Barcelona oculta : la rellevància del subsòl en una gran ciutat contemporània

Abstract

The use of the subsoil in our cities was limited until more or less a century ago. The technological advances of the twentieth century and the increased need for greater urban comfort has led to intensive building in all European capitals both above and below ground-level. This constitutes a radical change in the way we understand cities today and its consequences affect urban aspects, and open a knowledge and reflection on the contemporary city field. The construction of the metropolis is now a reality thanks in large part to the underground work. Therefore, it is considered today that the urban underground deserves special attention. Unlike other cities with extraordinary and little comparable phenomena, Barcelona, which is the case study of this research, stands out as similar to other European cities because since its founding it has been developed in the same geographical location and has been expanding and regenerating at a similar pace, responding to socio-economic changes. For this reason, the study of urban underground allows general contributions on the relevance of the subsoil in a large contemporary city, and uncovers facets of Barcelona. While the visible part of Barcelona has been extensively studied, the invisible and below ground has not had the same attention. The research approach starts with the process of formation of the Barcelona underground. lts evolution is studied both in terms of network and in terms of the spaces occupied. This approach allows four broad categories to be made within the synthesis of services which occupy the urban subsoil. The reduction of the current plans of the urban underground in this city is cause and effect while the schematic vision that so often occurs in the simplicity and the failings of urban interventions below ground. In fact, im proving the description is, somehow, to propose. One of the main goals is drawing, as a means of analysis and reflection, at three different levels, the reality of the hidden Barcelona. Firstly, the small scale detects that there are ways in which volumes and pipes that are repeated can be understood as types. They have a distinct character to the types of buildings on the surface Classification pinpoints a number of categories for understanding what the ingredients of this underground city are. Secondly, the study reveals peculiar fragments of the urban subsoil. On one hand, it is observed that each element largely responds to their condition and functional requirements, with little regard to the surrounding environment, as opposed to the surface. Moreover, depending whether the underground elements are service networks, transport networks or underground spaces-volumes , development occurs in limited spatial directions. Finally, the comparative study of different areas places in relation fragments that do not have much in common on the surface, and highlights the main aspects which determine the morphological characteristics in unique places. Thirdly, the study of the entire hidden Barcelona allows reflections of different kinds. lt is discovered that there is a range of the underground city, with a structure, organization, individual identity and logic, which is the first step to having the opportunities underground in a large contemporary city.

L'ús del subsòl a les ciutats era, fins fa tot just un segle, molt limitat. Durant el segle XX, els avenços tècnics, l'augment de les necessitats i el confort urbà han conduit a incrementar-lo fins al punt que avui en dia qualsevol capital europea construeix tant sota com sobre rasan!. El canvi que això representa en la constitució de la ciutat actual és radical, i les seves conseqüències afecten a aspectes urbanístics que ofereixen un camp obert al coneixement i a la reflexió sobre la ciutat contemporània. L'observació de les grans ciutats contemporànies permet afirmar que la construcció de la metròpolis actual és una realitat gràcies, en gran part, a la tasca subterrània. Per tant, es considera que a dia d'avui el subsòl mereix una especial atenció urbanística. A diferència d'altres ciutats amb fenòmens extraordinaris i poc comparables, el cas d'estudi de la present investigació, Barcelona, destaca per ser similar a d'altres ciutats europees en tant en quant des de la seva fundació ha estat desenvolupada al mateix indret geogràfic i s'ha anat ampliant i regeneran! amb un ritme similar, donant resposta als canvis socioeconòmics. Per aquest motiu, l'estudi del sota rasant urbà d'aquesta ciutat permet fer aportacions de caràcter general sobre la rellevància del subsòl en una gran ciutat contemporània, així com desvetllar facetes d'aquesta. Si bé la part visible de Barcelona ha estat àmpliament estudiada, l'invisible i sota rasant no ha tingut la mateixa atenció. La investigació parteix d'una aproximació al procès de formació de la Barcelona subterrània. S'estudia l'evolució en la seva ocupació tant pel que fa a xarxes com pel que fa a espais. Gràcies a aquest atansament, es fa una síntesi de les motivacions que han portat a ocupar el subsòl urbà en quatre grans categories: les raons primàries, les possibilitats de la técnica, les motivacions funcionals i les qüestions compositives. La reducció temàtica deis plànols actuals del subsòl a aquesta ciutat és causa i efecte a la vegada de l'esquematisme de visió que tantes vegades es produeix en el simplisme i el desencert de les intervencions urbanes en sota rasant. En realitat, millorar la descripció ja és , d'alguna manera, proposar. S' utilitza el dibuix com a recurs d'anàlisi i reflexió, i a tres escales diferents, es descriu la realitat de la Barcelona oculta. En primer lloc, l'escala menuda detecta que en sota rasant hi ha formes, bàsicament volums i conductes , que es repeteixen i que es poden entendre com a tipus. Aquests tenen un caràcter diferenciat als tipus de construccions en superficie. La seva classificació desgrana una sèrie de categories que permeten entendre quins són els ingredients d'aquesta ciutat soterrada. En segon lloc, l'estudi de fragments de ciutat desvetlla particularitats del subsòl urbà. D'una banda, es detecta que cada peça respon en gran mesura a la seva condició i necessitat, sense tenir massa relació amb el que succeeix en el seu entorn, a diferència de la superficie. D'altra banda, segons si els elements soterrats són xarxes de servei, xarxes de transport o soterranis, el seu desenvolupament es produeix amb direccions espacials limitades en els eixos X, Y i Z. Finalment, l'estudi comparatiu de diferents àmbits posa en relació fragments que no tenen massa en comú en superficie, i posa de manifest quins són els aspectes principals que condicionen les característiques morfològiques en indrets singulars. En tercer lloc, l'estudi del conjunt de la ciutat soterrada permet fer reflexions de diferent índole. Es descobreix que existeix una autonomia de la ciutat soterrada, amb una estructura, entitat, identitat i lògiques particulars , que suposen un primer pas per comptar amb les oportunitats que brinda el subsòl a una gran ciutat contemporània.