Resiliència i adopció: Validació de l'Inventari de Resiliència Infantil (IRI)

Abstract

El sentit últim de la nostra investigació és possibilitar al màxim la projecció futura de tot infant adoptat, amb un correcte desenvolupament físic i psíquic; per aconseguir-ho cal tenir en compte tant les característiques individuals i/o fortaleses de l’individu, com les de la família i les de l’entorn més proper o xarxa social (Walsh, 2004; Delage, 2010). La resiliència o capacitat resilient és cabdal en la infància, especialment en el camp de l’adopció, ja que és fonamental per a la vinculació i adaptació dels infants a les seves famílies adoptives així com per a la prevenció de la salut mental dels infants. En el nostre estudi emfatitzem la necessitat de interrelació entre la investigació i la intervenció professional amb famílies adoptives que emmarquem des d’un model d’intervenció en postadopció, fonamentat en el constructivisme relacional, integrador, interdisciplinari i centrat en la relació (Pacheco, Garcia, Ger, Sallés i Boadas, 2012) i que subratlla la funció reparadora de la parentalitat adoptiva a través, entre d’altres processos, del foment de la resiliència (Cyrulnik, 2002). És per això que desenvolupem la validació d’un instrument útil tan per a la recerca com per a l’avaluació del procés i resultat terapèutic. En aquest sentit, l’objectiu principal de la nostra recerca és realitzar la validació de l’Inventario de Resiliencia Infantil (IRI) en població espanyola, test que avalua la resiliència dels infants de 7-13 anys. Fem l’anàlisi psicomètrica del mateix per tal de conèixer la validesa de contingut i fiabilitat (N=576), com també analitzem els resultats obtinguts a l’entorn del Grau de Resiliència de la població estudiada i les diferències entre dues mostres diferenciades segons tipus de filiació (adoptiva o biològica). Els resultats permeten concloure que les nenes son més resilients que els nens, i en relació al Grau de Resiliència els infants no presenten diferències significatives segons la variable filiació, però sí pel que fa a una de les seves dimensions, la proactivitat.

El sentido último de nuestra investigación es posibilitar al máximo la proyección futura de todos los/as niños/as adoptadas con un correcto desarrollo físico y psíquico, para conseguirlo es necesario tener en cuenta tanto las características individuales y/o fortalezas del individuo y las de su familia, como también las de su entorno más próximo o red social (Walsh, 2004; Delage, 2010). La resiliencia o capacidad resiliente es importante en la infancia, especialmente en el campo de la adopción, ya que es fundamental para la vinculación y adaptación de los niños y niñas a sus familias adoptivas como también para la prevención de la salud mental de los menores. En nuestro estudio enfatizamos la necesidad de interrelación entre investigación y la intervención profesional con familias adoptivas que enmarcamos desde un modelo de intervención en postadopción, fundamentado en el constructivismo relacional, integrador, interdisciplinar y centrado en la relación (Pacheco, Garcia, Ger, Sallés y Boadas, 2012), y que subraya los procesos que se refieren a la construcción de la identidad y que subraya la función reparadora de la parentalidad adoptiva a través, entre otros procesos, del fomento de la resiliencia (Cyrulnik, 2002). Por todo ello desarrollamos la validación de un instrumento útil tanto para la investigación como para la evaluación del proceso y el resultado terapéutico. En este sentido, el objetivo principal de nuestro estudio es realizar la validación del Inventario de Resiliencia Infantil (IRI) en población española, test que evalúa la resiliencia de los menores entre 7-13 años. Realizamos el análisis psicométrico del mismo para conocer la validez de contenido y fiabilidad (N=576), como también analizamos los resultados obtenidos relacionados con el Grado de Resiliencia de la población estudiada y las diferencias entre las dos muestras diferenciadas según filiación (adoptiva o biológica). Los resultados concluyen que las niñas son más resilientes que los niños, y en relación al Grado de Resiliencia los niños y niñas no presentan diferencias significativas según la variable filiación, pero sí en una de sus dimensiones, la Proactividad.

The ultimate meaning of our research is to enable to the maximum every adopted child's projection with a correct physical and psychological development. In order to achieve this, we must take into account both the individual characteristics and/or strengths of each being, as well as their family and immediate environment or social network (Walsh, 2004; Delage, 2010). Resilience or the resilient capacity in childhood is critical, especially in the field of adoption, as it is fundamental to the bonding and adaptation of the children to their adoptive families as well as to the prevention of mental health in children. In our study we emphasize the need for interaction between research and professional intervention with adoptive families that we frame from an investigation model of post-adoption, based in a relational, integrating, interdisciplinary constructivism which is focused on the relationship (Pacheco, Garcia, Ger, Sallés and Boadas, 2012) which highlights the reconstructive role of adoptive parenting through, among other processes, promotion of resilience (Cyrulnik, 2002). That is why we develop the validation of such a useful tool, both for research and for evaluating the process and therapeutic result. In this regard, the main objective of our research is to validate the Inventario de Resiliencia Infantil (IRI) in Spanish population, through a test that evaluates the resilience of 7-13 years old children. We elaborate its psychometric analysis to know its validity and reliability (N=576), as well as analyze the results achieved around the Degree of Resilience of the studied population and the differences between two samples differentiated by affiliation type (biological or adoptive). The results concluded that girls are more resilient than boys, and in relation to the Degree of Resilience, children have no significant differences depending on the variable of affiliation, but they do with regards to one of its dimensions, pro-activity.