A més, hem desenvolupat un model conceptual de prevenció i tractament de l’obesitat infantil . Els nostres resultats mostren que la psicopatologia emocional en la preadolescencia es va associar amb un major increment de pes i de greix abdominal, encara que amb certes diferencies en la relació amb cada tipus d’ansietat i depressió segons el gènere. Quan els símptomes emocionals es mantingueren o aparegueren en la adolescència, vam observar que les noies eren més propenses d’adherir-se a un patró de dolços i d’aliments greixosos i a presentar una baixa adherència a la dieta mediterrània. Així mateix, les noies amb MAOA-uVNRT d’alta activitat i símptomes emocionals, mostraren comportaments no saludables associats amb l’obesitat, mentre que, el nois presentaren una disminució del pes. A més, les noies amb el polimorfisme 5-HTTLPR SS/SL, amb o sense símptomes emocionals, mostraren una major adherència al patró de dolços i aliments greixosos. Addicionalment, el nostre model conceptual va indicar que la desregulació emocional en la infantesa podria ser la unió entre l’estrès i l’obesitat. En conclusió, els símptomes emocionals i els factors genètics durant l’adolescència tenen una influencia sobre l’estat nutricional, principalment en les noies, conduint-les cap a comportaments no saludables relacionats amb l’obesitat. Per tant, fomentar la regulació emocional podria ser un nou enfoc efectiu en la prevenció i tractament de l’obesitat infantil.

Basándonos en datos de un estudio longitudinal de tres años, nuestro objetivo fue valorar el efecto de la psicopatología emocional sobre la ingesta dietética y la adiposidad en una población escolar de la preadolescencia a la adolescencia, observando la influencia de los factores genéticos. Valoramos depresión, ansiedad, antropometría, composición corporal, consumo alimentario, actividad física y los polimorfismos MAOA-uVNTR y 5-HTTLPR. Hemos desarrollado un modelo conceptual de prevención y tratamiento de la obesidad infantil. Nuestros resultados muestran que la psicopatología emocional en la preadolescencia se asoció con un incremento de peso y de grasa abdominal en la adolescencia, aunque con ciertas diferencias en la relación con cada tipo de ansiedad y depresión según el género. Cuando los síntomas emocionales se mantuvieron o aparecieron en la adolescencia, observamos que las chicas eran más propensas a adherirse a un patrón de dulces y alimentos grasos y a presentar una baja adherencia a la dieta Mediterránea. Asimismo, las niñas con MAOA-uVNRT de alta actividad y síntomas emocionales mostraron comportamientos no saludables asociados con la obesidad, mientras que los niños presentación una disminución de peso. También, las niñas con el polimorfismo 5-HTTLPR SS/SL, con o sin síntomas emocionales, mostraron una mayor adherencia al patrón de dulces y alimentos grasos. Adicionalmente, en el modelo conceptual se indicó que la desregulación emocional en la infancia podría ser la unión entre el stress y la obesidad. En conclusión, los síntomas emocionales y los factores genéticos durante la adolescencia tienen una influencia sobre el estado nutricional, principalmente entre las chicas, conduciéndolas hacia comportamientos no saludables relacionados con la obesidad. Por lo tanto, fomentar la regulación emocional podría ser un nuevo enfoque efectivo en la prevención y el tratamiento de la obesidad infantil.

Based on data from a three-year longitudinal study, our aim was to assess the effect of emotional psychopathology on dietary intake and adiposity in a school-based population from preadolescence to adolescence, according to the gender; taking into account the influence of genetic factors. Depression and anxiety, anthropometric and body composition parameters, food consumption, physical activity, and MAOA-uVNTR and 5-HTTLPR polymorphisms data were assessed. In addition, we developed a conceptual model for prevention and treatment of childhood obesity. Our results showed that emotional psychopathology in preadolescence was associated with increased weight gain and abdominal fat in adolescence, albeit with certain differences in the relationship with each anxiety and depression disorder according to gender. When emotional symptoms were maintained or appeared in adolescence, we observed that girls were more likely to have a high adherence to a sweet and fatty foods pattern and showed low adherence to the Mediterranean Diet. Furthermore, girls with high activity of MAOA-uVNRT and emotional symptoms showed unhealthy obesity related behaviour, whereas boys presented lower weight. Moreover, girls with 5-HTTLPR SS/SL polymorphism, with or without emotional symptoms, showed higher adherence of sweet and fatty pattern. In addition, our conceptual model indicated that childhood emotional dysregulation could be a link between stress and obesity. In conclusion, the emotional symptoms and genetic factors during adolescence have an influence on nutritional status, mainly among girls, pushing them towards unhealthy behaviours related to obesity. Encouraging emotion regulation could therefore be an effective new approach in the prevention and treatment of childhood obesity.