Periodistes contra polítics? Els mèdia contemporanis com a adversaris de la política: història i causes d'un conflicte entre poders. Cinc casos a Catalunya (2003-2006)

Abstract

La tesi doctoral Periodistes contra polítics? Els mitjans contemporanis com adversaris de la política: història i causes d'un conflicte entre poders. Cinc casos a Catalunya (2003-2006) estudia la relació entre el poder periodístic i el poder polític en la contemporaneïtat a través d'un model basat en la teoria del conflicte, i s'interroga també sobre la forma en què el periodisme compleix amb l'encàrrec democràtic que li ha estat assignat. Aquest model es posa en pràctica en l'anàlisi de cinc casos, ubicats tots ells en el període 2003-2006, és a dir, durant la presidència de Pasqual Maragall del govern de la Generalitat de Catalunya. El treball de Marçal Sintes Olivella explora en primer lloc les bases teòriques sobre el periodisme, la llibertat d'expressió i l'opinió pública, consolidades al segle XIX de la mà del liberalisme clàssic, i molt especialment de John Stuart Mill. Així mateix, constata que l'encàrrec que la democràcia va fer i fa al periodisme es reflecteix en les normes de tota índole que regulen la professió. En segon lloc, repassa els canvis tecnològics que han transformat els mitjans de comunicació existents i han donat origen a altres de nous. Uns canvis que han proporcionat als mitjans un major poder relatiu pel que fa a la seva relació, sempre complexa i de doble direcció, amb l'esfera política. Aquesta reflexió sobre els mitjans de comunicació es recull en la tesi de la mà d'una selecció d'autors de reconegut prestigi i influència. Un tercer eix de la tesi doctoral el constitueix la descripció de les característiques de la relació actual entre periodisme i política. Aquesta descripció s'emmarca en la teoria del conflicte i els treballs de diferents teòrics. Alhora, es descriuen els trets més característics de la forma que el periodisme té de narrar la política. Finalment, s'analitzen els cinc casos assenyalats i s'exposen les conclusions a què arriba el doctorand. La principal d'aquestes conclusions és que avui el periodisme evidència en els estats democràtics occidentals nombroses disfuncions i mancances pel que fa al compliment del mandat que la democràcia li ha fet, unes disfuncions i mancances estretament relacionades amb les transformacions sofertes pels mitjans de comunicació -de caràcter tecnològic i econòmic-empresarial fonamentalment-, les quals li han atorgat un paper i un poder insospitats quan la teoria liberal va ser establerta i, per tant, van ser determinades les funcions del periodisme en les societats democràtiques.

La tesis doctoral Periodistas contra políticos? Los media contemporáneos como adversarios de la política: historia y causas de un conflicto entre poderes. Cinco casos en Cataluña (2003-2006) estudia la relación entre el poder periodístico y el poder político en la contemporaneidad a través de un modelo basado en la teoría del conflicto, y se interroga también sobre la forma en que el periodismo cumple con el encargo democrático que le ha sido asignado. Este modelo se pone en práctica en el análisis de cinco casos, ubicados todos ellos en el período 2003-2006, es decir, durante la presidencia de Pasqual Maragall en el gobierno de la Generalitat de Cataluña. El trabajo de Marçal Sintes Olivella explora en primer lugar las bases teóricas sobre el periodismo, la libertad de expresión y la opinión pública, consolidadas en el siglo XIX de la mano del liberalismo clásico, y muy especialmente de John Stuart Mill. Asimismo, constata que el encargo que la democracia hizo y hace al periodismo se refleja en las normas de toda índole que regulan la profesión. En segundo lugar, repasa los cambios tecnológicos que han transformado los medios de comunicación existentes y han dado origen a otros nuevos. Unos cambios que han proporcionado a los media un mayor poder relativo en cuanto a su relación, siempre compleja y de doble dirección, con la esfera política. Esta reflexión sobre los medios de comunicación se recoge en la tesis de la mano de una selección de autores de reconocido prestigio e influencia. Un tercer eje de la tesis doctoral lo constituye la descripción de las características de la relación actual entre periodismo y política. Esta descripción se enmarca en la teoría del conflicto y los trabajos de diferentes teóricos. Al mismo tiempo, se describen los trazos más característicos de la forma que tiene el periodismo de narrar la política. Finalmente, se analizan los cinco casos señalados y se exponen las conclusiones a que llega el doctorando. La principal de estas conclusiones es que hoy el periodismo evidencia en los estados democráticos occidentales numerosas disfunciones y carencias en cuanto al cumplimiento del mandato que la democracia le ha hecho, unas disfunciones y carencias estrechamente relacionadas con las transformaciones sufridas por los medios de comunicación -de carácter tecnológico y económico-empresarial fundamentalmente-, las cuales le han otorgado un rol y un poder insospechados cuando la teoría liberal fue establecida y, por tanto, fueron determinadas las funciones del periodismo en las sociedades democráticas.

The doctoral thesis Journalists against politicians? The contemporary media as political adversary: history and causes of a conflict between powers. Five cases in Catalonia (2003-2006) examines the relationship between journalistic power and political power in the contemporary age through a model based on the conflict theory, and it also examines how journalism fulfil the democratic assignment that it has been assigned. This model is applied in the analysis of five cases, all located in 2003-2006, i.e., under President Pasqual Maragall in the government of the Generalitat of Catalonia. The work of Marçal Sintes Olivella first explores the theoretical basis of journalism, freedom of expression and public opinion, consolidated in the nineteenth century by classical liberalism, and especially by John Stuart Mill. It also notes that the mandate that democracy gave and gives to journalism is reflected in the rules of all kind that regulate the profession. Second, the author reviews the technological changes that have transformed the existing media and have given rise to new ones. Changes have given the media a greater average of relative power in their relationship, always complex and two-way, with the political sphere. This reflection on the media is included in the thesis through a handful of renowned and influential authors. A third focus of the thesis is constituted by the description of the characteristics of the current relationship between journalism and politics. This description is framed by the theory of conflict and the work of different theorists. At the same time, the most characteristic features of the political narrative journalism are described. Finally, the five reported cases are analysed and the findings to which the doctoral candidate arrives are presented. Chief among these findings is that today journalism evidence in Western democratic states numerous shortfalls and failures in fulfilling the democratic mandate. These shortfalls and failures are closely linked to the transformations of the media -of technological and economic-business character fundamentally-, which have given them a role and power unsuspected when liberal theory was established and, therefore, the functions of journalism in democratic societies determined.