Els estudis en Periodisme i Comunicació en relació a la indústria informativa: Una anàlisi des de la perspectiva de les habilitats, les competències, les plataformes i els formats. Els casos de la UPF, la URL i la UOC

Abstract

Arrel de l’entrada en funcionament de l’EEES la universitat assumeix un rol encara més actiu pel que fa a l’alineament amb el mercat laboral. La sobre-formació i l’elevat nombre de graduats que accedeixen anualment a un mercat laboral incert es sumen a la situació en la que es troba el sector de la Comunicació i el Periodisme, immers en una triple crisi: digital, econòmica i de model. Aquest treball es desenvolupa en el marc dels estudis universitaris en Comunicació i Periodisme abordant la transformació de la indústria, de l’audiència, dels seus hàbits de consum i, en conseqüència, de les habilitats i competències demanades als professionals del sector. Pel que fa a la metodologia, aquesta recerca es centra en l’estudi de cas de tres graus en l’àmbit català: el Grau en Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, un centre públic que ofereix estudis en modalitat presencial; el Grau en Periodisme de la Universitat Ramon Llull, uns estudis també presencials però en aquest cas en un centre de titularitat privada; i el Grau en Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya, uns estudis en modalitat no presencial. Alhora es combinen diverses tècniques quantitatives (com els qüestionaris o l’anàlisi estadístic) i qualitatives (com les entrevistes) per complementar la revisió bibliogràfica.

En una primera part es planteja quines han de ser les habilitats i les competències que ha de tenir el periodista actualment. A través de quatre visions –la indústria, el mercat laboral, l’acadèmia i els experts- es proposa un glossari de competències clau que ens serveix per analitzar les assignatures bàsiques i obligatòries dels tres graus objecte d’estudi i veure on recauen aquestes competències. En aquest cas, veiem com algunes de les habilitats demanades des de la indústria formen part de l’eix vertebrador dels tres graus mentre que d’altres, com les que fan referència als mitjans a internet a través de la figura del Community manager o expert en xarxes socials, en queden fora. En una segona part, abordem el tema de les plataformes i els continguts tenint en compte que, independentment de que ens trobem en estudis en modalitat presencial o no presencial, les plataformes LMS ocupen un paper rellevant a tots els centres universitaris. Alhora, ens trobem amb uns estudiants que formen part de la generació que s’ha etiquetat com a Millenials amb fortes implicacions pel que fa a la seva relació amb la tecnologia i amb la xarxa. En aquest cas, es posa de relleu la diferència d’hàbits d’ús que es produeix entre els estudiants quan es tracta de temes vinculats a la universitat i de temes no vinculats a aquesta. Que internet representa una revolució pel periodisme ja no és cap novetat ni cap afirmació trencadora; com tampoc ho és que la xarxa representa també una revolució en l’àmbit de l’educació superior. La situació actual, definida com a disruptiva i contextualitzada en el que anomenem postmodernitat, inclou diversos actors; des del periodista fins al mitjà i des del professor fins a la universitat, passant sempre pels usuaris –o estudiants- que etiquetats com a nadius digitals han crescut amb una sèrie d’habilitats pròpies del context digital que topen frontalment amb part dels sistemes establerts.

Des de la entrada en funcionamiento del EEES la universidad asume un rol aún más alineado al mercado laboral. La sobre-formación y el elevado número de graduados que ingresan anualmente a un mercado laboral incierto se suman a la situación en la que se encuentra el sector de la Comunicación y el Periodismo, inmerso en una triple crisis: digital, económica y de modelo. Este trabajo se desarrolla en el marco de los estudios universitarios en Comunicación y Periodismo abordando la transformación de la industria, de las audiencias, de sus hábitos de consumo y, en consecuencia, de las habilidades y competencias requeridas a los profesionales del sector. En cuanto a la metodología, esta investigación se centra en el estudio de caso de tres grados en el ámbito catalán: el Grado en Periodismo de la Universitat Pompeu Fabra, un centro público que ofrece estudios en modalidad presencial; el Grado en Periodismo de la Universitat Ramon Llull, unos estudios también presenciales pero en este caso en un centro de titularidad privada; y el Grado en Comunicación de la Universitat Oberta de Catalunya, unos estudios en modalidad no presencial. Asimismo se combinan varias técnicas cuantitativas (como los cuestionarios o el análisis estadístico) y cualitativas (como las entrevistas) para complementar la revisión bibliográfica.

En una primera parte se plantea cuáles deben ser las habilidades y las competencias que debe tener el periodista actualmente. A través de cuatro visiones -la industria, el mercado laboral, la academia y los expertos- se propone un glosario de competencias clave que nos sirve para analizar las asignaturas básicas y obligatorias de los tres grados objeto de estudio y ver dónde recaen estas competencias. En este caso, vemos como algunas de las habilidades requeridas desde la industria forman parte del eje central de los tres grados mientras que otras, como las que hacen referencia a los medios en internet a través de la figura del Community manager o experto en redes sociales, quedan fuera. En una segunda parte abordamos el tema de las plataformas y los contenidos teniendo en cuenta que, independientemente de la modalidad de los estudios -presencial o no presencial-, las plataformas LMS desempeñan un papel relevante en todos los centros universitarios. Asimismo, nos encontramos con unos estudiantes que forman parte de la generación que se ha etiquetado como Millenials con fuertes implicaciones referentes a su relación con la tecnología y con la red. En este caso, se pone de relieve la diferencia de hábitos de consumo que se produce entre los estudiantes cuando se trata de temas vinculados a la universidad y de temas no vinculados a la misma. Que internet representa una revolución para el periodismo ya no es ninguna novedad ni ninguna afirmación rompedora; como tampoco lo es que la red representa también una revolución en el ámbito de la educación superior. La situación actual, definida como disruptiva y contextualizada en lo que llamamos postmodernidad, incluye diversos actores; desde el periodista hasta el medio y desde el profesor hasta la universidad, pasando siempre por los usuarios -o estudiantes- que etiquetados como nativos digitales han crecido con una serie de habilidades propias del contexto digital que chocan frontalmente con parte de los sistemas establecidos.

Several studies have focused on the role of the university that assumes a 'new' role especially relevant since the EEES. Overskilled professionals, the number of graduates coming out every year to labour market and job opportunities directly impact on the field of Journalism and Communication, which is immersed in a triple crisis: financial, about model and digital. This work is focused on university communication studies and its adequation to the transformation of the industry, audience and their consumption habits and, consequently, the skills and competencies required to professionals. The methodology of this research focuses on a case study of three degrees in Catalonia: the Degree in Journalism from the Universitat Pompeu Fabra, a public school that offers this studies in offline modality; the Degree in Journalism from the Universitat Ramon Llull, also an offline studies but in this case in a private school; and the Degree in Communication from the Universitat Oberta de Catalunya, studies in online modality. This methodology is complemented with some quantitative techniques (such as questionnaires or statistical analysis) and also with qualitative techniques (such as interviews). Those techniques complement the literature review. The first part of the thesis is focused in the skills and competencies that a journalist should have today. Through four visions -the industry, the labour market, the experts, and the academy- it is proposed a glossary of ten key skills that allow us analyze the basic and compulsory subjects of the three degrees. In this case, we see how some of the skills required by the industry are included on the three degrees in the basic and compulsory subjects, while others, such as those that refer to Internet media through the figure of the Community manager or social networks expert, are not included. The second part of this work explore the uses of platforms and formats considering that, regardless of the modality of studies –online or offline- the LMS platforms play an important role in all universities. Also, we are in front of students who are part of the Millenials generation with strong implications regarding its relationship with technology and networks. In this case, it highlights the difference in consumption habits when they are in a university context or not. The affirmation that Internet represents a revolution for journalism is not a novelty; nor it is that the network also represents a revolution for higher education. The current situation, defined as disruptive and contextualized in what it is called postmodernism, includes various actors; from the journalist to the media and from the teacher to the university, without forgetting the student –or user- considered a digital native who have grown up with some abilities of digital context that smash against what it is established.