Imatge social de l'adolescent a través de les xarxes socials (Social Networking Sites)

Autor/a

Pijuan Trasobares, Ariadna

Director/a

Botella García del Cid, Lluís

Data de defensa

2016-01-08

Pàgines

179 p.



Departament/Institut

Universitat Ramon Llull. Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna

Resum

Les xarxes socials són un fenomen força nou. Milions de persones utilitzen la xarxa per a comunicar les seves idees i penjar fotografies a llocs públics. L'estudi que presentem pretén fer una aproximació a com aquest nou fenomen de xarxes socials afecta a la construcció de la identitat dels adolescents. L’objectiu és analitzar els processos de construcció del jo i de presentació social en adolescents entre 11 i 16 anys mitjançant els FotoBlogs. Més concretament, es pretenen analitzar les relacions i interaccions entre l’autoconcepte, concepte del jo ideal, heteroconcepte i autoconcepte visual. Més concretament volem observar l’heteropercepció i l’autoconcepte que té la persona en funció de la imatge que veu. Pel que fa a la primera hipòtesi hi ha dues possibilitats: que l’adolescent manifesti absència de coneixement personal de l’altre o que parteixi d’un coneixement interpersonal. Per altra banda, ens plantegem si hi ha relació entre el jo visual (com volem mostrar-nos en societat) i el jo ideal (que té la funció de fer-nos sortir del que ja som per projectar-nos en el que podem arribar a ser). La mostra està constituïda per 40 participants procedents de l’Escola Grèvol que conformen el Grup A i 240 alumnes de la mateixa escola que anomenarem Grup B (veure el punt 5.6: “Procediment”). S’ha administrat una adaptació de la tècnica de la Graella de Kelly (1995/1991) per tal de valorar la relació entre el jo, el jo ideal i el jo visual, i els resultats obtinguts s’han analitzat amb el programa informàtic SPSS. S’administra individualment a cada subjecte del Grup A una adaptació de la Graella de Kelly, i se’ls demanen 10 característiques que els defineixin i tot seguit els seus pols oposats. Finalment hauran de valorar mitjançant una escala de Likert de l’1 al 7 en quin pol s’aproximen més al seu jo, jo ideal i jo visual. Per al jo visual ens hem centrat en les fotografies que tenien penjades als seus FotoBlogs. Per acabar hem ensenyat aquestes Graelles als alumnes que formen part del Grup B. Hem analitzat les dades amb el programa SPSS. Un cop obtinguts els resultats hem contrastat que la hipòtesi de la manipulació d’impressions i la del jo fictici es compleixen ja que els resultats obtinguts amb l’SPSS ens donen significatiu. Pel que fa a les hipòtesis relacionades amb l’heteropercepció hem trobat discrepàncies ja que els resultats entre els que coneixen a l’adolescent del Grup A i els que no el coneixen no són significatives.


Las redes sociales son un fenómeno muy nuevo. Millones de personas utilizan la red para comunicar sus ideas y colgar fotografías en lugares públicos. El estudio que presentamos pretende hacer una aproximación a cómo este nuevo fenómeno de redes sociales afectará a la creación de la identidad de los adolescentes. El objetivo es analizar los procesos de construcción del yo y de presentación social en adolescentes entre 11 y 16 años mediante los FotoBlogs. Más concretamente, se pretende analizar las relaciones e interacciones entre el autoconcepto, concepto del yo ideal, heteroconcepto y el autoconcepto visual. En este estudio queremos observar la heteropercepción y el autoconcepto que tiene la persona en función de la imagen que ve. En cuanto a la primera hipótesis encontramos dos variables: si el adolescente presenta ausencia de conocimiento personal o si parte de un conocimiento interpersonal. Por otra parte, nos planteamos si hay relación entre el yo visual (como queremos mostrarnos en sociedad) y el yo ideal (que tiene la función de hacer salir lo que ya somos para proyectarnos en lo que podemos llegar a ser). La muestra está constituida por 40 sujetos procedentes de la Escuela Grèvol que conforman el Grupo A y 240 alumnos de la misma escuela que llamaremos Grupo B. (ver el punto 5.6 procedimiento) Se ha administrado una adaptación de la técnica de la Parrilla de Kelly para valorar la relación entre el yo, el yo ideal y el yo visual. Y los resultados obtenidos se han analizado con el programa informático SPSS. Se administra individualmente a cada sujeto del Grupo A una adaptación de la Parrilla de Kelly, en la que se les ha pedido 10 características que los definan y seguidamente sus polos opuestos. Finalmente deberán valorar mediante una escala de Likert del 1 al 7 qué polo se aproxima más a su yo, yo ideal y yo visual. Para el yo visual nos hemos centrado en las fotografías que tenían colgadas en sus FotoBlogs. Para terminar, hemos enseñado estas Parrillas a los alumnos que forman parte del Grupo B. Hemos analizado los datos con el programa SPSS. Una vez obtenidos los resultados se ha observado que la hipótesis de la manipulación de impresiones y la del yo ficticio se cumple ya que los resultados obtenidos con el SPSS nos dan significativo. En cuanto a las hipótesis relacionadas con la heteropercepción hemos encontrado discrepancias ya que los resultados entre los que conocen al adolescente del Grupo A y los que no lo conocen no son significativas.


Social networks are a quite new phenomenon. Millions of people use the Internet to communicate their ideas and upload photos in public places. The study aims to present a new approach to how this phenomenon affects the social networking identity building of adolescents. The main purpose is to analyze the self-construction process and social image in adolescents between 11 and 16 years through photo blogs. More specifically, the basic intention is to analyze the relationships and interactions between self-concept, self-ideal, hetero-concept and self-image. More exactly, we observe self-perception and self-concept that is based on the person who sees the image. Regarding the first hypothesis, there are two possibilities: on the one hand, the teenager manifests lack of personal knowledge or on the other hand, this is coming from interpersonal knowledge. Moreover, we wonder whether there is a relationship between the self-image (how we show ourselves in society) and the self-ideal (which has the function of show ourselves how we are to project on what we could be). The sample consists of a survey of 40 participants from Escola Grèvol called Group A and 240 students from the same school called Group B (see point 5.6 "Procedure"). We used an adaptation of the technique of Grid Kelly (1995/1991) to assess the relationship between the self, the ego and the ideal view ego, and the results were analyzed with SPSS program. We provided individually to each subject an adaptation of the Grid Kelly, and they were asked 10 characteristics that defined themselves and then their opposites. Finally, they should evaluate using a Likert scale from 1 to 7 which pole is closer to their self, self-ideal and self-image. Regarding the self-image, we focused on the photographs on their photo blogs. To conclude, these grids were shown to the students who are part of Group B. Data was analyzed using SPSS. Once we obtained the results, the hypothesis of manipulation and the impressions from unreal self were fulfilled since the results taken from SPSS were positive. Regarding the assumptions related to hetero-perception, we found differences because the results from a known or unknown adolescent from Group A are not meaningful.

Paraules clau

Adolescents; Xarxes socials; Jo; Adolescentes; Redes sociales; Yo; Teen; Social networking sites; Self; Photoblogs

Matèries

159.9 - Psicologia

Àrea de coneixement

Ciències de la Salut

Documents

Tesi_Pijuan.pdf

2.285Mb

 

Drets

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)