Universitat Ramon Llull. Esade
La integritat intel·lectual del coaching es fonamenta en el rigor de la seva investigació. El coaching executiu ha experimentat un gran impuls com a procés de desenvolupament professional en les empreses i les organitzacions sense finalitat de lucre, malgrat que encara no hi ha prou evidència empírica del seu impacte i dels seus factors clau, i malgrat que existeix un gran desacord pel que fa a les seves qualificacions professionals. Aquesta tesi doctoral examina la pràctica del coaching executiu des de tres dimensions diferents i complementàries, a partir del paradigma teòric del coaching cube (què, com, qui). La importància d’aquesta recerca radica en la integració de la literatura existent sobre coaching executiu i la seva exploració i anàlisi exhaustiva des de tres angles crítics, a partir d’un enfocament metodològic mixt quantitatiu i qualitatiu, amb la finalitat última de comprendre a fons el procés de coaching i el seu impacte potencial a partir dels seus elements centrals. Com a primer pas necessari, el primer estudi proporciona un marc conceptual de la percepció del valor del coaching des del punt de vista dels coachees (més enllà de l’agenda de coaching, el què), per tal d’abordar un dels principals problemes del mesurament de l’impacte del coaching: la percepció de valor del seu receptor directe. Sobre això es presenten els factors moderadors del valor percebut de coaching a partir d’una anàlisi de contingut crítica. El segon estudi conté una anàlisi minuciosa de l’impacte del coaching des de l’enfocament de l’aprenentatge al llarg de la vida (teoria de canvi intencional, el com), per tal de comprendre millor el procés cognitiu-emocional dels seus destinataris i també aquells factors moderadors dels resultats obtinguts. El tercer estudi avança un pas més en les característiques dels coaches executius (competències de coaching, el qui) i proposa una perspectiva basada en l’evidència empírica per a la inclusió de la competència transcultural, un cop identificats alguns biaixos culturals incorporats en un model de competències de coaching àmpliament utilitzat a escala internacional (ICF). Aquesta recerca fa una aportació científica innovadora, en centrar-se explícitament en aquells elements específics que fonamenten la interacció socioemocional (i per tant, cultural) entre el coach i el coachee, i que alhora constitueixen un aspecte essencial de tots els escenaris i metodologies de coaching, la qualitat de la connexió assolida entre els seus protagonistes. La qualitat d’aquesta recerca s’analitza críticament i se’n recomanen possibles línies futures de recerca, alhora que es revisen amb rigor les implicacions teoricopràctiques dels tres estudis presentats.
La integridad intelectual del coaching estriba en el rigor de su investigación. El coaching ejecutivo ha cobrado un impulso significativo como proceso de desarrollo profesional en las organizaciones corporativas y sin fines de lucro, a pesar de la –todavía– insuficiente evidencia empírica sobre su impacto y los factores clave en éste, y el amplio desacuerdo en sus cualificaciones profesionales. La presente tesis doctoral examina la práctica de coaching ejecutivo desde tres dimensiones diversas y complementarias, a partir del paradigma teórico del ‘coaching cube’ (qué, cómo, quién). La importancia de esta investigación radica en la integración abordada de la literatura existente sobre coaching ejecutivo y su exploración y análisis exhaustivos desde tres ángulos críticos, a través de un enfoque metodológico cuantitativo-cualitativo mixto, con el fin último de obtener una comprensión rigurosa del proceso de coaching y su impacto potencial a partir de sus elementos centrales. Como antesala ineludible, el primer estudio proporciona un marco conceptual de la percepción del valor de coaching desde el punto de vista de los ejecutivos –coachees– (más allá de la agenda de coaching; el qué) con el objeto de abordar uno de los principales problemas de medición del impacto de coaching: la percepción de valor de su receptor directo. A este respecto, se presenta un modelo de factores moderadores del valor percibido de coaching a partir de un análisis de contenido crítico. El segundo estudio comparte un análisis minucioso sobre el impacto del coaching bajo un enfoque de aprendizaje a lo largo de la vida (Teoría de Cambio Intencional) (el cómo), con el propósito de comprender su impacto en términos de procesamiento cognitivo-emocional en sus destinatarios, así como aquellos factores moderadores de los resultados obtenidos. El tercer estudio avanza un paso más en las características de los coaches ejecutivos (competencias de coaching, el quién), sugiriendo una perspectiva basada en evidencia empírica para la inclusión de la competencia transcultural, una vez identificadas ciertas tendencias culturales imbuidas en un modelo de competencias de coaching ampliamente utilizado a nivel internacional (ICF). La presente investigación brinda una aportación científica novedosa, al centrarse explícitamente en aquellos elementos específicos que fundan la interacción socio-emocional (y por tanto, cultural-) entre coach-coachee, y que a su vez constituyen un aspecto esencial de todos los escenarios y metodologías de coaching: la calidad de la conexión alcanzada entre sus protagonistas. La calidad de la presente investigación es examinada críticamente, son recomendadas líneas futuras potenciales de investigación, así como revisadas rigurosamente las implicaciones teórico-prácticas de los tres estudios expuestos.
The intellectual integrity of coaching depends on rigorous research. Executive coaching has gained significant momentum as a resource for workforce development in corporate and non-profit organizations despite still scarce empirical evidence on its impact and its key factors, and wide disagreement about necessary or desired professional qualifications. This doctoral thesis examines the practice of executive coaching from three core differentiate yet complementary dimensions of the coaching cube (what, how, who). The significance of the overall research lies in its integration of the extant literature on executive coaching and the comprehensive exploration of coaching from those three key angles using a mixed-methods approach, in order to gain a better grasp of the coaching process and its potential impact from its core elements. As a necessary first step, the first study provides a conceptual framework of coaching value perception from the executives’ standpoint (beyond coaching agendas; the what) with the objective of tapping into one of the main problems of measuring coaching impact: the perception of value from its direct recipient. In this regard, moderators on the perceived value of coaching are presented. The second study shares a rigorous analysis on the impact of coaching under a lifelong learning umbrella (Intentional Change Theory) (the how), aiming to better understand the emotional-cognitive processing behind on its executive recipients as well as key moderators on the coaching outcomes grasped. The third study goes a step further on coaches characteristics (coaching competencies; the who) and suggests evidence-based insights for the clarity and inclusion of intercultural competence, once identified certain cultural biases embedded in an existing worldwide used coaching competency model (ICF’s). The overall investigation aims to make a novel contribution by explicitly focusing on the particular elements that build the emotional-social (and thus, cultural-) interaction between coach-coachee, which constitutes an essential aspect of all coaching types and methodologies and that we refer to as the quality of the connection evolved. The quality of the present research is critically discussed, future research lines recommended as well as the theoretical and practical implications of the present studies reviewed.
Executive Coaching Value Perception; Quality of Coaching Relationship; Executive Coaching Competencies; Coach's Characteristics; Coachee's Characteristics; Emotional Attractors; Intentional Change Theory; Ideal Self; Cultural Competence; Coach Education and Training
00 - Ciencia y conocimiento. Investigación. Cultura. Humanidades; 1 - Filosofía y psicología; 159.9 - Psicología; 3 - Ciencias sociales; 378 - Enseñanza superior. Universidades
Ciències Socials i Jurídiques
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.