Anàlisi de la trisomia 8 en les síndromes mielodisplàsiques

Abstract

Les síndromes mielodisplàsiques (SMD) són neoplàsies clonals de la cèl·lula mare hematopoètica que es caracteritzen per una mielopoesi ineficaç, displàsia en una o més de les línies mieloides i citopènies progressives a sang perifèrica (SP). Aproximadament el 50% d’aquestes neoplàsies presenten alteracions citogenètiques. Algunes d’aquestes alteracions es consideren presumptives de SMD. La trisomia 8 (+8) és l’alteració més freqüent en forma de guany cromosòmic, i segons l’índex pronòstic internacional revisat (IPSS-R) per les SMD, s’inclou dins del grup d’alteracions citogenètiques de risc intermedi quan es troba de forma aïllada. Tot i així, no es recomana utilitzar-la com a marcador clonal en el diagnòstic de SMD (OMS2008), degut a que es pot presentar de forma constitucional en mosaic (cT8M) en persones sanes. No existeixen estudis que demostrin la naturalesa constitucional de la +8 en series amplies de pacients amb SMD amb +8. La finalitat del present projecte, era una banda, caracteritzar les SMD amb trisomia 8 a partir d’un anàlisis estadístic descriptiu de pacients procedents del “Registro Español de SMD”, i determinar l’impacte pronòstic de les alteracions addicionals. S’ha objectivat que la troballa de la +8 de forma aïllada en les SMD confereix un impacte pronòstic negatiu en quan a la supervivència global i a la transformació a leucèmia aguda. Així doncs, aquest estudi recolza la inclusió de la +8 aïllada en el grup citogenètic de risc intermedi. Les alteracions addicionals empitjoren el pronòstic d’aquests pacients. Per altre banda, també es pretenia determinar si la +8 és una alteració constitucional o adquirida en les SMD, analitzant la presència de la mateixa en la línia germinal de pacients amb +8 aïllada i SMD. A partir de 22 pacients amb SMD amb +8, es va analitzar la presència de la +8 mitjançant citogenètica convencional de SP estimulada amb phitohematoglutinina (PHA) i hibridació in situ fluorescent (FISH) en granulòcits, limfòcits T i cèl·lules de mucosa oral. Es va detectar la +8 en 3/22 pacients per citogenètica convencional de SP i no es va detectar aquesta alteració en l’anàlisi per FISH de limfòcits T ni cèl·lules de mucosa oral. Els resultats demostren que la +8 es adquirida en les SMD que es van analitzar, i apunta que, en el cas de detectar-se aquesta alteració en un pacient amb sospita de SMD, s’ha determinar si és constitucional o adquirida mitjançant la tècnica de FISH en teixits no hematològics. La citogenètica convencional de sang perifèrica estimulada amb PHA és insuficient. Si es descarta la +8 de forma constitucional, la troballa d’aquesta alteració s’ha de considerar com a marcador clonal que ens permet establir el diagnòstic de SMD.

Myelodysplastic syndromes (MDS) are a heterogeneous group of myeloid stem cell neoplasms characterized by hypercellular bone marrow with myeloid lineage dysplasia and ineffective hematopoiesis leading to peripheral cytopenias. Around 50% of MDS cases presented cytogenetic abnormalities. Some of these recurrent cytogenetic alterations are considered definitive evidence for MDS. Trisomy 8 (+8) is the most common chromosome gain in MDS, and, according to the MDS revised international prognostic scoring system (R-IPSS), MDS patients with isolated +8 are included in the intermediate cytogenetic risk group. Since trisomy 8 was found as a constitutional mosaicism (cT8M) in healthy people, it was not considered a tumour marker. However, there are no studies with long series that demonstrate the cT8M in MDS patients. The aims of the present study were to define the biological characteristics of de novo MDS with +8 as a sole change, to clarify the prognostic impact of +8 as a single anomaly, and finally, to elucidate the importance of the addition of other chromosomal aberrations in terms of OS and acute myeloid leukemia (AML) transformation, of patients belonging of the registry of Spanish group of MDS (GESMD). Initially, a statistical retrospective analysis of patients with MDS and +8 from “Registro Español de SMD” to define the characteristics of de novo MDS with +8 was made. The prognostic impact of isolated +8 in MDS and the additional cytogenetic aberrations were also analyzed. Isolated trisomy 8 conferred a negative prognostic impact in MDS and, according revised international prognostic scoring system (IPSS-R), trisomy 8 should be considered in the intermediate cytogenetic risk group. The additional aberrations confers poorer prognosis. On the other hand, we have analyzed the presence of +8 by conventional cytogenetics of peripheral blood stimulated with phitohematoglutinin (PHA) and by fluorescent in situ hybridization (FISH) on granulocytes and CD3+ lymphocytes from 22 patients diagnosed with MDS carrying +8, in order to clarify the incidence of cT8M in MDS and try to provide a precise diagnostic value for isolated +8. Three of de 22 patients showed +8 using conventional cytogenetics and no +8 was seen on T lymphocytes or oral mucous. In our study demonstrated that +8 was acquired in all MDS patients analyzed, and we suggested that trisomy 8 should be ruled out using FISH on CD3+ cells and on nonhematological cells such as oral mucosa ones in MDS suspicion. Conventional cytogenetics is not enough to discard cT8M. Hence, once discarded cT8M by FISH from CD3+ lymphocytes and non-hematological cells such as oral mucosa ones, +8 should be considered as a tumour marker with enough power to MDS diagnosis.