Antoni García Llansó, crític d’art, historiador i divulgador de la cultura japonesa (1854-1914)

Abstract

El Modernisme català, tenia en el Japonisme una de les seves fonts més rellevants d’inspiració, no només estètica, sinó també conceptual. Aquesta influència va arribar a conjuminar amb la societat barcelonina de les acaballes del segle XIX, sobretot amb els intel·lectuals i artistes, tal i com havia fet ja amb la resta d’Europa. El discurs entre la indústria, sinònim de modernitat i progrés i les arts tradicionals, havia fet palès la necessitat de no fer distincions entre les arts majors i les mal anomenades, arts menors; prenent el model japonès com a gran referent. En aquest sentit, trobem en la figura intel·lectual d’Antoni García Llansó (1854-1914), crític d’art, historiador i divulgador de la cultura japonesa, l’exemple perfecte de les inquietuds de l’època finisecular barcelonina. Tot i que alguns autors s’havien referit a García Llansó com a divulgador de la cultura japonesa i crític d’art, mai s’havia fet una revisió de tots els seus articles i escrits, ni tampoc un estudi en profunditat de totes les seves aportacions a l’àmbit artístic. Per això, en el primer capítol de la tesi hem optat per fer un panorama biogràfic sobre Antoni García Llansó com a home i intel·lectual. En un segon bloc, estudiarem la seva faceta de crític d’art a través dels seus articles publicats a revistes tant rellevants com La Ilustración de la mujer, La Ilustración. Revista Semanal de Literatura, Artes y Ciencias; La Ilustración.Revista Hispano-Americana; La Vanguardia; La Ilustración Artística. Periódico Semanal de Literatura, Artes y Ciencias; entre moltes d’altres. Gràcies aquestes publicacions podrem analitzar el contingut, tendència i evolució de García Llansó com a crític d’art. En tercer lloc, estudiarem la seva contribució com a historiador de l’art, juntament amb noms tant rellevants com Francesc Miquel i Badia (1840-1899), amb qui col·labora en la redacció del volum vuitè d’ Historia general del arte (1897) de l’editorial Montaner i Simón. Aquesta obra enciclopèdica ha estat considerada com la primera referencial en l’estudi de l’art a casa nostra. En aquest sentit, García Llansó destacarà, sobretot, com a estudiós de l’art del ferro, especialment, destacarem les seves aportacions en el camp de les armes i armadures i la forja, i sobretot, els seus estudis de dues col·leccions en concret, la de Josep Estruch i Santiago Rusiñol. En un quart bloc, estudiarem la relació de García Llansó amb la cultura japonesa. Ens centrarem en els motius de la seva elecció per l’imperi japonès com a jurat de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888. I plantejarem diverses hipòtesis. Sobretot, aquest capítol, anirà centrat a la seva faceta com a divulgador de la cultura japonesa gràcies a la seva obra Dai Nipon (El Gran Japón) de 1905. Una font documental impressionant gràcies a la que podem conèixer col·leccionistes i col·leccions d’art oriental (Japonès i Xinès), a Barcelona. Finalment, aportarem el buidatge de les publicacions d’Antoni García Llansó, amb un resultat de 13 obres, 1 conferència, 5 discursos i 293 articles, es troben ordenats de manera cronològica a fi de facilitar l’estudi temàtic i l’evolució de l’intel·lectual. Així mateix, s’ha complementat la present investigació amb dos apèndix documentals, un d’arxivístic on hi ha una selecció d’epistolari conservat sobretot, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer i un altre de gràfic, amb les imatges de les peces artístiques que tenia García Llansó i que ara es troben conservades gràcies als seus descendents.

Catalan Modernism, had the Japonism one of the sources most importants for his inspiration, not only aesthethic but also conceptual. This influence had combinated with barcelona society in the end of XIX century, specially with intelectuals and artists, the same that happened in the rest of Europe. The disussion between the industry, synonimus of modernity and progress, and the traditionals arts had needed to not make any distintions between majors arts and the wrong named decorative arts; having the japanese art as a model to follow. In this sense, we can find the intellectual Antoni García Llansó (1854-1914), art critic, historian and japanese divulgator, representing a Barcelona nineteen centruy intellectual art knowledge. Even if some authors had mentioned the name of García Llansó as a japanese culture divulgator and art critic, it has needed to be made his first biography. That’s the reason why we want to show in the first part of this dissertation, a biographical view of the intelectual. In the second chapter, we are going to study his contribution like an art critic in various historical publications such as La Ilustración de la mujer, La Ilustración. Revista Semanal de Literatura, Artes y Ciencias; La Ilustración. Revista Hispano-Americana; La Vanguardia; La Ilustración Artística. Periódico Semanal de Literatura, Artes y Ciencias; among others. Thanks to this publicacions we can analyse the thoughs of García Llansó and his evolution like an art critic. In the third chapter we are going to study his contribution like an art historian with others intellectuals as Francesc Miquel i Badia (1840-1899), writing the eight volum of Historia General del arte (1897), published by Montaner i Simón. This encyclopedia is considerated the first one dedicated in the catalan art field. In this case, García Llansó contributed with his studies like the biggest specialist iron work studious, in weapons and armours and forge, specially in the collections of Josep Estruch and Santiago Rusiñol. In four position, we are going to study the relation of García Llansó with the Japanese culture, focusing in the reason or reasons, of his election by the japanese empire as a jury of Universal Exhibition in Barcelona 1888. Also, we are going to planning various hypothesis. This chapter it’s going to be mainly focus to study the García Llansó work Dai Nipon (El Gran Japón), 1905. This work was a very important documentary source thanks to we can know the oriental art collectors and collections (Japanese and Chinese) in Barcelona. At last, we made a research of his publications with the following result, 13 work, 1 conference, 5 speech and 293 articles, which are ordenated crhonologically, so we can study the preferences and the thinker evolution of García Llansó. Also we complement this disseration with two appendix. One is dedicated to show different documentation, as a collected letters that had been conservated in Biblioteca Museu Víctor Balaguer and antoher, it shows the graphic appendix with the artistic works García Llansó’s property, today preserved thanks his descendants.