Dinámicas Subsistenciales durante el Pleistoceno Medio en la Sierra de Atapuerca: Los Conjuntos Arqueológicos de TD10.1 y TD10.2.

Abstract

La present tesi doctoral aborda les dinàmiques subsistenciales dels hominins del Plistocè mitjà a través de l'estudi zooarqueológico de dos conjunts faunístics procedents del jaciment de la Gran Dolina a la Serra d'Atapuerca (Burgos, Espanya); el llit d'ossos de bisó de TD10.2 (400 ka) i el llit d'ossos de TD10.1 (250 ka). El mètode emprat per a l'anàlisi es basa en la tafonomia arqueològica i ha tingut en compte la composició taxonòmica i anatòmica dels conjunts, els perfils de mortalitat, els processos de conservació diferencial del registre fòssil, els índexs d'utilitat alimentària, les anàlisis de fragmentació i fracturació dels ossos i les modificacions tafonòmiques observades en la superfície dels ossos. Basant-se aquesta anàlisi hem pogut establir un origen antròpic de tots dos conjunts. En el cas de TD10.2 ens trobem davant d'una acumulació generada per l'ús de la cavitat dels drets de caça-escorxador utilitzat de forma estacional per a la caça comunal de bisons, en el que suposa la constatació més antiga d'aquest tipus de pràctica cinegètica a la evolució humana. En el cas de TD10.1 el sòl d'ocupació representa un campament residencial en què es van acumular les restes de les preses caçades pels hominins, principalment cérvols, cavalls i bisons d'edat adulta. El canvi d'ús del jaciment té com a conseqüència importants canvis en la composició i tafonomia dels conjunts faunístics. Mentre que en TD10.2 tan sols observem una faceta, probablement no la més habitual, de la subsistència, el cas de TD10.1 ens permet albirar la vida quotidiana dels ocupants del jaciment. Els resultats obtinguts en aquest treball indiquen que els hominins del Plistocè mig de la Serra d'Atapuerca van ser eficients caçadors que van basar la seva subsistència en els grans ungulats.

La presente tesis doctoral aborda las dinámicas subsistenciales de los homininos del Pleistoceno medio a través del estudio zooarqueológico de dos conjuntos faunísticos procedentes del yacimiento de la Gran Dolina en la Sierra de Atapuerca (Burgos, España); el lecho de huesos de bisonte de TD10.2 (400 ka) y el lecho de huesos de TD10.1 (250 ka). El método empleado para el análisis se basa en la tafonomía arqueológica y ha tenido en cuenta la composición taxonómica y anatómica de los conjuntos, los perfiles de mortalidad, los procesos de conservación diferencial del registro fósil, los índices de utilidad alimentaria, los análisis de fragmentación y fracturación de los huesos y las modificaciones tafonómicas observadas en la superficie de los huesos. En base a dicho análisis hemos podido establecer un origen antrópico de ambos conjuntos. En el caso de TD10.2 nos encontramos ante una acumulación generada por el uso de la cavidad como cazadero-matadero utilizado de forma estacional para la caza comunal de bisontes, en lo que supone la constatación más antigua de este tipo de práctica cinegética en la evolución humana. En el caso de TD10.1 el suelo de ocupación representa un campamento residencial en el que se acumularon los restos de las presas cazadas por los homininos, principalmente ciervos, caballos y bisontes de edad adulta. El cambio de uso del yacimiento tiene como consecuencia importantes cambios en la composición y tafonomía de los conjuntos faunísticos. Mientras que en TD10.2 tan sólo observamos una faceta, probablemente no la más habitual, de la subsistencia, el caso de TD10.1 nos permite vislumbrar la vida cotidiana de los ocupantes del yacimiento. Los resultados obtenidos en este trabajo indican que los homininos del Pleistoceno medio de la Sierra de Atapuerca fueron eficientes cazadores que basaron su subsistencia en los grandes ungulados.

This doctoral dissertation is focused in subsistence dynamic of Middle Pleistocene hominids through zooarchaeological study of two faunal assemblages from the Gran Dolina site in the Sierra de Atapuerca (Burgos, Spain); the TD10.2 bison bone bed (400 ka) and the TD10.1 bone bed (250 ka). The method used for the analysis is based on the archaeological taphonomy and has taken into account the taxonomic and anatomical composition, mortality profiles, the differential preservation of the fossil record by density mediated attrition, the food utility indices, the fragmentation analysis and breakage pattern of bone and the taphonomic modifications observed in bone surface. Based on the analysis we have been able to establish an anthropic origin of both sets. The TD10.2 bison bone bed was generated by using the cave as kill-butchering site. The hominins that occupied the cave perform a seasonal bison communal hunting in which is the oldest finding of this type of hunting practice in human evolution. In the case of TD10.1 the faunal remains correspond to a is a residential camp where the remains of the prey hunted by hominids, mainly prime adult deer, horses and bison has been accumulated. The change of use of the site has resulted in severe changes in the composition and taphonomy of faunal assemblages. The results obtained in this study indicate that the hominids of the Middle Pleistocene of the Sierra de Atapuerca were efficient hunters who based their subsistence on large ungulates.