Complex word-formation and the morphology-syntax interface

Abstract

L’objectiu d’aquesta tesi és estudiar un tipus específic de formació de paraules complexes, és a dir, els compostos, i la seva relació amb la interfície morfologia-sintaxi, amb l’objectiu final d’entendre millor el fenomen. S’analitzen diferents aspectes de la composició. A continuació es resumeixen les preguntes principals que s’adrecen a cada capítol. En el primer capítol es presenten arguments per a la plausibilitat d’una teoria de la gramàtica en què la sintaxi de la paraula i la sintaxi de la frase (a les quals ens referim com a morfologia i sintaxi, respectivament) són dos mòduls distints dins un mòdul sintàctic més gran (cf. Jackendoff 1990, 1997, 2002, Ackema & Neeleman 2004) així com també arguments per a la formació de compostos dins la sintaxi de la paraula/la morfologia. S’explora una explicació morfològica de la composició, basada en la teoria de la competició morfosintàctica d’Ackema & Neeleman (2004), amb dades de l’anglès i de llengües romàniques (el català i l’espanyol). El resultat d’aquesta exploració es contrasta amb l’anàlisi sintàctica de compostos de Harley (2004, 2008b), d’acord amb la Morfologia Distribuïda (cf. Halle & Marantz 1993, Marantz 1997a, b, 2001, 2007, entre d’altres). Les dades que s’estudien en aquest capítol afavoreixen l’explicació morfològica de la formació de compostos i no l’explicació sintàctica. Per exemple, la primera pot explicar contrastos com *to meat-eat (carn-menjar) i to computer-generate (ordinador-generar), mentre que la segona no ho pot fer. El segon capítol comença establint l’existència de nuclis en la morfologia i demostrant el seu paper crucial en la classificació de compostos. Tot seguit, s’estudia la naturalesa dels elements que formen els compostos en anglès i en català. El segon capítol també inclou un panorama general de classificacions de compostos. La més prometedora és la de Bisetto & Scalise (2005), segons la qual hi ha tres macrotipus de compostos: els subordinatius, els atributius i els coordinats. Cada tipus està subdividit en endocèntric i exocèntric. S’afegeix un nou nivell d’anàlisi a la classificació original i l’esquema que en resulta s’aplica a un estudi detallat de compostos en anglès i en català. La classificació tripartita de Bisetto & Scalise s’adopta inicialment però canvia substancialment al llarg del capítol. Els tres macrotipus queden reduïts a un sol tipus, basat en la relació de nucli envers no-nucli, de la qual en sorgeixen les diferents interpretacions (subordinativa, atributiva). Es nega l’existència de compostos coordinats i de compostos exocèntrics. El tercer capítol primer explora el Paràmetre dels Compostos de Snyder (Snyder 1995, 1996, 2001, 2002). Després d’identificar quins predicats complexos s’han de considerar rellevants per al paràmetre, el funcionament d’aquest s’analitza en vàries llengües. Es qüestiona la validesa del Paràmetre dels Compostos. Es conclou que no es pot mantenir una aplicació estricta de composició/paràmetre de predicats complexos ni tampoc la suposada dependència dels predicats complexos en la composició de NN. La segona part del capítol considera la possibilitat d’un lligam real entre resultatives i composició. A aquesta fi, s’analitzen breument dues anàlisis sintàctiques de resultatives (Kratzer 2005 i Mateu 2000, 2010). La conclusió és que la composició i les construccions resultatives semblen tractar-se de dos fenòmens bastant diferents. En darrer lloc, s’aborda la qüestió de per què en algunes llengües, com el català, la composició de NN és productiva, tot i que en un grau inferior als compostos de NN en llengües com l’anglès. El quart capítol sintetitza les troballes principals de la tesi.

The goal of this dissertation is to study a specific type of complex word-formation, namely compounding, and its relation to the morphology-syntax interface, with the ultimate aim of gaining a better understanding of the phenomenon. Different aspects of compounding are explored in this work, of which the main questions addressed in each chapter are outlined below. The first chapter presents some evidence for the plausibility of a theory of grammar in which word syntax and phrasal syntax (which will be referred to as morphology and syntax respectively) are two distinct modules within a bigger syntactic module (cf. Jackendoff 1990, 1997, 2002, Ackema & Neeleman 2004), as well as evidence for the generation of compounds within word syntax/morphology. A morphological account of compounding, based on Ackema & Neeleman’s (2004) morphosyntactic competition theory, is explored, tested with some English and Romance (Catalan and Spanish) compounds and contrasted with Harley’s (2004, 2008b) syntactic analysis of compounds, based on Distributed Morphology (cf. Halle & Marantz 1993, Marantz 1997a, b, 2001, 2007, a.o.). The data examined in this chapter favour the morphologically-based account over the syntactically-based account of compound formation. For example, the former account can explain contrasts like *to meat-eat and to computer-generate, while the latter cannot. The second chapter starts by establishing the existence of heads in morphology and showing their crucial role in the classification of compounds. Then, the nature of the compounding elements in English and Catalan is examined, which is followed by a brief overview of some compound classifications. The most promising classification is that of Bisetto & Scalise (2005), according to which there are three overarching macro-types of compounds: subordinate, attributive, and coordinate, each being subdivided into endocentric and exocentric types. Another level of analysis is added to their original classification and the resulting scheme is applied when carrying out an exhaustive study of compounding in English and Catalan. Although initially adopted, Bisetto & Scalise‘s tripartite classification changes substantially in the course of the chapter. The three macro-types of compounds are reduced to one compounding type, based on a head vs. non-head relation, from which the different interpretations arise (subordinate, attributive). The existence of coordinate compounds and exocentric compounds is argued against. The third chapter first explores Snyder’s Compounding Parameter (Snyder 1995, 1996, 2001, 2002). After identifying which complex predicates must count as relevant to the parameter, its workings are considered in a few languages. The validity of the Compounding Parameter is questioned. It is concluded that a strict application of the compounding/complex-predicate parameter cannot be maintained nor can the alleged dependence of complex predicates on NN compounding. The second part of the chapter considers the possibility of a real connection between resultatives and compounding. To this end, two syntactic analyses of resultatives (Kratzer’s 2005 and Mateu’s 2000, 2010) are briefly reviewed. The conclusion is that compounding and resultative constructions seem to be two rather different phenomena. Finally, the question of why in some languages - like Catalan - NN compounds are productive, albeit to a lesser degree than NN compounds in a language like English, is addressed. The fourth chapter brings together the main findings of this dissertation in a compact form.