L’escola pianística de Carles G. Vidiella

Autor/a

Hernández i Sagrera, Joan Miquel

Director/a

Subirats Bayego, Maria Àngels

Data de defensa

2010-02-16

Dipòsit Legal

B.32685-2011

Pàgines

512 p.



Departament/Institut

Universitat de Barcelona. Departament de Didàctica de l'Expressió Musical i Corporal

Resum

El músic Carles Gumersind Vidiella (Arenys de Mar, 1856- Barcelona, 1915) és un dels pianistes i pedagogs del piano catalans més destacats de finals del segle XIX i començaments del XX, representant juntament amb Albéniz, Granados, Malats i Viñes el cim del pianisme català del moment. La recerca sobre la seva escola pianística neix amb la finalitat de respondre al buit que trobem dins el que anomenem escola catalana de piano. Vidiella és l’impulsor, des de la iniciativa privada, de la continuació de l’escola de piano fundada per Tintorer i seguida pel seu alumne Pujol, treballant àmpliament per al progrés de l’instrument. Com a pedagog forma a la majoria dels més destacats pianistes de la generació posterior. Molts d’ells van expandir la seva escola a Llatinoamèrica fundant el seu propi conservatori, seguint l’ideari pedagògic del seu mestre. Aquesta tesi s’estructura en quatre parts. La primera part és introductòria fent referència a l’objecte de la recerca, a la problemàtica i als objectius que es deriven d’aquest treball i, seguidament, en el capítol primer, s’aborda el disseny de la recerca on les fonts utilitzades són preferentment documentals. La segona part conté el cos pròpiament dit del treball amb la inclusió, en primer lloc, del capítol segon relatiu a les dades biogràfiques de Vidiella, on es fa un seguiment de la seva trajectòria vital i del seu perfil humà, a més del context cultural que va viure. En el capítol tercer ens aturem en els seus anys de formació pianística: s’aprofundeix en el mestratge que va exercir a Barcelona el seu professor Joan Baptista Pujol, i al mateix temps s’aborden les línies pedagògiques que van caracteritzar el seu mestre Marmontel a la ciutat de París. El gruix més important del nostre treball de recerca, conjuntament amb el mestratge, és la seva carrera concertística. A ella va dedicat el capítol quart de la tesi. Primerament es mostren les etapes de la seva carrera i la consegüent evolució interpretativa. També es donen a conèixer les diferents innovacions que va introduint dins el panorama musical català, al mateix temps que es fa palesa del gran efecte que produeixen els seus recitals en el públic. Es destaquen els seus concerts més celebrats –concerts històrics, entre ells- i s’assenyalen quines obres pianístiques són programades a Barcelona per primera vegada. Com se’n desprèn d’aquest capítol, Vidiella contribueix en gran mesura a la recepció a casa nostra de l’obra d’autors com Bach, Beethoven, Brahms o Chopin, per citar-ne alguns dels més representatius, tot subratllant la gran difusió que fa de l’obra dels autors catalans de la generació modernista. Els concerts es troben ordenats cronològicament juntament amb una análisi acurada de la crítica especialitzada. Dins del capítol cinquè es té per objectiu conèixer la trajectòria docent de Vidiella, des dels seus primers anys d’ensenyament pianístic, fins a la posterior expansió de la seva escola, analitzant quina era la situació de l’ensenyament musical en l’època que Vidiella es va establir. Es mostren les principals línies d’ensenyament del mestre, al mateix temps que es donen a conèixer els alumnes més destacats i la seva evolució. També es fa un seguiment especial de l’Escola Vidiella que funda l’alumna Carlota Giró a Barcelona després de la mort de Vidiella. La tercera part és la més significativa: recull les conclusions que demostren l’existència i la pervivència d’una escola pianística amb uns trets característics propis i destaquen la importància que té per a la interpretació i la pedagogia pianístiques futures. Finalment, la quarta i darrera part reuneix la bibliografia general i específica, així com els annexos documentals i gràfics, dels quals la majoria del material és inèdit.


Carles Gumersind Vidiella i Estevan (Arenys de Mar, 1856 – Barcelona, 19159 is one of the most prominent Catalan pianists and pedagogues of the turn of the XIXth to the XXth centuries. This PhD dissertation has the objective to fill the research gap on the so-called escola catalana de piano (Catalan Piano School). Vidiella is the promoter of the School founded by Pere Tintorer and followed by Pujol, which was later expanded by his pupils in Latin America. The dissertation shows the existence and relevance of the Piano School the master founded in Barcelona. Moreover, Vidiella’s subtle pianism inspired the works of poets like Joan Maragall and plastic artists like Ramon Casas, among others. This PhD dissertation is structured into four parts. The first part consists in the Introduction and Chapter I. While the Introduction deals with the object of study and the objectives of the thesis, Chapter I focuses on the research design, particularly on the documental sources of information. The second part contains the body of the dissertation and is subdivided into four chapters. Chapter II deals with the biography of Vidiella as well as the influence of the cultural context in which he lived. Chapter III tackles his piano education and the pedagogical features of his masters: Joan Baptista Pujol in Barcelona and Antoine-François Marmontel in Paris. Chapter IV is devoted to Vidiella’s career as a concert pianist, which had a strong impact in the Barcelona cultural scene. Indeed, Vidiella contributed to a great extent to the diffusion of the works of Bach, Beethoven, Brahms or Chopin in the city, as well as of pieces by Catalan composers. Chapter V provides an account of Vidiella as a pedagogue, showing his main teaching guidelines and the activity of his most outstanding pupils, like Carlota Giró, founder of the Escola Vidiella (Vidiella School). The third part draws conclusions of the dissertation and contends that Vidiella founded a Piano school whose distinctive nature has survived until the present, assessing its future perspective. The forth part gathers the bibliography and an extensive list of annexes with unknown documental and graphic materials.

Paraules clau

Carles Gumersind Vidiella (1856-1915); Escola catalana de piano; Ensenyament de la música; Piano

Matèries

78 - Música

Àrea de coneixement

Ciències Humanes i Socials

Documents

JMHS_TESI.pdf

5.167Mb

 

Drets

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)