La mediatització del conflicte ambiental el cas de les terres de l’Ebre.

Abstract

Aquesta tesi identifica les transformacions socioculturals i en els mitjans de comunicació que, arran del conflicte ambiental, han tingut lloc a les Terres de l’Ebre en el període 2000-2015. A través de la mediatització, l’anàlisi detecta camps, moments i objectes mediatitzats fruit d’aquestes transformacions, en els nivells macro, meso i micro, en dos àmbits: la comunicació (local) i el dret (global).

La Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre exemplifica el canvi d’un discurs negatiu, victimista i resignat a un discurs propositiu, un reframing del conflicte cap al consens. Certament, la confirmació de la hipòtesi no significa que les diferències entre els actors en disputa s’hagin resolt, però hi ha nous punts per a l’acord.

La Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre es presenta com una oportunitat incerta: És una eina vàlida per implementar polítiques de sostenibilitat i en aquest sentit pot ser útil per apaivagar aspectes econòmics i socials del conflicte a nivell local i a curt i mitjà termini. En canvi, passada pel sedàs de la cultura dels drets revisada, la reserva no sembla que serveixi per resoldre el conflicte ambiental, atès que reprodueix el model de la modernització ecològica que el capitalisme imposa globalment.

Esta tesis identifica las transformaciones socioculturales y en los medios de comunicación que, a raíz del conflicto ambiental, han tenido lugar en las Tierras del Ebro en el período 2000-2015. A través de la mediatización, el análisis detecta campos, momentos y objetos mediatizados fruto de estas transformaciones, en los niveles macro, meso y micro, en dos ámbitos: la comunicación (local) y el derecho (global).

La Reserva de la Biosfera de las Terres de l'Ebre ejemplifica el cambio de un discurso negativo, victimista y resignado a un discurso propositivo, un reframing del conflicto hacia el consenso. Ciertamente, la confirmación de la hipótesis no significa que las diferencias entre los actores en disputa se hayan resuelto, pero hay nuevos puntos para el acuerdo.

La Reserva de la Biosfera de las Terres de l'Ebre se presenta como una oportunidad incierta: Es una herramienta válida para implementar políticas de sostenibilidad y en este sentido puede ser útil para apaciguar aspectos económicos y sociales del conflicto a nivel local y a corto y medio plazo. En cambio, pasada por el tamiz de la cultura de los derechos revisada, la reserva no parece servir para resolver el conflicto ambiental, dado que reproduce el modelo de la modernización ecológica que el capitalismo impone globalmente.

This thesis identifies social, cultural and media transformations that, as a result of environmental conflict, have taken place in the Terres de l'Ebre in the period 2000-2015. Through mediatization, the analysis detects mediatized fields, moments and objects -as a result of these changes-, in the macro, meso and micro level in two areas: communication (local) and law (global).

The Biosphere Reserve of Terres de l'Ebre illustrates the switch from a negative discourse reflecting victimization and resignation to a purposeful discourse reflecting action, enthusiasm and hope that points to something more than just agreeing to disagree. Although the confirmation of the hypothesis does not mean that the differences between the players in dispute have been resolved, there are new points to the agreement.

The Biosphere Reserve of Terres de l'Ebre is an uncertain opportunity. It is a valid tool for implementing sustainability policies and in this sense it may be useful to appease social and economic aspects of the conflict at a local level and at short and medium term. Instead, from a culture of rights' point of view, the reserve does not seem to be useful to resolve the environmental conflict, given that it reproduces the ecological modernization model that capitalism imposes globally.