Les competències bàsiques en l’Educació Primària a Catalunya: Relació entre l’Escola i l’Esplai

Abstract

Aquesta tesi doctoral s’emmarca dins l’àrea d’estudi de l’educació, i posa el seu èmfasi en dos contextos determinats: l’educació formal, l’escola, i l’educació no formal, concretament l’educació en el lleure que es desenvolupa des dels centres d’esplai. El nexe d’unió entre ambdós àmbits gira al voltant de les competències bàsiques. D’aquesta manera, es pretén estudiar la relació entre les competències desenvolupades en els esplais amb les vuit competències bàsiques establertes a l’etapa d’Educació Primària a Catalunya, tot intentant esbrinar si la participació activa en un centre d’esplai per part dels infants afavoreix l’assoliment d’aquestes competències bàsiques. Es planteja una revisió teòrica sobre el concepte general de competència, així com de les vuit competències bàsiques de l’escola. D’altra banda, es desenvolupa el marc teòric sobre l’educació en el lleure en general i l’àmbit de l’esplai en particular. Pel que fa a la metodologia d’estudi, es conjuguen tècniques quantitatives, qüestionaris, amb d’altres de qualitatives com són les entrevistes i les observacions. Les dades recollides i analitzades condueixen a concloure que a l’esplai es desenvolupen totes les competències bàsiques escolars, amb major o menor intensitat, i no només aquelles tradicionalment descrites per la literatura sobre l’educació en el lleure, com poden ser la competència d’autonomia i iniciativa personal o la social i ciutadana. Les competències bàsiques es treballen a l’esplai sempre d’una manera pràctica i aplicada a la quotidianitat dels infants, partint de l’element lúdic i la pròpia vivència com a eixos vertebradors, i el monitor com a referent imprescindible i model per als infants