Estratègies de control del tabaquisme i polítiques de fum ambiental del tabac en l’àmbit de la salut mental

Abstract

ANTECEDENTS La prevalença de tabaquisme en els pacients ingressats en unitats hospitalàries de salut mental pot arribar fins a un 80% i poden arribar a morir uns 25-30 anys de mitjana abans que la població general, habitualment per malalties causades o agreujades pel tabac. No obstant, l’abordatge del tabaquisme als centres de salut mental ha estat habitualment ignorat i d’altra banda, les lleis de prohibició de fumar han estat més permissives amb les unitats d’ingrés de psiquiatria.

OBJECTIUS 1. Examinar les estratègies de control del tabaquisme implementades a les institucions d'hospitalització psiquiàtrica de Catalunya i identificar àrees de millora. 2. Avaluar el nivell de fum ambiental del tabac (FAT) a les unitats de salut mental hospitalària de Catalunya segons el tipus de normativa de control del consum de tabac. 3. Comparar la percepció de nivell de FAT per part de treballadors i pacients amb els resultats obtinguts mitjançant una mesura objectiva i descriure la preferència per les diferents normatives de control del consum de tabac. 4. Avaluar la possible associació entre malestar psicològic i exposició al FAT en la població adulta espanyola.

METODOLOGIA Les dades d’aquesta tesi provenen de tres estudis transversals diferents. En el primer estudi es va utilitzar una enquesta sobre quatre dimensions del control del tabaquisme (intervenció clínica sobre el consum de tabac, formació i compromís dels professionals, control dels espais on es permet/prohibeix fumar i comunicació de les normatives sense fum). L’enquesta es va enviar als caps d’unitats d’ingrés hospitalari i centres de dia en salut mental de Catalunya (n=186). En el segon estudi es va mesurar el nivell de FAT a les unitats hospitalàries de salut mental de Catalunya (n=64) mitjançant les PM2.5 (partícules aèries PM2.5, com a marcador de l’exposició ambiental). A la vegada, es va passar una enquesta als pacients i professionals d’aquestes unitats (n=600 i n=575, respectivament) sobre l’exposició percebuda al FAT i sobre les preferències per diferents tipus de normatives de control del consum de tabac als dispositius de salut mental. El tercer estudi utilitza les dades de població adulta mai-fumadora (n=11.214) de la Encuesta Nacional de Salud de España (2011-2012).

RESULTATS El control del tabaquisme als dispositius de salut mental era generalment baix, especialment quant a la intervenció clínica en el consum de tabac sobre aquests pacients, la manca de disponibilitat de fàrmacs per deixar de fumar i la poca formació dels professionals en aquest tema. Aquests resultats eren especialment baixos en el cas dels Centres de Dia. D’altra banda, es va detectar que només aquells dispositius amb normatives de prohibició de fumar tant en els interiors com en els exteriors tenien nivells de PM2.5 dins dels nivells recomanats per l’OMS i que els dispositius que permetien als pacients fumar a zones exteriors o interiors podien doblar o quintuplicar aquests nivells recomanats. No obstant, els professionals i pacients tenien una baixa percepció d’estar exposats al FAT. En el cas dels professionals, aquesta percepció d’estar exposats al FAT era més baixa en metges que en infermeres, en canvi els metges tenien una prevalença de consum de tabac per sota de la població general i les infermeres per sobre. Així mateix, una majoria de pacients i professionals apostaven per deixar fumar als pacients als exteriors dels dispositius, tot i que no als interiors. Finalment, es va detectar que l’exposició passiva al FAT a la llar podria augmentar el malestar psicològic de les persones mai-fumadores.

CONCLUSIONS El control del tabaquisme als dispositius de salut mental hospitalaris és baix. Aquells dispositius que prohibeixen fumar en interiors i exteriors són els únics que protegeixen adequadament del FAT. Els professionals i els pacients generalment infravaloren el nivell de FAT als interiors dels dispositius hospitalaris, i per tant el seu efecte perjudicial sobre la salut. Això podria tenir alguna influència en la major preferència per normatives de prohibició de fumar menys restrictives. El FAT podria afectar el malestar psicològic dels pacients ingressats en dispositius de mitjana i llarga estada, on encara es permet fumar als interiors.

Smoking prevalence can rise to 80% in patients admitted in mental health wards. However, tobacco control has usually been neglected in mental health settings. OBJECTIVES a) To examine tobacco control strategies undertaken in psychiatric units in Catalonia, b) to objectively evaluate the levels of second-hand smoke (SHS) in these units, c) to compare objectively assessed SHS to self-reported levels of exposure to SHS of patients and staff; and to describe preferences for different types of smoking bans, and d) to examine the potential association between SHS exposure and psychological distress.

METHODS The data derives from three cross-sectional studies. For the first objective we used a questionnaire sent to the managers of mental health units (n=186). For the second and third objective we measured the level of SHS in the mental health wards of Catalonia (n=64) through the measurement of PM2.5 as a marker of SHS. At the same time, we administered a questionnaire to the inpatients and professionals of these 64 wards (n=600 and n=575, respectively) about their self-perceived exposure to SHS and their preference on different types of smoking bans. For the last objective we used a sample of adult never-smokers (n=11,214) from the Spanish National Health Interview Survey (2011-2012).

RESULTS Tobacco control in mental healthcare services was usually low, especially with respect to the clinical intervention on patients’ tobacco use and the lack of professionals’ training in this field. Moreover, it was found that only those services with total smoking bans had levels of PM2.5 concentrations within the WHO recommended levels. The services with partial bans implemented (allowing smoking only outdoors or allowing indoor smoking) were two or five times over the recommended WHO levels. However, patients and professionals had a low perception of being exposed to SHS at harmful levels. A majority of patients and professionals agreed with allowing patients smoke outdoors. Finally, we found that passive exposure to SHS is associated with psychological distress in never-smokers exposed to SHS in their homes.

CONCLUSIONS Tobacco control in hospital mental health services is low. Only wards with total smoking bans protect against SHS. Patients and staff generally underestimate the level of SHS in the wards. This could influence the preference of patients and staff for less restrictive smoking bans. SHS could affect psychological distress of patients in medium- and long-stay patients units, where smoking is still allowed indoors.