I si el jazz et solucionés els problemes?

Abstract

L’objectiu de la tesi és demostrar empíricament que els estudiants de violí de l’àmbit de la música clàssica i contemporània de l’Escola Superior de Música de Catalunya milloren significativament la interpretació de passatges d’orquestra del repertori clàssic i contemporani quan apliquen metodologies d’estudi a partir de continguts musicals propis del jazz. La investigació té el seu inici en experiències prèvies dins el camp de la interpretació del violí, tant pel que fa als coneixements tècnics com els pedagògics. També parteix de les col·laboracions amb el Grup de Recerca «Music Technology Group», de la Universitat Pompeu Fabra, especialment en el desenvolupament tecnològic aplicat a l’estudi performatiu del violí. Aquestes dues pràctiques anteriors a la tesi van conduir a escollir la musicologia empírica com a marc teòric i disciplinari per a la recerca, tot i tractar-se d’una problemàtica estudiada més habitualment des de la pedagogia. La tesi proposa un punt de trobada entre disciplines diverses, concretament les ciències del so, més tecnològiques i vinculades a les facultats d’enginyeria, i les ciències de la música, més socials i vinculades a les facultats de lletres. Posats que el llenguatge d’unes i de les altres són diferents i altament especialitzats, el diàleg disciplinari que fonamenta el plantejament del cas d’estudi ha propiciat una primera proposta de crítica epistemològica, que afecta tant a la musicologia com a la sonologia. En aquest sentit, l’enfoc de la tesi ha comportat una revisió dels processos tradicionals de les dues tipologies d’investigació musical. La musicologia empírica és una tendència que va reactivar-se encara no fa dues dècades, en el context d’un creixement tecnològic dels mitjans informàtics sense parió. Però encara hi ha moltes dificultats per superar, sobretot a l’hora de mostrar els resultats. Tot i això, els resultats positius de la tesi, quantitativament menors, han demostrat que no es pot falsejar la hipòtesi defensada i animen a ampliar l’estudi en un marc referencial més ampli i internacional. Paral·lelament, els resultats negatius han indicat un camí per corregir errors acceptats irreflexivament en el plantejament de recerques similars i que confirmen l’encert d’aplicar la musicologia empírica al desenvolupament pedagògic de la interpretació del violí.

The objective of this thesis is to empirically demonstrate that violin students of classical and contemporary music of the Escola Superior de Música de Catalunya achieve a significant improvement in their interpretation of orchestral passages of classical and contemporary repertoire when applying study methods based on inherent musical characteristics of jazz. The investigation grew out of previous experiences with violin interpretation, including both pedagogic and technical knowledge. It also comes from collaborations with the research group “Music Technology Group” of the Universitat Pompeu Fabra, especially in the technological development applied to the study of violin performance. These two practices previous to this thesis led me to choose empirical musicology as a theoretical and disciplinary framework for the research, even though it is usually a subject of pedagogical studies. The thesis supposes a meeting point between diverse disciplines, specifically the sciences of sound, being technologically oriented and related to engineering studies, and the sciences of music, being sociologically oriented and related to the humanities. Given that the languages of both disciplines are different and highly specialized, the dialogue between them, in which this case study is based, has created a first draft of an epistemological critique, affecting both musicology and sonology. In this way, the approach of this thesis has led to a revision of the traditional processes of both types of musical investigation. Empirical musicology is a trend which revived less than two decades ago, within the context of a technological growth never seen before in computer media. Nevertheless, there are still great difficulties to be overcome, especially when it comes to presenting results. The positive results of this thesis, although quantitatively inferior, have shown that the defended hypothesis cannot be falsified, and encourage more study in a wider, international context. On the other hand, the negative results have indicated a path towards correcting errors rashly accepted in similar research approaches, and confirm that implementing empirical musicology to the pedagogical development of violin performance was a correct decision.