L'aferrament adult en dones adoptades: relació amb la construcció de la identitat

Autor/a

Garcia Sala, Laia

Director/a

Pacheco Pérez, Meritxell,

Fecha de defensa

2016-01-12

Páginas

465 p.



Departamento/Instituto

Universitat Ramon Llull. Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna

Resumen

Aquest estudi parteix d’un posicionament constructivista relacional (Botella, Herrero, Pacheco i Corbella, 2004) i de la Teoria de l’Aferrament (Bowlby, 1969) i de l’Aferrament Adult (Hazan i Shaver, 1987) per a l’anàlisi d’aquest últim i de la seva relació amb la construcció de la identitat de 15 dones adoptades amb fills biològics. Per tal de dur-ho a terme, es va treballar a partir d’una entrevista semi- estructurada, del qüestionari auto-aplicat ECR-S (Alonso- Arbiol, Balluerka i Shaver, 2007) i de la Graella de Constructes Personals (Kelly, 1955/1991) referida a la construcció del sí mateix (Butt, Burr i Bell, 1997), en la que es varen incloure elements del sí mateix directament vinculats amb l’aferrament (Jo com a filla amb la meva mare/ Jo com a filla amb el meu pare) i amb l’aferrament adult (Jo com a parella). També es va incorporar a la graella, el constructe Segura vs. Insegura com a mesura general de l’aferrament. L’anàlisi qualitatiu de les dades de les transcripcions de les entrevistes i de les graelles es va dur a terme a través del mètode Grounded Theory (Glasser i Strauss, 1967) i l’anàlisi quantitatiu d’aquestes últimes, mitjançant el programa informàtic RECORD (Feixas i Cornejo, 1996). Els resultats generats per aquests així com per la triangulació de les dades mostren que les participants en la recerca construeixen la seva identitat a partir del posicionament com a mare i com a parella, en els que presenten una major autoestima. S’observa com l’aferrament adult és en general segur o tendent a la seguretat, i que experimenten un canvi en la identitat com a parella a partir de la vivència de la relació amb aquesta. S’ha vist que l’adopció també influeix en la construcció de la identitat. Finalment, s’observa una diferència entre l’aferrament amb la mare i amb el pare, essent el primer el més segur, malgrat es valorin més positivament en la relació amb el segon.


En este estudio partimos de un posicionamiento constructivista relacional (Botella, Herrero, Pacheco y Corbella, 2004) y de la Teoría del Apego (Bowlby, 1969) y del Apego Adulto (Hazan y Shaver, 1987) para el análisis de este último y de su relación con la construcción de la identidad de 15 mujeres adoptadas con hijos biológicos. Para ello, trabajamos a partir de una entrevista semi- estructurada, del cuestionario auto-aplicado ECR-S (Alonso- Arbiol, Balluerka y Shaver, 2007) y de la Rejilla de Constructos Personales (Kelly, 1955/1991) referida a la construcción del sí mismo (Butt, Burr y Bell, 1997), en la que incluimos elementos del sí mismo directamente vinculados con el apego (Yo como hija con mi madre/ Yo como hija con mi padre) y con el apego adulto (Yo como pareja). También se incorporó en dicha rejilla, el constructo Segura vs. Insegura como medida general del apego. El análisis cualitativo de los datos de las transcripciones de las entrevistes y de las rejillas se llevó a cabo mediante el método Grounded Theory (Glasser y Strauss, 1967) y el análisis cuantitativo de estas últimas, mediante el programa informático RECORD (Feixas y Cornejo, 1996). Los resultados generados por dicho análisis y por la triangulación de los mismos muestran que las participantes en la investigación construyen la identidad a partir del posicionamiento como madre y como pareja, en los cuales presentan una mayor autoestima. Se observa como el apego adulto es en general seguro o con tendencia a la seguridad, y que experimentan un cambio en la identidad como pareja a raíz de la vivencia de la relación con ésta. Se ha visto que la adopción también influye en la construcción de la identidad. Finalmente, se observa una diferencia entre el apego con la madre y con el padre, siendo el primero el más seguro, aunque se valoren más positivamente en la relación con el segundo.


We depart from a relational constructivist standpoint (Botella, Herrero, Pacheco & Corbella, 2004) and from the Attachment Theory (Bowlby, 1969) and Adult Attachment (Hazan y Shaver, 1987) to analyze adult attachment and its relation with identity construction of 15 adopted women with biological children. With this objective, we worked with a semi- structured interview, ECR-S questionnaire (Alonso- Arbiol, Balluerka & Shaver, 2007) and Repertory Grid Test (Kelly, 1955/1991) referred to self- construction (Butt, Burr & Bell, 1997) in which we include some elements directly related with attachment (Me as daughter with my mother/ Me as daughter with my father) and with adult attachment (Me as couple). It was also included in the grid the Secure vs. Insecure construct, as a global measure of attachment. Qualitative analyses of data were analyzed by Grounded Theory Method (Glasser & Strauss, 1967), and quantitative analyses were analyzed by means of the RECORD software (Feixas & Cornejo, 1996). Results generated from these analyses and the triangulation of them show that the participants in the research built their identity on the basis of the positioning as a mother and as a couple, in those who have a higher self esteem. It is noted, that adult attachment is generally safe or aimed at safety, and they have experienced a change in the identity as a couple on the basis of the relationship with him. It has been seen that the adoption also influences in the construction of identity. Finally, there is a difference between the attachment with the mother and the father, being the first safer, despite the evaluation is more positive in relation to the second.

Palabras clave

Adopció; Identitat; Aferrament Adult

Materias

159.9 - Psicología

Área de conocimiento

Ciències de la Salut

Documentos

Tesi_Laia_Garcia.pdf

2.045Mb

 

Derechos

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)