La llum mediterrània i els espais d'accés a l'arquitectura

Abstract

Architecture and environment are strongly linked. In Mediterranean countries, the control of radiation is one ofthe most important environmental aspects to take into account, because of the high radiation levels reached and the frequency of clear blue sky situation. lt has thermal and lighting consequences which deeply affect architecture. From the first point of view, it is essential to avoid the thermal contribution of radiation inside the buildings during most of the year, but taking advantage of it when the condition outdoor makes it necessary. lt has several lighting consequences , since the availability of daytight indoor is necessarily reduced during summer to avoid overheating. Even though the amount of daytight in buildings is enough for most activities, the contrast generated by the difference between indoor and outdoor lighting is the key factor in the entrance of buildings, which has to be compensated with artificial lighting. The entrance to buildings can be solved by different ways, either through a single door or going over different spaces . During this transition, the visual system needs time to adapt to different light conditions, and the spaces where it takes place should be designed to make it easier. This is a very important purpose, but entrance spaces have other functions such as providing a good orientation to users, especially if they do not know the building or, besides functionality, providing the first impression of the building from an aesthetic point of view. In general, entrance spaces do not have strictly defined morphological features. lts dimension can vary as well as its composition, or the contact with the exterior and the materials used in finishes. As it happens with the shape, the kind and amount of light is variable. lt can come from different points, to show a variety of compositions , it can be warm or cold, direct of diffuse, etc. All these formal features shape a visual scene with a specific appearance. The visual scene outdoor has also an appearance linked to the interaction between Mediterranean light and urban landscape. In high radiation periods, this scene is composed by a very bright zone at the bottom, with the pavement; another luminous zone at the top with the sky vault; and a central zone with façades, more heterogenic and with higher and lower luminosity values compared with the other zones and the interior of the building. The sequence of visual scenes as well as their composition and distribution of light is very important to understand the transition. Other aspects, such as the colour of light and space, the visual connection with the exterior or the atmosphere, are also important in entrance spaces. However, the key factor is the composition of visual scenes during the sequence, where architectural design plays an important role. Space and light design are the instruments required to make the adaptation easier and providing the space with the quality needed. Many conclusions can be drawn from the interaction between visual quality and design. Some examples are: the importance of pavement appearance during the visual transition, the influence of colour and materials in brightness perception, or the advantages of articulated spaces in the entrance of buildings by means of the use of shade. Of course, daylighting design has also an impact on visual quality. In short, the distribution of shade and light during the transition is a key factor to improve visual adaptation. The architectural design of entrance spaces is flexible enough to integrate solutions which improve the vision during the periods of strong radiation outdoors. This thesis serves as a guideline to know the specific visual needs and the consequences of design in order to improve visual adaptation during the transition.

Tota arquitectura esta lligada a les condicions del lloc. A l'entorn mediterrani, una de les més importants és el control de la radiació, que en aquest clima assoleix elevats nivells i esta acompanyada d'una sovintejada presència de dies amb cel clar. Això té conseqüències tèrmiques i lumíniques que afecten l'arquitectura. Les primeres es tradueixen en defugir l'entrada de radiació a l'interior la major part de l'any, però treure'n profit a les èpoques en que més es necessita. Les conseqüències lumíniques estan vinculades amb les anteriors, ja que l'entrada de llum a l' interior durant l'época més calorosa es veu clarament minvada. Si bé la quantitat és suficient, el contrast general per la diferència de llum entre l'interior i l'exterior converteix l'accés a l'edifici en un punt on la transició visual és clau. L'accés a l'edifici es pot produir de moltes maneres, travessant un pla amb una porta o bé recorrent un o varis espais. Durant el lapse de temps que dura aquesta transició, el sistema visual necessita temps per adaptar-se a situacions lumíniques diferents, i l'espai o espais on es produeix aquest pas han d'estar dissenyats per facilitar-la. Aquesta és una funció molt important, pero n'hi ha d'altres, com procurar orientació a les persones, sobre tot quan no coneixen l'espai o, al marge de la funcionalitat, proporcionar la primera impressió de l'edifici en un punt amb una carrega estética molt important. Formalment, els espais que donen accés als edificis no tenen uns trets morfològics definits. La seva dimensió és variada, així com la composició, el contacte físic amb l'exterior o els materials i acabats utilitzats. Igual que passa amb la forma, el tipus i quantitat de llum també és variable. Pot tenir diferents procedéncies, seguir diverses composicions, ser més calida o més freda, directa o difusa, etcétera. Tots aquests trets formals configuren una escena visual amb un aspecte concret. El mateix succeeix amb l'escena visual exterior, amb un aspecte lligat a la interacció de la llum mediterrània i el paisatge urbà. En moments d'alta radiació, aquesta escena està formada per una zona inferior molt clara on hi ha el paviment, una zona superior també molt clara on hi ha la voIta del cel, i una zona central formada perles façanes, molt més heterogénia i amb valors de lluminositat molt alts i molt baixos comparats amb els de les dues zones anteriors i amb els de l'interior de l'edifici. En aquesta transició intevenen de manera molt significativa el repartiment de la llum en l'espai i la successió d'escenes visuals en el temps. També entren en joc altres aspectes , com el color de la llum i de l'espai, la relació visual amb l'exterior o l'atmosfera creada. No obstant, els punts clau són els dos primers, als que s'ha de donar resposta mitjançant el disseny arquitectónic. El tractament de l'espai i la llum són els instruments necessaris per crear un disseny que faciliti l'adaptació entre les dues situacions lumíniques i dotar l'espai de la qualitat necessaria. De l'analisi de la relació entre qualitat visual i disseny es poden treure diferents conclusions. Per citar-ne algunes, la importancia del paviment en la transició visual, la influència del color i acabat de les superficies, o bé la reducció de lluminositat durant el recorregut allà on és més necessari gracies a la utilització d'espais articulats. Per descomptat, la manipulació adequada de la llum també intervé en la qualitat visual. En definitiva, el repartiment d'ombra en determinats llocs i de lluminositat en altres és clau en el disseny d'un espai amb voluntat de facilitar l'adaptació visual. El disseny dels espais que donen accés a l'arquitectura compta amb llibertat per integrar les solucions que es creguin més convenients, i en aquesta línia la tesi aporta pautes sobre les seves conseqüències en la qualitat visual i en la facilitat d'adaptació en situacions de transició lumínica.