Estudi de biomarcadors lipídics en plantes de la conca mediterrània i les seves implicacions geoquímiques en sistemes aquàtics

Abstract

This thesis firstly describes the chemical composition of the lipid fraction corresponding to the aerial parts, especially leaves of 22 plants, 16 of which are angiosperms, 3 gymnosperms, 1 fern, 1 moss and 1 alga. In these soluble extracts in organic solvents of species belonging to the Mediterranean vegetation have been identified several families of aliphatic compounds such as alkanes, alcohols and carboxylic acids and also alicyclics as terpenes or derivatives of phenol. Thus, new products have been recognized as natural compounds, such as alkylresorcinols and alkylguaiacols in the leaves of tamarisk (Tamarix canariensis) and labdanes as imbricatolic-nor-16, 16-nor-acetylimbricatolic and acetylimbricatolic acids in the needles of the common juniper (Juniperus communis). Other compounds previously described in the literature, are found for the first time in some of the analyzed species. Secondly, four catalan water systems have been characterized: Torrent Salat from Horta d'Avinyó (Bages), salí de Cambrils del Solsonès (Solsona), the lamination Lake from Castelldefels (Barcelona) and the Llac de l'Agulla de Manresa (Bages), by analyzing biomarkers in water and sediments. In this regard have been analyzed qualitatively and semiquantitatively compounds as mentioned above. Here, for example, have been identified in the sediment Torrent Salat compounds as alkylguaiacols only described in the tamarisk that can be considered new biomarkers.

Aquesta tesi descriu en primer lloc la composició química de la fracció lipídica corresponent a les parts aèries, més freqüentment les fulles, de 22 plantes, 16 de les quals angiospermes, 3 gimnospermes, una falguera, una molsa i una alga. En aquests extractes solubles en dissolvents orgànics, pertanyents a espècies de la vegetació mediterrània, s’hi han detectat vàries famílies de compostos alifàtics com els alcans, els alcohols o àcids carboxílics i també d’alicíclics com els terpens o els derivats del fenol. Així, s’han reconegut com a nous productes naturals alguns compostos, com per exemple els alquilresorcinols i els alquilguaiacols en les fulles del tamariu (Tamarix canariensis) i labdans com els àcids nor-16-imbricatolic, nor-16-acetilimbricatolic i acetilimbricatolic en les agulles del ginebró (Juniperus communis). D’altres, prèviament descrits en la literatura, s’han trobat per primera vegada en alguna de les espècies analitzades. En segon lloc s’han caracteritzat 4 sistemes aquàtics catalans, el Torrent Salat d’Horta d’Avinyó (Bages), les salines de Cambrils del Solsonès (Solsonès), el llac de laminació de Castelldefels (Baix Llobregat) i el llac de l’Agulla de Manresa (Bages), analitzant-ne els biomarcadors presents en l’aigua i els sediments. En aquest sentit s’hi han analitzat qualitativa i semiquantitativament compostos orgànics com els abans esmentats. Aquí, per exemple, s’han identificat, en el sediment del Torrent Salat, compostos com els alquilguaiacols que només s’han descrit en el tamariu i que es poden considerar, nous biomarcadors.